L'electromiografia per superfície, una eina objectiva per avaluar el múscul

L'electromiografia per superfície és un mètode d'avaluació no invasiu que ens permet quantificar el senyal elèctric que es dona en la contracció muscular. Mitjançant elèctrodes col·locats sobre la pell (Figura 1) som capaços de recollir les variacions fisiològiques de l'estat de la membrana del conjunt de fibres musculars (potencials d'acció) que es troben sota l'elèctrode. El resultat final, doncs, és l'obtenció d'un senyal amb una intensitat i una freqüència resultant de la suma de tots els potencials d'acció. Així doncs, des de la superfície i recollint aquest senyal, podem controlar què està passant en el múscul i com es comporta aquest sota diferents condicions (ex: estat basalt, durant la realització d'un gest....)

Les característiques/condicions musculars que podem analitzar a partir de l'anàlisi del registre electromiogràfic poden ser diverses, però les principals són tres: 

• Imagen

  
  Activació muscular: Com més fibres musculars estiguin activades, més potencials d'acció es captaran a nivell de superfície i recollirem un senyal electromiogràfic amb més amplitud (Figura 2). És a dir, a major amplitud, major activació muscular. Tot i que un depèn de l’altre, s’ha de tenir en compte que existeixen diferents elements que influeixen en l’amplitud recollida (diàmetre de les fibres musculars, número d'unitats motores actives just sota l'elèctrode...) i que, per tant, no es pot tenir el valor d’amplitud com un valor absolut directament proporcional a l’activitat generada per aquell múscul. 

• Imagen

  
  Fatiga muscular. Durant una contracció mantinguda (Figura 3) apareixen canvis fisiològics en el reclutament de fibres musculars que són indicadors de fatiga. La fatiga muscular provoca l'activació de noves unitats motores tot donant senyals d'amplitud més altes. Igualment, i principalment a causa de la disminució de la velocitat de conducció dels potencials d'acció de la membrana muscular, observem en el registre eletromiogràfic una disminució de la freqüència. Així doncs, una disminució de l’amplitud del registre electromiogràfic, a la vegada que una disminució de la freqüència del mateix, determina que un múscul s’està fatigant. 

• Imagen

  
  Temporalització de l'activació muscular. Saber si el múscul està activat o no durat una activitat o saber el moment exacte de la seva activació són paràmetres temporals que podem valorar mitjançant l'anàlisi per electromiografia per superfície. A partir d'aquesta informació es poden analitzar els diferents patrons d'activació musculars que poden tenir els diferents individus per a un determinat gest, ja sigui en processos patològics o per a un determinat gest esportiu.  

Júlia Jubany, professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa