La Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) també s’ha sumat a aquesta activitat transversal i proposa diferents lectures de llibres que formen part del seu fons bibliogràfic.
Relats personals
El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei.
15 vides explicades pels nous catalans : la immigració que comença
“Em dic Ousman Umar. Se que vaig neixer un dimarts, no se de quin mes ni de quin any, perque aixo a la meva tribu tant se val. Vaig creixer a la sabana africana. Cada dia caminava set quilometres per anar a l'escola. Tenia una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava vaig veure un avió al cel. Des d'aquell moment vaig voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. La curiositat per coneixer el món em va empenyer a iniciar un viatge sense retorn cap al País dels Blancs.”
Perseguits com bèsties pels militars ruandesos de l'FPR, els refugiats ruandesos travessaran l'immens territori del Zaire, d'est a oest, morint de fam, malalties, esgotament o assassinats pels militars, sense que cap govern ni organisme internacional fes res per evitar-ho. L'autora, que abans de la seva fugida al Zaire ja havia estat testimoni de les matances comeses a Ruanda pels dos bàndols de la guerra, aconsegueix passar a través de totes les matances i els paranys. En dóna testimoni perquè la història d'aquesta gegantesca caça de l'home es conegui i els responsables politicomilitars siguin perseguits per crims contra la humanitat.
Un fill escriu una carta a la seva mare, que no sap llegir. La carta és, en realitat, un examen de consciència, un repàs dels elements que han anat formant la seva identitat: com a fill d’una família de vietnamites que van fugir del seu país cap als Estats Units i com a jove que descobreix i assumeix la seva homosexualitat.
Quan en Javier tenia nou anys li van dir que podia començar el «viatge». Dies després va deixar la petita vila d’El Salvador on vivia i es va dirigir, sota la tutela d’un coiot, cap a Guatemala. Després vindrien Mèxic i, finalment, la frontera dels Estats Units, on l’esperava la seva mare, que feia anys que no veia, i el seu pare, de qui no se’n recordava. Però el que havia de durar dues setmanes es va acabar convertint en un periple de dos mesos que el va portar a travessar deserts, enganys i situacions límit inesperades.
Novel·les
7 mars, 13 rius és la història de Nazneen, una jove bengalí d’origen humil que aterrarà a Londres amb un casament arranjat i unes falses esperances de futur; i també la de la seva germana Hasina, que decideix trencar les normes i casar-se per amor. Les dues germanes iniciaran una correspondència que escurçarà la distància física que les obliga a viure separades.
França, 1943. Un grup de nens jueus, procedents de diversos països europeus, arriben a França per escapar de la tragèdia que devasta Europa durant la Segona Guerra Mundial. Amb l’ocupació de França per part dels alemanys, les seves vides corren perill. La Sabine Zlatin, infermera de la Creu Roja, tindrà cura d’ells i els buscarà un indret on puguin refugiar-se fins a l’acabament de la guerra.
Aquesta és la història d’una noia cordovesa de només setze anys que arriba a Terrassa amb tota la família i la maleta carregada d’esperança i d’il·lusions. La descoberta d’un nou món i de noves amistats omplen el seu dia a dia. Una història de supervivència als anys 60 enmig de fàbriques, cases benestants, barriades marginals i amb el marc de fons d’un fet tràgic del passat recent, la cèlebre riuada que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental i que malauradament va canviar per sempre les il·lusions de la gent
París érem nosaltres narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.
Sira es hija de una modista madrileña. Desconoce quién es su padre, pero un día, éste, un hombre de negocios políticamente comprometido con la derecha española, teme por su vida y quiere conocerla antes de que le maten. Durante la cita, el padre entrega a Sira las joyas de la familia y un dinero con el que le aconseja huir al norte de África antes de que la guerra estalle.
Nueva York, 1936. La pequeña casa de comidas El Capitán arranca su andadura en la calle Catorce, uno de los enclaves de la colonia española que por entonces reside en la ciudad. La muerte accidental de su dueño, el tarambana Emilio Arenas, obliga a sus indomables hijas veinteañeras a tomar las riendas del negocio mientras en los tribunales se resuelve el cobro de una prometedora indemnización.
Molt abans d’aprendre a caminar, la petita Luisa aprèn a volar. Molt abans de saber parlar, aprèn a observar. Quan fa tot just unes hores que ha nascut, la seva mare Aza l’abandona en circumstàncies dramàtiques. El Paul, que és el pare, se’n fa càrrec, criant-la en l’ambient caòtic i festiu d’un pis d’estudiants a Munic. Però un dia la festa s’acaba i aquest fet, juntament amb la curiositat pròpia d’una nena que ja té sis anys, empenyen la Luisa i el seu pare a seguir la petja de l’Aza. Així emprenen un viatge que comença lluny en el temps i que acaba lluny en l’espai, que va del fred i la gana d’un poble bavarès del final del segle xix a una selva tropical del Brasil.
Fernando, jove editor fill d'un republicà represaliat, decideix fugir d'una Espanya abatuda per la Guerra Civil al costat dels seus amics Catalina i Eulogio. Els tres són esclaus dels seus silencis, dels secrets que els acompanyen i que els empenyen sense remei a viure en terra estranya, lluny dels seus.
Acabada la Guerra Civil, a Bescaran, un poblet de l’Alt Urgell, els del bàndol guanyador dominen el poble i la família de la Sol les està passant magres perquè el seu pare ha hagut de fugir i refugiar-se a França. Un dia, en un camí d’alta muntanya, topa amb un perillós contrabandista i és testimoni de com viola i assassina una jueva que fugia de la guerra d’Europa. Després d’això, és ella qui ha de fugir i amagar-se entre un grup de contrabandistes a Andorra. Allà coneixerà el món dels passadors i, mentre el Tercer Reich avança fins a la frontera i escampa el terror al seu pas, anirà descobrint que entre els contrabandistes hi ha gent disposada a arriscar la vida per salvar persones que fugen dels nazis
Marsella, 1940. Antics combatents de la Guerra d'Espanya, jueus, desertors, intel·lectuals i, en general, tots aquells perseguits per l'exèrcit invasor nazi, es troben arraconats en aquesta ciutat francesa a l'espera d'un hipotètic embarcament. En els cafès del Vieux-Port, els refugiats es consumeixen amb l'única esperança d'un visat que els permeti fugir cap a un país lliure. En aquesta Marsella plena de revolucionaris i d''espies, convertida en capital dels desesperats, dos homes s'enamoren d'una mateixa dona, mentre que ella n'estima un tercer.
L’abril del 1939 un vaixell ple de refugiats republicans surt del port de Sète en direcció a Mèxic. Els que han tingut la “sort” d’aconseguir un passatge s’hi embarquen amb una mescla de tristesa, esperança i sentiment de derrota. Entre ells, Cristóbal Ros, el protagonista de la novel·la, un periodista que acaba de perdre la dona i el fill en un bombardeig.
Novel·la gràfica
Marina, a sus 94 años, recuerda aquel camino que recorrió desde Otxandio hasta Barcelona, de Barcelona a Francia, de Francia a Venezuela. Una experiencia de exilio que se cruza y se funde con las de Sanza, Aina, Chris e Imelda, quienes huyen de la guerra y la violencia, de los matrimonios forzados y de la trata para explotación sexual, de la homofobia y del feminicidio.
Assaig
La producción de «residuos humanos» —o, para ser más precisos, las poblaciones «superfluas» de emigrantes, refugiados y demás parias— es una consecuencia inevitable de la modernización. Zygmunt Bauman desentraña el impacto de esta transformación sobre la cultura y la política contemporáneas, y muestra que el problema de hacer frente a los «residuos humanos» brinda una clave para comprender algunas peculiaridades, por lo demás desconcertantes, de nuestra vida en común, desde las estrategias de dominación global hasta los aspectos más íntimos de las relaciones humanas.
La movilidad geográfica y las migraciones internacionales están alcanzando proporciones desconocidas, únicamente comparables a las acaecidas el siglo pasado con los movimientos transatlánticos. El origen de las mismas, además de en la pobreza, se sitúa en otro tipo de factores, como las presiones políticas o la degradación medioambiental. En esta última década España también se ha convertido en un país atractivo, en especial para las personas de la orilla sur del Mediterráneo, debido al crecimiento económico y modernización de nuestra sociedad, que de emisora ha pasado a ser receptora de inmigración. Una serie de problemas se han producido a raíz de estar interrelación de culturas, que tienen su campo de acción en el mercado de trabajo, en la convivencia social, en el acceso a los recursos.
Por qué emigran las personas. Aún habrá gente que se lo pregunte, aquí y allí, dentro y fuera de los espacios migratorios. Sería bueno pensar que la pobreza y la asimetría en el reparto de la riqueza no son las únicas razones para ello, ya sabemos que migraciones ha habido siempre, que son consustanciales a la historia de la humanidad, pero llevamos muchas décadas preguntándonos las causas de las migraciones y en muchos casos parece que únicamente se apunta a la pobreza del Tercer Mundo.
El mapa demográfico de la región Mediterránea es muy heterogéneo en cuanto al tamaño y estructura de sus poblaciones. Además de las grandes brechas económicas entre países más y menos desarrollados, existen también importantes desigualdades sociales, incluidas marcadas inequidades demográficas, de carácter reproductivo, de supervivencia y de hábitat. Aún siendo de importancia crítica para el análisis de situación y la toma de decisiones, el conocimiento de la dinámica de la población no tiene a menudo la prioridad requerida en las políticas de cooperación euromediterráneas
La inmigración extranjera se ha convertido en pocos años en un componente esencial de la sociedad española. El fenómeno de la inmigración tiene múltiples caras, produciendo valoraciones diversas y provocando también apasionados debates ante una nueva realidad que aún nos cuesta encajar. La complejidad que encierran las migraciones sólo puede ser abordada con una multiplicidad de enfoques, considerando los diferentes ámbitos en que ésta se hace presente. El objetivo de este libro colectivo es mejorar el conocimiento de la inmigración en nuestro país, proporcionando un amplio estado actual de la cuestión que nos permita matizar muchas de las infundadas opiniones que en ocasiones circulan al respecto
El análisis de las causas y dinámica de los flujos migratorios mundiales así como el debate sobre las nuevas formas de ciudadanía y de sociedad multicultural en una Europa cada vez más encerrada en sí misma y necesitada, a su vez, de mano de obra extranjera, permite comprender mejor la lógica que se esconde tras los discursos racistas y la política de cupos y exclusión de las personas extracomunitarias.
A mig camí entre la biografia i el llibre de viatges, aquest llibre ens descobreix les vides de cinc catalans que tambe van descobrir America: Facundo Bacardí, fundador de Rom Bacardí; Felix Cardona, el Livingstone de l'Orinoco; Manuel Amat,reformador de Lima; Pepe Figueres, responsable de la supressió de l'exercit a Costa Rica i Ramon Mercader, assassí de Trotski
Marta Pessarrodona ressegueix amb aquest assaig apassionant, fruit d’anys d’investigació, l’èxode de les institucions i les persones, i la seva estada forçada al país veí o l’embarcament cap a Amèrica. França 1939 relata la història d’un temps determinant i crític per al futur de la cultura catalana.