Més d’un centenar de persones han participat a UManresa entre el 5 i el 7 de juliol en la primera edició del Congrés Internacional de Ciència a l’Educació Infantil, Ciència des del Néixer, organitzat pels estudis d’Educació de la Facultat de Ciències Socials de Manresa. Tant el nombre d’assistents com la seva participació i implicació han servit per constatar l’interès per aquest tema i han posat de relleu el lideratge i l’expertesa d’UManresa en la promoció de l’educació científica a les primeres edats. 

Durant l’acte de cloenda del Congrés s’ha fet la plantació d’una llavor en un recipient ple de terra aportada per les persones de diferents països que han participat en el congrés. La directora dels estudis d’Educació, Montserrat Pedreira, ha explicat que aquesta ha estat una acció simbòlica per posar de relleu que Ciència des del Néixer ha estat només l’inici d’un camí en el treball per potenciar la presència de la ciència a l’educació infantil i ha aprofitat per encoratjar els assistents a agafar el testimoni i a organitzar una segona edició del Congrés. 

La cloenda ha comptat amb la presència de la responsable dels serveis territorials d'Educació de la Catalunya Central, Núria Ramon, que ha felicitat UManresa per l’organització i n’ha destacat tant els continguts com l’evidència que encara hi ha molt a fer i molt aprenentatge per adquirir sobre la incorporació de la ciència a les aules dels més petits.  De la seva banda, la degana de la Facultat de Ciències Socials i vicerectora del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya,  Sílvia Mas, ha posat l’accent en l’aposta d'UManresa per acostar la ciència als infants. Segons Mas, el Congrés ha servit per constatar que s’ha de reivindicar la identitat pròpia de la ciència a l'educació infantil, tot garantint que sigui inclusiva. També que cal fer formació dels docents en aquest àmbit i que cal vincular l'educació científica als objectius de desenvolupament sostenible. Ha tancat la seva intervenció animant tots els participants a aplicar tot aquest coneixement a les aules amb l’objectiu d’augmentar la presència de la ciència a les aules des de la primera infància. 

La ciència ha de ser a l’escola de manera constant i continuada

Posar la ciència a l’abast dels infants des de ben petits per aprofitar la seva curiositat i el pensament proto-científic, fer-ho de manera continuada i no puntual, tenir clars els objectius d’aprenentatge, orientar els infants i ensenyar-los a fer un registre del procés i, finalment, fer un repàs i treure conclusions de l’aprenentatge són els consells que la biòloga, doctora en educació i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Cientíticas y Técnicas d’Argentina, Melina Furman, va donar als assistents en la seva ponència inaugural titulada Enseñar distinto: invitar a los niños a la aventura del pensamiento”. Segons va explicar Furman, “el pensament protocientífic té un sostre si no es cultiva” i és imprescindible treballar-ho des de ben aviat perquè les persones incorporin de manera natural la mirada científica.  

Una altra de les ponències destacades del congrés ha estat la de Chris Siry, professora d’Aprenentatge i Instrucció a la Universitat de Luxemburg. En la seva intervenció, titulada “Creating structures for children’s embodied engagement in science: the value of time and space for meaning-making“, va presentar el resultats de diferents investigacions sobre les estructures pedagògiques que donen suport a la participació dels infants en activitats de ciència i fer-ho amb una mirada d’inclusió, equitat i justícia, tal com es treballa des del SciTeach Center, un centre de recursos per a professors de primària a Luxemburg.

A més d’aquestes dues xerrades, el congrés ha inclòs fins a una seixantena d’activitats, entre les quals hi havia presentacions de comunicacions, pòsters, taules rodones, tallers i presentacions d’experiències diverses relacionades amb la temàtica del congrés. 

Premis als millors pòsters, contribucions, tallers i comunicacions 

En el marc del Congrés s’han lliurat diferents premis a les aportacions dels congressistes. El premi a la millor contribució en la categoria de comunicació individual s’ha lliurat al treball titulat “Adult intervention determines the development of scienceskills development” de María Napal, Lara Vázquez, Isabel Zudaire i Irantzu Uriz. La millor contribució en la categoria de pòster ha estat per a “What do Early Childhood trainee teachers think of a science subject? A Preliminary study”, de Sandra Pilar Tierno i Tatiana Pina. En la categoria d’experiències escolars, el Congrés ha reconegut la proposta "Leaves-eating" silkworm: an experience in ECEC” d’Antonella Pezzoti, Debora Acquaviva i Petar Vasilev Lefterov. Finalment, el millor dels tallers del congrés ha estat “¿Dónde estáis matemáticas? El desarrollo de las matemáticas intuïtives e informales de los 0 a los 3 años” de Gloria Olmos. 

Mestres i investigadors de 10 països 

El Congrés ha assolit un dels objectius que s’havia marcat, el de posar en contacte mestres i investigadors: mestres que treballen ciència a les aules amb els infants i investigadors que fan recerca sobre l’aprenentatge de la ciència. 

Entre els 113 congressistes que han participat en aquest primer congrés, hi havia persones d’Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Hongria, Colòmbia, Estats Units, Espanya, Itàlia i la República Dominicana. A més de persones de Catalunya, i pel que fa a la participació estatal, hi han participat congressistes de Galícia, el País Basc, Castella la Manxa, Castella Lleó, València, Andalusia, Múrcia, Navarra i Madrid.