Alguns físics preferirien tornar a la idea d'un món real i objectiu on les parts més petites exiteixen objectivament en el mateix sentit que les pedres o els arbres existeixen independentment de què els observem o no. No obstant, això ara per ara és impossible.
Werner Heisenberg (1901-1976. Premi Nobel de Física de 1932)
L'habitual construcció de la nostra experiència quotidiana, molt poques vegades, ens porta a plantejar-nos que la matèria no sigui material. Estem, així, plenament convençuts que els objectes materials que veiem existeixen fora de nosaltres mateixos. Ara bé, quan la ciència sotmet aquesta matèria a sofisticades tecnologies com ho pot ser el Gran Colisionador d'Hadrons de Ginebra s'aprecia com la matèria en absolut és tan material. Així meticuloses observacions tant científiques com mèdiques, que poden anar des de la física quàntica fins a les experiències properes a la mort, com també molts dels anomenats fenòmens paranormals, ens estan plantejant noves i profundes qüestions filosòfiques en tots els àmbits de la cultura i de la ciència. Potser no acabi de ser del tot incorrecte l'actual marc materialista de les ciències, però és evident que només és correcte a mitges i, per tant, insuficient.
És evident que no pot haver-hi res menys científic que descartar realitats pel simple fet que no encaixen en uns patrons mentals forjats per una comunitat científica que, paradoxalment i cada dia més, està veient com la seva perspectiva materialista està patint un gir radical després de passar o viure per uns aconteixements abrumadors que els ha revelat la naturalesa fonamental i irreductible de la ment. Aquests aconteixements, contràriament al que es pot pensar, no tenen res a veure amb el rebuig a la ciència, sinó que són i suposen un estímul i inspiració per a valuoses nocions científiques, noves tecnologies i, fins i tot, en el pas d'una visió externa de les coses a una d'interna. Potser sigui per això que, per sorprenentment que ens sembli, al llarg de la història ens trobem com la ciència i la filosofia s'han aproximat a aquelles experiències que cataloguem com a sobrenaturals o paranormals: Marie Curie realitzava sessions d'espiritisme, Immanuel Kant es va interessar pel visionari Swedenborg, Carl Gustav Jung va abordar el fenomen OVNI o la majoria de pares de la Relativitat i de la Física Quàntica (Heisenberg, Schrödinger, Einstein, Jeans, Pauli) estaven convençuts del fet que la física i la mística eren complementàries, així com també van integrar una concepció transcendent del món on la dualitat entre matèria i esperit quedava sobrepassada.
És per això que en aquest curs titulat "Grans preguntes (encara) sense resposta" ens volem acostar, amb un esperit tant objectiu com humanístic, a la descripció de fenòmens i realitats que han estat inserits dins de l'etiqueta d'allò paranormal, prenatural o que, directament, han posat molt en dubte el model lògic-racional-mental dels patrons mentals de la nostra ciència. Al llarg de deu sessions abordarem unes qüestions i realitats que, al cap i a la fi, ens fan adonar com la ciència humana funciona perquè la nostra naturalesa és còsmica