Quan has participat en un Erasmus, saps el valor d'una bona acollida.
Mercè Pelay
Exalumna de Fisioteràpia

L'Erasmus és una experiència molt enriquidora: et permet conèixer gent nova, viure durant uns mesos en un país diferent, aprendre a espavilar-te en un idioma estranger. És fantàstic però qui hi ha participat sap que, just abans de marxar, comencen a aparèixer els dubtes i les pors. Com puc trobar un lloc on viure? Com podré desplaçar-me per anar a la universitat? Com puc aprofitar la meva estada al màxim? És en aquest moment en què saber que hi ha algú a qui pots fer preguntes o que et pot donar un cop de mà per resoldre qüestions pràctiques s'agraeix moltíssim. Marca la diferència entre viure-ho amb il·lusió o des de la incertesa.

 

Jo vaig estar de sort quan vaig anar a Dinamarca. Un estudiant d'allà em va oferir tot el suport que vaig necessitar. Per això quan l'Albert Careta em va proposar de fer de mentora de dues estudiants d'Infermeria de Finlàndia, l'Emilia i la Lauren, no m'hi vaig poder negar. Era una manera de tornar la bona acollida que havia tingut jo.

 

Vaig escriure-les unes setmanes abans que arribessin: els vaig donar alguns consells sobre com moure's per Catalunya, com arribar a la universitat; també algunes informacions per trobar un bon allotjament. Quan van arribar, vam fer algunes sortides plegades: a passejar pel parc de l'Agulla, a la Stroika de marxa. Al cap de poc ja estaven instal·lades i s'espavilaven totes soles. Ara ens veiem poc perquè fan pràctiques a Sant Boi i viuen a Barcelona, però saben que, per a qualsevol cosa, poden trucar-me, que poden comptar amb mi.

 

Els nostres horaris i el clima és el que més els ha sorprès. Acostumades a sopar a les 4 de la tarda, no entenien perquè havien de dinar a les 3. Mica en mica, s'hi han anat acostumant.

De fet, el desgavell de les hores dels àpats ha estat compensat sobradament per les bones temperatures que tenim a casa nostra, en comparació amb Finlàndia. Van estar encantades de poder-se passejar, en ple mes de març, només amb una jaqueta lleugera. És com un somni per a elles.

 

Una altra de les situacions que els ha xocat ha estat el poc coneixement de l'anglès que té, en general, la població. Han fet un esforç per aprendre el català i el castellà i ara parlen una mena de barreja de tots dos idiomes per fer-se entendre. I ho aconsegueixen! I tant que ho fan.

 

I és que l'Erasmus és això: marxar lluny de casa i posar a prova els teus recursos per créixer com a persona i com a professional. I, en aquest context, l'estudiant mentor és la xarxa invisible que et permet fer el salt per descobrir el desconegut amb seguretat i tranquil·litat. Amb emoció. Sense por.

Si vols més informació sobre el programa de mentoratge d'UManresa, posa't en contacte amb l'oficina de Relacions Internacionals.

Programa de mentoratge d'estudiants internacionals