Gairebé un centenar de persones de centres sanitaris d’arreu de Catalunya han participat aquest dijous, 12 de juny, en la segona edició de la Jornada Internacional Debriefing Clínic titulada De l’aspecte tècnic a l’humà. La jornada s’ha organitzat com a cloenda del Màster Universitari en Metodologia de la Simulació del CISARC Simulació d’UManresa i ha comptat amb la implicació de la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient. S’hi han abordat qüestions com la integració de la simulació en els sistemes de salut, la construcció d’entorns que afavoreixin l’aprenentatge a partir d’errors, de comunicació per al diàleg i aprenentatge professional, del debriefing com a eina de transformació i del seu impacte en la seguretat psicològica dels equips clínics i de com la formació en simulació incideix en els equips clínics. Les ponències han anat a càrrec de persones vinculades al CISARC d’UManresa i a les càtedres de Lideratge en Valors i de Simulació i Seguretat del Pacient d’UManresa, però també han comptat amb la intervenció de persones alienes a la institució, com el president de la Portuguese Society for Simulation Applied to the Health Sciences, Gustavo Norte, el comandant d’aviació Ramon Vallès i l’adjunt d’Infermeria a la Direcció Assistencial de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Xavier Arrèbola. 

Què es pot aprendre sobre seguretat del món de l’aviació

Un dels ponents de la jornada ha estat Ramon Vallès, comandant de línies aèries amb més de 30 anys d’experiència i 20.000 hores de vol. Vallès ha conversat amb Aida Camps, responsable de CISARC Simulació, sobre “Cultura justa i seguretat: què ens ensenya l’aviació?”. 

“Així com un sanitari ha de ser conscient que és responsable dels seus pacients, un pilot d’avió ha de ser conscient que ha de treballar amb excel·lència per vetllar pels passatgers”. Ramon Vallès ha apel·lat a aquesta responsabilitat personal d’un comandant d’avió, però també a la responsabilitat de tot l’equip que forma part d’una tripulació. “He de confiar en el meu equip, perquè si jo, com a comandant dono l’ordre d’evacuar l’avió i això s’ha de fer en 90 segons, he de saber que cada persona farà el que ha de fer perquè tot vagi bé”. 

Segons Vendrell, la simulació és una constant en la vida d’un pilot. De fet, ha dit, “la simulació hauria de ser una eina d’entrenament de tots els professionals que són responsables de la seguretat d’altres persones i hauria de formar part dels coneixements des de primer de carrera”. “Hem d’entendre la simulació com una inversió en seguretat i no com una despesa, perquè es tracta d’evitar que els incidents que es poden produir es converteixin en accidents i això s’aconsegueix entrenant situacions reals”.

En l’àmbit clínic, ha explicat Aida Camps, la metodologia de la simulació s’utilitza bàsicament entre professionals d’un mateix àmbit, però no com en aviació, on la simulació implica tota la tripulació. Vendrell ha explicat que és important que els equips entrenin de manera conjunta les situacions que es poden trobar, “tant en una cabina d’avió com en un quiròfan, perquè si no és així, estàs faltant a la realitat”. En aquest sentit, Vendrell ha recomanat a les persones que treballen en l’àmbit clínic que treballin la comunicació entre els equips, tant en reunions prèvies a la intervenció com posteriorment. 

Durant la conversa, Camps i Vendrell s’han referit també a la importància de reportar els errors. Segons Vendrell, fer-ho i parlar-ne “és sa” i en el cas de l’aviació, és del tot natural. Ha explicat que una mostra de l’assumpció d’aquesta cultura de l’error en aviació és el fet que tots els vols i tot el que passa dins d’un avió, queda enregistrat per poder analitzar i investigar posteriorment qualsevol petita incidència per evitar que una situació similar es pugui convertir en un accident”. Aquesta supervisió continuada de tot l’equip fa que tant l’èxit com l’error siguin compartits, ha dit. 

Cloenda internacional i amb realitat virtual

La jornada ha finalitzat amb una activitat internacional exclusiva en la qual han participat alumnes del Màster en Simulació i estudiants de la Universidad de Concepción de Xile. Aquesta ha estat una activitat que ha utilitzat la realitat virtual i que ha permès a l’alumnat del Màster en Simulació d’UManresa  presentar els seus treballs de final de màster. De la seva banda, l’alumnat xilè del Màster d’Educación Médica en Investigación han aportat els seus coneixements sobre com millorar en temes d’investigació, innovació i sostenibilitat. Segons la responsable de CISARC Simulació, Aida Camps, aquesta activitat “és una mostra de la connexió internacional del Màster, així com de la implementació de noves eines, com la realitat virtual, a la formació”. 

Un màster universitari en simulació pioner

Ja fa més de 10 anys que UManresa aposta per la simulació com a metodologia formativa. De fet, la institució universitària manresana va ser pionera en la implantació d’un Màster Universitari en Metodologia de la Simulació, una formació que el curs que ve, el 2025-2026, arribarà a la desena edició. La implantació d’aquest primer màster universitari a nivell estatal va donar continuïtat a una primera experiència formativa amb un postgrau sobre la metodologia de la simulació. Amb aquesta trajectòria, el Màster s’ha convertit en un referent en simulació i en seguretat del pacient i “ha estat determinant en la formació de professionals sanitaris que, alhora, han desenvolupat projectes de simulació a les seves universitats i hospitals d'origen”, afirma Aida Camps. 
A hores d’ara, entre el Màster i altres accions formatives, UManresa, a través del CISARC, ha format 700 persones, contribuint a la creació d’una xarxa de persones expertes en aquesta metodologia. 

Aquesta trajectòria ha convertit el CISARC d’UManresa  en un servei catalitzador d’innovació i recerca dins i fora de la Universitat. D’una banda, i de manera interna, la metodologia, que va néixer vinculada als estudis de salut, s’ha estès a la resta d’àmbits formatius de la institució: la salut, l’empresa i l’educació. De l’altra, de ser una eina utilitzada als graus i a la formació professional superior, ha passat a implementar-se en formacions externes i a mida de les necessitats d’empreses i institucions i en diferents programes de formació continuada. 

Un altre dels aspectes que formen part d’aquesta trajectòria és la internacionalització de l’expertesa en simulació d’UManresa, amb un reconeixement del CISARC que va més enllà de les fronteres estatals. Cada any rep fellows de diferents  països que fan estades a UManresa per especialitzar-se en simulació i per tirar endavant projectes de recerca relacionats amb aquesta metodologia. D’altra banda, a nivell estatal i pràcticament des de la seva creació, UManresa ha estat representada en institucions de referència com la Sociedad Estatal de Simulación y Seguridad del Paciente i participa activament en activitats i congressos de la Society for Simulation in Europe.       

Una càtedra que reforça el lideratge d’UManresa en simulació

Un dels elements que han impulsat el lideratge d’UManresa va ser la creació de la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient de la UVic-UCC. Creada l’any 2019 i sota la direcció de la doctora i experta en simulació Carmen Gomar, la Càtedra reforça i consolida el lideratge d’UManresa en l’àmbit de la simulació clínica i la seguretat del pacient, una aposta estratègica que es vehicula principalment a través del CISARC. Aquesta càtedra aporta valor afegit al projecte institucional perquè articula de manera estable la recerca, la docència i la transferència de coneixement, i projecta l’expertesa acumulada per UManresa en aquest camp a escala nacional i internacional. A més, permet establir aliances amb el sistema sanitari i altres entitats acadèmiques i socials per afrontar de manera col·laborativa reptes assistencials, formatius i científics. En aquest context, la càtedra actua com a motor per a la innovació metodològica i l’impacte transformador de la simulació en la formació de professionals i en la qualitat assistencial.