La crisi de l'aigua: un problema de securitització

La crisi de l'aigua és un problema que cada cop atrau més l'atenció mundial pel seu impacte social, mediambiental, econòmic o industrial. Un altre aspecte que cal tenir en compte quan parlem de la crisi de l'aigua és que s'ha convertit en un problema mundial alarmant i aterridor per al món desenvolupat. La sequera s'ha generalitzat i, posteriorment, ha donat lloc a l'anomenada crisi mundial de l'aigua. Lamentablement, ara ens la mirem amb urgència perquè està afectant el món desenvolupat. Quan fa uns anys era un problema dels països africans, la crisi de l'aigua ens la miràvem des de la distància. Ara s'ha convertit en un problema de securitització.

Aquesta crisi està causant greus problemes a diverses parts del món. Països on abans les terres eren fèrtils i a nivell industrial eren productors i subministradors mundials de cereals i productes agraoalimentaris, ara es veuen afectats per dos problemes. El primer, que la mà d'obra se'n va. Aquesta migració forçada de centenars de milers de refugiats a causa de la crisi de l‟aigua provoca greus problemes en altres parts del planeta. Com a segon punt, el país en qüestió s'empobreix i provoca que la concentració dels productes que abans es produïen en aquests països siguin produïts per pocs, convertint determinats sectors i països en oligopolis de cereals, fertilizans i de productes agroalimentaris.

Aquesta crisi arriba també al nostre país, a Catalunya, on estem veient com els pantans cada vegada tenen menys reserves d'aigua, a nivells mai vistos. A causa d'aquesta situació, aquest estiu ja hem patit restriccions d'aigua a diverses poblacions. La salut humana i la salut industrial estan en joc. La contaminació dels aqüífers afecta tant humans com industrials. La crisi de la indústria per la manca daigua i per lincrement del preu de lelectricitat està portant la nostra indústria a tensionar-se.

Els usos principals de l'aigua a la indústria són sanitari i de transmissió de calor o refrigeració. Aproximadament el 80% de l'aigua industrial correspon a aquesta aplicació i les centrals tèrmiques i nuclears són les instal·lacions que necessiten més aigua.

Com afecta la manca d'aigua a les empreses?

En primer lloc, de manera operacional: la manca de disponibilitat d'aigua pot afectar directament les operacions i les metes de producció del negoci. Com a segon ítem, la financera: les pèrdues del recurs poden generar disminució de producció i compliment normatiu, així com l'augment dels costos de purificació i transport d'aigua.

Per tant, la crisi de l'aigua està directament relacionada també amb la nostra indústria. La crisi global de l'aigua passa ara i aquí. Les empreses ja estan perdent milers de milions en ingressos pel fet de no tenir en compte la seguretat de l'aigua a la presa de decisions estratègiques a curt, mitjà i llarg termini. La situació està generant impactes financers significatius no només per a les empreses, sinó també per als que les financen. Les institucions han de comprendre com estan exposades a aquests riscos i prendre mesures immediates abans que sigui massa tard. L'aigua s'ha de securititzar abans que el problema es converteixi en un problema sense tornada.

Què és la securitització?

Una qüestió securititzada és, com apuntava Barry Buzan, aquella que es percep com una amenaça potencial i que, per tant, requereix mitjans extraordinaris que són tolerats tot i anar més enllà del que serien els protocols habituals d'actuació pública. La securitització és el procés a través del qual qüestions determinades o problemes que han estat polititzats es converteixen (o són convertits) en amenaces. Ralf Emmers afegeix que aquestes amenaces poden anar dirigides, segons el tema en qüestió, a l'estat (en la lògica de seguretat i/o interès nacional), a una ideologia, a l'economia, a la cohesió social, al medi ambient, etc. S'ha de construir, doncs, un marc lògic que afirmi que si no s'actua sobre el tema en qüestió a temps, la resta de temes deixaran de tenir importància perquè les conseqüències no seran gestionables.

Cada procés de securitització està format per un acte de seguretat que significa fer servir el llenguatge de la seguretat i demanar l'adopció de mesures extraordinàries, i per un acte polític, que és la decisió política d'articular l'amenaça de manera que es convenci el públic de la mateixa. La importància del procés de securitització rau, precisament, a construir aquest marc narratiu que permeti entendre que un tema ha passat de ser polititzat a ser securititzat. I davant aquest repte, cal que hi hagi una possible solució o una proposta dactuació.

Segons Global Water Resources, a partir de les observacions dels darrers vint anys, diversos problemes relacionats amb la crisi de l'aigua inclouen:

• Les fonts daigua neta no es distribueixen de forma equilibrada. Molts rius poden ser bones fonts daigua que flueixen en zones que moltes persones no habiten, però les fonts daigua estan lluny de ser residencials.
• La major part de laigua neta que la gent necessita és aigua subterrània.
• Al voltant del 75% de l'aigua es concentra a finalitats agrícoles. El 20% restant és per a ús industrial i el darrer 5% és per a ús domèstic.
• En el desenvolupament industrial té un impacte en la destrucció dels ecosistemes.
• La manca de riquesa dhàbitats marins pot afectar la indústria de la pesca, per exemple, la reducció de la captura de peixos dels pescadors.
• Pot afectar l'augment del nivell del mar, que també afecta el medi ambient. Les zones amb molta aigua o zones costaneres que depenen també dels mitjans de vida o de les fonts d'aliments del mar són més vulnerables, així com tot el conglomerat d'empreses que estan situades al voltant de les zones de costa.

Laigua és una de les necessitats bàsiques de la vida humana. Per tant, la crisi de l'aigua prevista per la sequera o la contaminació de residus industrials es pot convertir en un greu problema de seguretat perquè l'aigua és necessària per als processos de producció domèstics i industrials. És urgent un pla de securitització de la nostra aigua.

Marc Selgas Cors, coordinador dels CFGS d’Empresa del campus Professional UManresa i docent al grau en Administració i Direcció d’Empreses de la Facultat de Ciències Socials de Manresa