Quan pensem en la salut bucodental, sovint l'associem exclusivament a l'odontologia. Tanmateix, el correcte funcionament de la boca depèn també d'altres disciplines sanitàries que intervenen en aspectes fonamentals com la respiració, la masticació, la deglució o la parla. És en aquest punt on la col·laboració entre logopèdia i odontologia esdevé essencial.
A la Clínica Universitària UManresa, la coordinació entre els professionals del Servei de Logopèdia i de la Clínica Odontològica permet abordar de manera integral diferents alteracions orofacials, entre les quals destaca el fre lingual alterat, una afecció que pot tenir repercussions importants en la qualitat de vida de les persones des de les primeres etapes del desenvolupament.
Què és el fre lingual alterat?
El fre lingual és una petita banda de teixit situada sota la llengua que n'ajuda a regular el moviment. Quan aquest teixit presenta una longitud, una inserció o unes característiques que limiten la mobilitat lingual, es parla de fre lingual alterat.
Aquesta limitació pot afectar funcions tan diverses com l'alletament, la respiració, la deglució, la masticació o la parla. A més, també pot influir en el desenvolupament de les estructures orals i maxil·lofacials. Quan la llengua no pot exercir correctament les seves funcions, el creixement de la cavitat oral es pot veure alterat i afavorir l'aparició de paladars estrets, maloclusions dentàries o asimetries facials.
La importància d'una valoració conjunta
Davant la sospita d'un fre lingual alterat, la intervenció coordinada entre professionals de la logopèdia i l'odontologia permet obtenir una visió global de cada cas i determinar quina és la millor opció terapèutica.
La valoració inclou l'anàlisi de la mobilitat de la llengua, l'impacte funcional que té sobre les diferents funcions orofacials i les possibles repercussions en el desenvolupament de la persona. A partir d'aquesta avaluació conjunta, es determina si és necessari realitzar una frenectomia lingual o si es poden plantejar altres alternatives terapèutiques.
Aquest abordatge interdisciplinari permet personalitzar el tractament i garantir que cada pacient rebi l'atenció més adequada segons les seves necessitats.
Quan la cirurgia és necessària
En aquells casos en què la limitació funcional ho requereix, es pot indicar una frenectomia lingual. A la Clínica Odontològica Universitària, aquesta intervenció es realitza amb làser de díode i anestèsia local, una tècnica mínimament invasiva que ofereix una gran precisió i facilita el control del sagnat durant el procediment.
L'ús del làser acostuma a comportar una recuperació més confortable, amb menys inflamació i menys molèsties postoperatòries, i en molts casos evita la necessitat de sutures.
No obstant això, la cirurgia és només una part del tractament. L'èxit a llarg termini depèn, en gran mesura, de la rehabilitació posterior i del treball funcional de la llengua.
El paper imprescindible de la logopèdia
La intervenció logopèdica és fonamental tant abans com després de la cirurgia. Abans de la frenectomia, es treballa la consciència corporal i la mobilitat lingual, i es proporcionen exercicis específics que preparen els teixits per a la intervenció.
Després de la cirurgia, la rehabilitació ajuda a evitar adherències, afavoreix una correcta cicatrització i facilita que la llengua adquireixi tota la mobilitat possible. A més, permet reeducar les funcions orofacials perquè la nova situació anatòmica es tradueixi en una millora real de la funcionalitat. Per aquest motiu, el seguiment logopèdic durant les setmanes posteriors a la intervenció és una part imprescindible del procés terapèutic.
Una atenció integral centrada en la persona
L'experiència de treball conjunt entre el Servei de Logopèdia i la Clínica Odontològica Universitària posa de manifest la importància de la col·laboració entre disciplines per oferir una atenció més completa i eficaç. La combinació dels coneixements i les competències de professionals de diferents àmbits permet no només intervenir sobre l'alteració anatòmica, sinó també garantir una recuperació funcional òptima i millorar el benestar de les persones ateses.