Estem sotmesos a la tirania del pensament positiu. Llibres com “Happycracia”, d’Edgar Cabanas y Eva Illouz, o “La vida real en tiempos de la felicidad”, de Marino Pérez i altres, ho mostren. El món occidental està en un procés de no acceptació de les emocions negatives. Els psicòlegs les anomenem desagradables, ja que ho fan passar malament, però de cap manera són negatives, ja que són funcionals. La seva funció és adaptativa, ens ajuden a sobreviure. Per posar un exemple molt clar, sense la por no estaríem vius, ja que és una emoció que ens ajuda a elaborar estratègies d’afrontament davant l’estímul que ens l’ha generada.
Per diversos motius, l’ésser humà “civilitzat” té dificultats per tolerar els efectes indesitjables que les emocions comporten. No ens estendrem en un tractat sobre les emocions, però sí en aquest rebuig a viure i expressar aquelles que ens generen malestar. I ho fem en un temps especialment sensible, com són les properes festes de Nadal. Nadal s’ha convertit en un període on hem de prioritzar bones intencions i sentiments. S’ha de ser feliç i desitjar felicitat a tothom. En uns dies hem de concentrar la bondat i alegria que no necessàriament sentim. Cal dir que, inclús per a persones amb tendència depressiva, el Nadal pot ser una època de tristesa i nostàlgia. Aquests sentiments es poden veure agreujats per costums com reunir-se en família, compartir cançons i intercanviar regals, a banda de menjars exquisits. És ben habitual que qui aquestes festes té un posat trist a taula o no comparteix els riures és mirat amb lupa o fins i tot és objecte de burla o comentaris sobre la seva poca animació.
Exercim una pressió sobre les emocions dels altres que no fem en altres situacions. No podem imposar que un estigui trist o animat davant un fet que a nosaltres ens entristeix o anima. És cap d’any? Un ha d’estar disposat a ser expansiu, riure i ser molt alegre. És Nadal? Hem de mostrar-nos feliços o ens acusen d’aigualir la festa als altres....I la guinda del pastís és quan, a més a més, tothom pressiona el suposat infeliç dient-li que tot depèn de la seva actitud, que és ell o ella qui s’ha d’animar, encara que les coses no li vagin massa bé, o, simplement, estigui nostàlgic o una mica trist perquè les festes li porten records o enyorances familiars. Cal que ens examinem com a societat i comencem a entendre que el que li estem dient a aquella persona és com si a algú que s’ha fracturat la cama li diguéssim que ha de córrer i caminar, i que si no ho fa és perquè no vol.
Exercici d'empatia per respectar les emocions dels altres
La COVID ha portat conseqüències molt negatives, però alguna de positiva, com la major atenció a la salut mental, o, si més no, a la visibilitat de la mateixa. Cal dir que és important, de vegades, i si es pot, fer un esforç en aquests dies per compartir estones bones i no deixar-se sempre emportar per les emocions, ja que aquestes poden reconduir-se. Però també és cert que respectar les emocions alienes, no jutjar-les, ni invalidar-les és el més gran exercici d’empatia que es pot fer.
Per Nadal, lògicament, tots volem estar bé. Desitjar que els altres també ho estiguin va implícit en les expressions que usem aquests dies: “bones festes”, “bon Nadal”, “feliç any nou”, però cal dir que justament són dies en els quals força persones es troben en moment difícils o en solitud i el que menys senten és felicitat. Estem acostumats a dir "bé" quan ens pregunten com estem i està mal vist admetre el contrari. És important fer un esforç pels altres, però també que els altres respectin com ens sentim en dies especials que potser a algú li porten records i vivències que li porten tristesa. El passat, en psicologia, té sentit quan el portem al present i això gairebé sempre vol dir portar les emocions que un record suscita o que la comparació amb un passat millor (o que ens sembla millor) ens proporciona. Com hem dit, a Occident ens hem tornat experts en creure i fer creure que tot depèn de la nostra actitud i que, per tant, si estàs trist per Nadal, és per culpa teva. Cal fugir d’aquest imperatiu, ja que al que se sent trist, inclús quan suposadament ha d’estar content, se li fa una muntanya entendre i fer entendre que no se sent així.
Malgrat tot, desitjo un bon Nadal a tothom i que els reis ens portin capacitat d’entendre a l’altre.
Tània Estapé Madinabeitia, psicòloga i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari