El teu codi postal és millor predictor de la teva salut que el teu codi genètic
Tú código postal es más importante para tu salud que tu código genético. Aquest era el títol de l’article publicat pel Dr. Rafael Cofiño a la revista Atención primaria l’any 2013. En aquest article, el Dr. Cofiño ens explicava, d’una forma rasa i curta, que el lloc on vivim, com vivim, com treballem o com ens relacionem amb el nostre entorn són més importants per a la nostra salut que el nostre propi codi genètic.
En definitiva, les investigacions en salut pública ens aporten una dada que, malgrat sembla molt lògica, a la vegada és ignorada per polítics i és difícil de tractar per professionals, i és que existeixen uns determinants socials de la salut que són molt més potents i van molt més enllà que els determinants biològics.
Els determinants socials condicionen els nostres comportaments
I no només el nostre codi postal, entès com les nostres condicions socials, pot ser més rellevant que els nostres determinants biològics per fer front a una vida saludable, sinó que aquests determinants socials condicionaran els nostres comportaments vers la salut. L’any passat, la Doctora Carme Borrell, especialista en l’estudi dels determinants socials de la salut, publicava un article a El Periódico de Catalunya en el qual explicava com, en general, els missatges dels i les professionals de la salut, les campanyes publicitàries i el saber popular se centren en missatges purament individuals com No fumis, Fes Exercici o Menja sa. Aquests missatges ignoren completament que la possibilitat de fer cadascun d’aquests comportaments saludables està molt relacionada amb els determinants socials: temps per fer exercici, diners per menjar sa… Per exemple, hi ha estudis que demostren que els nens i nenes de posició social més afavorida fan més exercici que els d’una posició menys afavorida; altres indiquen que el rol social de gènere influeix en l’exercici físic de les parelles que tenen criatures, ja que els homes no perceben el fet de tenir algú a càrrec com una barrera important per practicar-ne, mentre que les dones sí.
D’aquesta manera, la posició social que hom té està clarament relacionada amb la salut que una persona pot tenir en el futur. L’any 2014, a Barcelona ciutat, la diferència entre l’esperança de vida del districte de les Corts i el de Ciutat Vella era de gairebé 6 anys en els homes i de 2,5 en les dones. Aquesta diferència implica que amb 8 parades de metro de la línia verda es perden força anys de vida. Tal com ens recorda el Dr. Usama Bilal en el llibre Salubrismo o Barbarie (de Vicky López i de Javier Padilla, les característiques del barri on una persona viu, accessibilitat a activitats d’oci, transport, voreres, carrils bici, estètica del barri, seguretat, contaminació, cohesió social…, acaben influint en la salut i en els comportaments de salut de les persones que hi resideixen.
La salut no és una elecció individual: és una responsabilitat estructural
Ja fa alguns anys, un estudi realitzat amb persones funcionàries va trobar que hi havia un gradient en la mortalitat per cardiopaties. Les persones funcionaries amb un major rang laboral morien menys que les d’un rang inferior, i aquestes, menys que les d’un rang encara més baix. Aquesta troballa posava de manifest que inclús en persones que ja tenien les necessitats bàsiques de la vida cobertes (persones funcionàries), la seva posició social, dins de la jerarquia de funcionariat, predeia el risc de morir o de tenir més problemes de salut. Aquesta troballa en funcionariat és coherent amb totes les recerques que posen en evidència aquest facto gradual que ja es coneix com el gradient social de la salut. Per exemple, s’ha trobat que a menys nivell d’estudis, més probabilitat de tenir obesitat o diabetis o que les dones consumeixen més hipnosedants que els homes.
L’existència d’uns determinants socials de la salut no és res nou. L’any 1847, Rudolf Carl Virchow va ser requerit pel govern de Berlín per estudiar una epidèmia important de tifus que patia la regió d’Alta Silèsia. En el seu informe, Virchow deixava clar que les causes fonamentals del tifus eren problemes socials com la pobresa, la gana, la inadequada educació i l’habitatge i recomanava millorar la inserció laboral, l’educació, augmentar els salaris i canviar la política fiscal. És a dir, per pal·liar una malaltia com el tifus no calien medicaments, calia acció política. D’ell en surt la mítica frase, que ens recorda el Dr. Javier Segura “la política no és més que medicina a gran escala”. Cal pensar, tal com diu el Dr. Carles Muntaner que si creiem que la política és irrellevant és com acceptar que la democràcia és irrellevant i transformem la democràcia en tecnocràcia.
I per què encara ens seguim centrant en l’aspecte individual? Per què no ataquem la salut en tota la seva globalitat? Doncs, tal com explica la Dra. Borrell, perquè cal una implicació política conjunta amb la societat civil per intervenir a tots els nivells. Tanmateix, mentre aquest hauria de ser el camí, les grans corporacions han fet esforços per fomentar la creença que els comportaments poc saludables depenen de pures decisions de les persones. És més fàcil pensar que la persona beu alcohol perquè vol que pensar que l’ambient urbà (publicitat, ofertes, botigues amb aparadors plens d’alcohol, begudes alcohòliques econòmiques…) ens condiciona constantment. Hem aconseguit etiquetar el consum d’alcohol, la dieta o l’esport com a estils de vida, com una cosa que hom individualment pot escollir quan realment això són comportaments vers la salut, que a banda de no ser un conjunt establert, són comportaments individuals que estan clarament condicionats per determinants socials. Així que ens cal acció política decidida cap a la comunitat, ens cal una acció política decidida a fer canvis estructurals o seguirem pensant que les persones són lliures de decidir el seu estat de salut i els seus comportaments i les seguirem culpant a elles o a la comunitat de dèficits estructurals que no poden ser canviats de forma individual.
Compromís des de la universitat amb una mirada biopsicosocial
A la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa es té molt clara la perspectiva social que impregna la salut i intentem que l’estudiantat de fisioteràpia, logopèdia, infermeria i podologia entenguin el vessant biopsicosocial de la salut. És per això que després dels estudis de grau els oferim la possibilitat de continuar aprofundint-hi en el Màster Universitari en Salut i Comunitat.
La causa probable que una persona tingui mala salut mental podria ser una mala o ineficient educació emocional, tanmateix, la causa d’aquest dèficit en educació emocional , podria recaure en un determinant social com podria ser el nivell socioeconòmic de la família, el barri on viuen o el tipus d’escola que els ha educat. Si no ensenyem a entendre aquest aspecte estructural de la salut, difícilment crearem una societat futura saludable, equitativa i justa.
Albert Espelt, investigador col·laborador al campus UManresa de la UVic-UCC del grup de recerca interuniversitari UVic-UCC/UOC/UAB i professor a la Facultat de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona
Afegeix un nou comentari