Al llarg dels dos últims segles i mig, el món ha assistit a una allau de transformacions que han desembocat en canvis polítics, econòmics, socials i culturals. L'art d'aquest període, fill i testimoni del seu temps històric, constitueix una de les manifestacions més valuoses per poder entendre el progrés de les societats contemporànies.
Després de la segona meitat del segle XVIII, en què es va produir la transició del Rococó al Neoclassicisme, el segle XIX es va caracteritzar per una gran varietat estilística que comprèn des del Romanticisme del període revolucionari fins al Realisme i moviments com l’Impressionisme, el Neoimpressionisme i el Postimpressionisme.
El convuls segle XX va suposar la ruptura formal amb els llenguatges artístics tradicionals. L’artista va destruir la forma (cubisme) i la realitat (abstracció) i va situar l’ésser humà de nou al centre de la creació (expressionisme i surrealisme). A la segona meitat del segle XX i l’inici del XXI van aparèixer noves temàtiques (Pop Art), materials i tecnologies (art digital), que van revolucionar la creació artística.