Un estudi realitzat en infants d’entre 7 i 9 anys mostra que els diferents índexs no invasius per mesurar la torsió de la cama tenen una bona reproductibilitat. Tanmateix, l’índex de torsió tibial (Tibial Torsion Index, TTI), obtingut mitjançant ecografia, destaca per una fiabilitat interobservador més alta. Això vol dir que diferents professionals obtenen resultats molt similars quan utilitzen el mateix mètode. Aquest fet és especialment rellevant en l’àmbit clínic, ja que permet disposar de mesures més estables i comparables en el seguiment dels infants al llarg del temps.

Aquesta és la principal conclusió de l’article Reliability of Tibial and Tibiofibular Torsion Indices Using Ultrasound and Mechanical Devices With an Inertial Measurement Unit (IMU), publicat recentment a la revista científica Ultrasound in Medicine & Biology.

El treball està liderat per Xavi Ruiz, docent del grau en Podologia d’UManresa i coordinador del Servei de Podologia de la Clínica Universitària, i s’emmarca en la recerca orientada a millorar l’avaluació clínica dels paràmetres torsionals durant el desenvolupament infantil.

La recerca analitza la fiabilitat de dos índexs no invasius per avaluar la torsió de l’extremitat inferior en població pediàtrica. D’una banda, el Tibial Torsion Index (TTI), basat en ecografia, que permet visualitzar directament referències anatòmiques de la tíbia, i, de l’altra, el Tibiofibular Torsion Index (TFTI), obtingut amb dispositius mecànics. En tots dos casos, les mesures es van realitzar amb el suport d’una unitat de mesura inercial (IMU), que permet registrar amb precisió l’orientació angular.

Els resultats mostren que ambdós mètodes presenten una bona reproductibilitat intraobservador, però que el TTI destaca per una millor fiabilitat interobservador, fet que el converteix en una eina especialment indicada per al seguiment clínic. L’estudi també evidencia que els dos índexs no són intercanviables, ja que mesuren components diferents de la torsió de la cama, un aspecte rellevant a l’hora d’interpretar els resultats i prendre decisions clíniques.
Un altre element destacat del treball és l’alta acceptació dels procediments per part dels infants participants. Tant les mesures amb ecografia com les realitzades amb dispositius mecànics van ser percebudes com a còmodes, indolores i fàcilment repetibles. Aquest fet, sumat al caràcter no invasiu i lliure de radiació de les tècniques utilitzades, en reforça l’aplicabilitat en la pràctica clínica habitual i en el seguiment del desenvolupament musculoesquelètic en edat pediàtrica.

En conjunt, l’estudi aporta evidència científica a favor de l’ús de l’ecografia combinada amb IMU com una alternativa fiable, accessible i respectuosa amb el pacient pediàtric, i contribueix a avançar cap a metodologies d’avaluació més segures i estandarditzades en l’àmbit de la salut infantil.

L’article està signat per Xavier Ruiz-Tarrazo com a investigador principal. També hi han participat Carla Sánchez-Dueñas, Salomé Tárrega i Carles Escalona-Marfil, docents i investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, i Andrea Coda, investigador de la University of Newcastle (Austràlia).