Llegeixo amb preocupació el titular del 324: «La gent s’arrenca les dents»: la crisi de dentistes al Regne Unit causa problemes greus de salut. Una notícia on s’explica què han de fer molts britànics amb problemes odontològics. Sembla que el sistema públic britànic està col·lapsat. Hi ha llargues llistes d’espera causades per una manca de professionals. No és que no n’hi hagi, sinó que les condicions per treballar a la sanitat pública són tan dolentes que fan que poca gent hi vulgui treballar. El sistema no pot absorbir la gran demanda i els pacients es veuen abocats a pagar-se un dentista privat o a fer-se ells mateixos els tractaments. Sí. No és un error: a fer-se ells mateixos els tractaments! D’aquesta manera, trobem britànics fent-se les extraccions dentals a casa, amb material domèstic i sense cap garantia sanitària. Altres es veuen obligats a fer trajectes de més de 300 km fins a poder-se visitar amb un dentista públic. Les ONG que fins fa poc treballaven en països del Tercer Món ara estan donant servei al Regne Unit.
Els riscos de fer-se un mateix una extracció són importants. Es requereixen coneixements per realitzar una tècnica que, tot i que no és necessàriament complexa, sí que es pot complicar. Calen habilitats i pràctica i, contràriament al que es pensa, no és el mateix l’extracció d’una dent temporal que d’una de permanent. Les dents permanents requereixen una tècnica precisa per poder mobilitzar adequadament tota la peça i aconseguir extreure-la sencera. D’altra banda, es poden produir fractures i poden quedar restes radiculars retingudes. Les restes radiculars retingudes acaben infectant-se tard o d’hora. No és fàcil, i menys si no es disposa de l’instrumental adequat.
L’article explica que utilitzen alicates o pinces per fer les extraccions. Un material que, a més de no ser apte per a aquest tipus d’ús, tampoc està correctament esterilitzat. Qualsevol acte quirúrgic necessita material estèril que permeti fer el tractament minimitzant el risc d’una infecció posterior. El material dental s’ha d’esterilitzar seguint tot un procés i amb uns aparells específics per a aquesta finalitat. Remullar la punta de les alicates amb una mica d’alcohol no és cap sistema efectiu
Alguns pacients beuen whisky fins a emborratxar-se per no sentir dolor. Altres, amb menys recursos, han de fer-se les petites intervencions sense cap tipus d’anestèsia. Deixant de banda que ha de ser molt desagradable, aquestes situacions ens transporten a un passat que alguns només havíem vist a les pel·lícules del Far West. Aquell que no es podia permetre l’efecte analgèsic de l’alcohol acabava desmaiat i sense sentit després d’haver perdut el queixal corcat.
Reptes de l’odontologia pública a la Catalunya Central i possibles solucions
A casa nostra, el sistema sanitari de moment resisteix, però en el camp de l’odontologia segueix sent insuficient. Tots els centres d’atenció primària disposen d’odontòlegs, la sanitat és universal i, en cas d’urgència, et tractaran a qualsevol hospital sense demanar-te el poder adquisitiu o la nacionalitat. Tot i així, en odontologia la demanda pública supera l’oferta, i hi ha llista d’espera. A més, la cartera de serveis només cobreix una petita part dels tractaments necessaris. Hi ha pacients que no tenen més remei que renunciar a aquests tractaments o que es veuen abocats a demanar ajudes als serveis socials o a anar a clíniques solidàries. A la Catalunya Central, fins ara, no disposem de cap equipament d’aquestes característiques. En aquest context, la futura Clínica Odontològica Universitària de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a Manresa, vol esdevenir un recurs útil al territori, oferint un suport addicional per atendre aquelles persones amb més dificultats d’accés a tractaments i contribuint a millorar l’equitat en salut bucodental a la regió.
Oriol Bataller Gilabert, odontòleg i responsable de la Clínica Odontològica Universitària d’UManresa