Vés al contingut

Notícies

Imagen

Les adolescents de famílies desfavorides se salten més l'esmorzar

L'esmorzar és el primer àpat del dia i és decisiu per adquirir l'energia necessària per començar la jornada escolar, per la qual cosa té un valor fonamental, i més encara en períodes de creixement i aprenentatge com l'adolescència. No obstant això, un alt percentatge d'aquests menors, tant nens com nenes, no esmorza.

Un estudi disponible en accés obert, fet per expertes dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha analitzat la prevalença de no esmorzar entre adolescents i conclou que el 19 % de les noies i el 13 % dels nois no esmorzen. 

"En el nostre estudi s'han constatat desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum de l'esmorzar entre adolescents. És més, el risc de saltar-se l'esmorzar va resultar un 30 % més alt en les noies i un 28 % més alt en els nois de posició socioeconòmica més desfavorida, en comparació amb els de la posició socioeconòmica més alta", apunta Laura Esquius, una de les autores principals d'aquest estudi, juntament amb personal investigador del grup de recerca FoodLab de la UOC, Alicia Aguilar Martínez i Anna Bach Faig) i del grup GRESP de la UVic-UCC, Marina Bosque Prous, Helena González Casals, Ester Colillas Malet i Albert Espelt.

En aquest treball es van analitzar dades de més de 7.000 adolescents participants del projecte DESKcohort, basat en una enquesta sobre aspectes socials, d'educació, de salut i de comportaments de salut. L'estudi forma part d'un monogràfic especial sobre l'esmorzar i els seus beneficis, publicat a la revista científica Nutrients, les editores del qual han estat les professores dels Estudis Ciències de la Salut de la UOC Alicia Aguilar Martínez i Anna Bach Faig.

Riscos de no esmorzar 

L'esmorzar és fonamental en l'equilibri energètic i la regulació de la dieta, per la qual cosa es considera un component important d'una dieta saludable. A més, l'esmorzar també s'ha associat a efectes positius en el desenvolupament cognitiu i a una millora del rendiment escolar en la infantesa, per la qual cosa és fonamental durant l'adolescència. "És una etapa especialment important per consolidar estils de vida saludables i establir patrons de salut que es perpetuïn en l'edat adulta", recalca Bach.
 
En concret, saltar-se l'esmorzar en la infantesa i l'adolescència podria ser un predictor de comportaments d'estils de vida poc saludables i s'ha relacionat amb el sobrepès, l'obesitat i les malalties metabòliques. La disminució de la ingesta energètica i de nutrients pot incrementar el risc de dèficits nutricionals. Per contra, l'esmorzar s'ha associat a efectes positius en el desenvolupament cognitiu i a una millora del rendiment escolar. 

"Hi ha una associació entre saltar-se l'esmorzar i un baix rendiment acadèmic. En tots dos sexes, hi va haver un augment important en el risc de saltar-se l'esmorzar per als adolescents amb qualificacions mitjanes i baixes, en comparació amb els que tenien bones qualificacions", explica Alicia Aguilar. Aquesta investigadora afirma que saltar-se l'esmorzar per dormir fins tard o per falta de temps també pot reflectir altres factors de risc superposats que afavoreixen un estil de vida més desorganitzat i, en conseqüència, amb un risc més elevat per a la salut i el rendiment acadèmic.

Recomanacions adaptades a la posició socioeconòmica i al gènere

Segons les autores, per evitar aquest tipus de desigualtats i contribuir a mantenir una alimentació saludable en aquestes edats, les polítiques públiques s'haurien d'adaptar a la situació socioeconòmica de cada família i tenir en compte una perspectiva de gènere. 

En qualsevol cas, com a recomanació general per a l'esmorzar, s'ha d'evitar el consum d'aliments processats i ultraprocessats i s'han de consumir aliments frescos basats en el patró de la dieta mediterrània, com ara la fruita, la fruita seca, els cereals integrals i els làctics fermentats.

"Les estratègies per promoure el consum d'esmorzars saludables entre les persones adolescents han de ser d'índole diversa. Poden ser polítiques comunitàries o accions d'educació nutricional adreçades als escolars i les famílies, etc. No obstant això, cal considerar-les també en el marc dels estils de vida saludables amb una dieta adequada, prou activitat física i hores de son necessàries, i ser sostenibles a llarg termini", explica Laura Esquius.

D'aquesta manera, la relació dels factors econòmics i socials amb el consum de l'esmorzar s'ha d'abordar per assegurar que els adolescents de diferents gèneres i orígens es beneficiïn d'accions de promoció de la salut específiques i per evitar l'augment de les desigualtats nutricionals i de salut. "L'abordatge s'hauria de fer de manera global, però en l'àmbit familiar és interessant actuar sobre la disponibilitat d'aliments saludables, i també donant exemple amb els comportaments alimentaris dels pares", detalla Marina Bosque Prous.

Pel que fa a l'escola, la inclusió de l'educació nutricional al currículum, acompanyada de la implementació de coneixements, habilitats i actituds, afavoreix l'adquisició d'hàbits adequats i una millora de la conscienciació sobre la importància de fer un esmorzar saludable. "Facilitar consells per planificar i preparar l'esmorzar per superar les barreres d'una possible falta de temps o repensar els horaris i revisar el subministrament d'aliments escolars podrien ser, també, estratègies clares per afavorir entorns alimentaris saludables en totes les edats de la vida, però més encara en l'adolescència", conclouen les autores. 


Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, de salut i benestar; 5, d'igualtat de gènere, i 10, de reducció de les desigualtats.


Article de referència:

Esquius, L., Aguilar-Martínez, A., Bosque-Prous, M., González-Casals, H., Bach-Faig, A., Colillas-Malet, E., Salvador, G., Espelt, A. Social Inequalities in Breakfast Consumption among Adolescents in Spain: The DESKcohort Project. A: Nutrients [en línia]. 2021. Vol. 13, núm. 8, pàg. 2.500. Disponible a: https://doi.org/10.3390/nu13082500 

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte