Vés al contingut

La Mcdonalització de la Democràcia

Imagen

Isaac Nam

La Mcdonalització de la Democràcia

18/11/2022

La modernitat europea és fruit d'una història, un desenvolupament i una revolució econòmica, política i tecnològica, que es va convertir en potència militar, que va posar els seus pensaments i la seva raó a la resta del món. Actualment ens trobem en un procés que s'encamina cap a una postmodernitat, perquè estem qüestionant la raó universal, qüestionem el lliure mercat i qüestionem la modernitat. 

Els pensadors de la Il·lustració com Thomas Jefferson, Tom Paine, John Sutart Mill o Karl Marx, mai van dubtar que el futur de les nacions del món consistia en acceptar alguna versió de les institucions i els valors occidentals. La diversitat cultural no era una característica permanent de la vida humana, sinó una etapa del camí cap a la civilització universal. Tots aquests pensadors van advocar per crear una única civilització mundial en què les diferents tradicions i cultures del passat fossin superades per una comunitat nova i universal basada en la raó.
La raó universal de Kant era perfecta per als intervencionistes, però no per als intervinguts, perquè era única, universal i inqüestionable. La idea d'un mercat global, igual que el de la raó universal o de la democràcia global, es basa en el supòsit que la modernització moral, econòmica i política, significa el mateix a tot arreu. La democràcia ha esdevingut un procés semblant, un procés que l'anomenem Mcdonalització, és a dir, el procés mitjançant el qual els principis que regeixen el funcionament dels restaurants de menjar ràpid han anat dominant un número cada vegada més ampli d'aspectes de la societat occidental, així com de la resta del món. 

La democràcia ha tingut el mateixa full de ruta, se n'ha anat ampliant i estenent per tot el món amb uns mateixos paràmetres, sense tenir en compte, moltes vegades, les característiques del modus vivendi, la diversitat cultural, de la zona on s'ha implantat, el què en diríem profunditat. La Mcdonalització de la democràcia té un paper molt important en la difusió del sistema polític. El fet que la democràcia en la seva esplendor va tenir grans beneficis per a determinades societats, va provocar que altres societats volguessin emular-les. Per això el nombre de democràcies incrementà especialment a partir dels anys setanta i vuitanta, del segle passat. Aquesta Mcdonalització de la democràcia ha anat ampliant les alternatives disponibles dels ciutadans per triar els seus representants, fins i tot poder determinar el tipus d’acció política que s’havia de desenvolupar en determinats casos, a partir d’una democràcia participativa. 

La Mcdonalització de la democràcia no va tenir lloc al mig d'un buit històric, van comptar amb importants precursors com Rousseau, Montesquieu, Lincoln o Churchill. Aquests precursors van ser els qui van proporcionar els principis d’igualtat, divisió de poder o sufragi universal, sobre els quals s'han aixecat democràcies per tot el món. De fet, aquest fenomen contemporani, no és altra cosa que un derivat de la teoria weberiana de la racionalització. La democràcia ha esdevingut un fenomen gairebé global, encara que moltes nacions han desenvolupat les seves pròpies variants d’aquest sistema. 

Actualment la democràcia està vivint dos efectes contraposats. Mentrestant, en una part del planeta, aquesta va creixent i consolidant-se, com en el sud-est asiàtic, hi ha punts del planeta on la democràcia s'està enfonsant, com a conseqüència dels populismes. D'aquí es pot deduir que la seva implantació no ha estat la més adequada, quan veiem que la democràcia està fallant. 

Aquesta imatge ens dona a entendre que, amb assiduïtat, es confon extensió amb profunditat. Quan parlem d' extensió ens referim a quants països han copiat un model d’organització política. L'intent de copiar un sistema que va ajudar països com França o Gran Bretanya a desenvolupar-se, ha estat la tònica constant per part d' aquests països que al seu dia van ser colònia, o van estar subjectes a tractats que podem considerar desiguals, per part de les grans potències cap ells. Si observem la seva extensió, pel que fa a l' espai que ha conquerit en els darrers temps, a primera vista, la democràcia ha posat fi a nombroses dictadures, règims autoritaris, tiranies i totalitarismes, encara que certs despotismes tradicionals persisteixen gairebé sense canvis a Orient Mitjà. 

Els processos de modernització, globalització i democratització en diverses societats on la democràcia no existeix, o no ha arrelat pels factors culturals, ha portat a una desil·lusió enorme, perquè la majoria dels canvis institucionals, els esforços d'enginyeria política, les reformes electorals, la renovació del poder judicial i legislatiu, fins a la reducció de l'aparell burocràtic ha modificat el “país legal”, però no ha deixat evolucionar el “país real” de la respectiva societat, és a dir, no a arrelat (profunditzat). La McDonalització de la societat no serveix per a tothom igual.

Marc Selgas i Cors, doctor en Estudis Interculturals, coordinador dels CFGS d’Empresa i professor d’ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte