La higiene hospitalària és, des dels temps de Florence Nightingale i Ignaz Semmelweis, un dels pilars de la seguretat del pacient. Però els mateixos productes que ens protegeixen de les infeccions nosocomials comporten, per al personal que els manipula dia rere dia, riscos per a la salut que la recerca científica més recent (2021-2025) comença a documentar amb precisió. Marina Mateu, professora del grau en Infermeria del campus Manresa de la UVic-UCC, repassa aquesta evolució i planteja com conciliar la prevenció d'infeccions amb la salut laboral dels professionals sanitaris.
1. Evolució històrica de la consciència higiènica
A mitjans del segle XIX, Florence Nightingale va transformar l'atenció als malalts demostrant que la modificació de l'entorn —mitjançant una bona ventilació, llum natural, temperatura confortable i neteja— facilitava la curació i reduïa dràsticament la mortalitat. De manera paral·lela, el 1847 a Viena, Ignaz Semmelweis va relacionar la manca d'higiene de les mans dels metges amb la mortalitat per febre puerperal, establint l'obligatorietat del rentat de mans amb solucions de clor i reduint la mortalitat del 12,11% al 1,28%. Malgrat la resistència inicial de la direcció de l'hospital, l'evidència científica es va imposar definitivament, convertint la higiene de mans en un pilar indiscutible de la pràctica sanitària.
2. Microorganismes, l'OMS i les infeccions nosocomials
Els microorganismes han acompanyat la humanitat al llarg de l'evolució i són essencials per enfortir el nostre sistema immunitari. No obstant això, les infeccions nosocomials (relacionades amb l'assistència sanitària) continuen sent un repte prioritari de salut pública. Per combatre la proliferació de gèrmens multiresistents, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va impulsar el 2004 l'Aliança Mundial per a la Seguretat del Pacient, desenvolupant els coneguts protocols dels «5 moments per a la higiene de mans». Avui dia, tots els centres hospitalaris compten amb una comissió d'infeccions interna encarregada de vetllar per aquests protocols i seleccionar els agents desinfectants per a superfícies, equipaments i pell.
3. Potència química i evidència científica recent sobre riscos laborals (2021–2025)
La indústria actual produeix antisèptics i desinfectants d'alta eficiència bactericida i fungicida que contenen compostos com el glutaraldehid, l'hipoclorit de sodi, els amonis quaternaris (QAC), el formaldehid i diversos compostos orgànics volàtils (COVs). Malgrat la seva eficàcia indispensable per tallar cadenes de transmissió, la recerca científica recent ha documentat amb molta precisió els efectes adversos de l'exposició continuada i sistemàtica en el personal sanitari i de neteja:
- Asma ocupacional i hiperreactivitat respiratòria: una revisió sistemàtica i meta-anàlisi publicada a Occupational and Environmental Medicine (2021) i un estudi longitudinal de cohorts a Allergy (Pacheco Da Silva et al., 2024/2025) confirmen un augment significatiu del risc d'asma de nou inici, rinitis crònica i broncospasme en treballadors exposats setmanalment a aerosols desinfectants i amonis quaternaris.
- Dermatitis de contacte i destrucció de la barrera cutània: un estudi sobre patologia laboral a Cosmetics (Japundžić et al., 2023) destaca que l'èczema de mans laboral afecta una proporció elevada de professionals sanitaris a causa de la combinació de rentats freqüents de mans i el contacte directe o residu de desinfectants químics potents, alterant la microbiota no patògena i la capa lipídica de la pell.
- Exposició inhalatòria a COVs i amonis quaternaris: mesuraments d'exposició en entorns assistencials (Annals of Work Exposures and Health, 2025) demostren que les tasques de neteja de superfícies i desinfecció d'instrumental en espais tancats generen pics d'inhalació de COVs i vapors d'amoni quaternari que superen els llindars d'irritació en absència de ventilació addicional.
Resum d'impacte dels principals agents desinfectants
| Component / Exposició | Funció i eficàcia clínica | Efectes adversos i riscos laborals (2021-2025) |
|---|---|---|
| Amonis quaternaris (QAC) i glutaraldehid | Desinfecció d'alt nivell d'instrumental i superfícies crítiques; acció bactericida i virucida ràpida. | Asma ocupacional, rinitis, sensibilització respiratòria crònica i toxicitat per inhalació de vapors. |
| Hipoclorit de sodi i formaldehid | Eliminació d'ampli espectre de gèrmens patògens, espores i fongs en superfícies no poroses. | Irritació severa de vies respiratòries, exacerbació d'asma preexistent i risc al·lergènic. |
| Rentat freqüent i antisèptics cutanis | Antisèpsia ràpida de mans per a la prevenció d'infeccions creuades i nosocomials (OMS). | Èczema de mans laboral, alteració de la microbiota autòctona i dermatitis al·lèrgica de contacte. |
Funció clínica i riscos laborals dels principals agents desinfectants (2021-2025) Component / Exposició Funció i eficàcia clínica Efectes adversos i riscos laborals (2021-2025) Amonis quaternaris (QAC) i glutaraldehid Desinfecció d'alt nivell d'instrumental i superfícies crítiques; acció bactericida i virucida ràpida. Asma ocupacional, rinitis, sensibilització respiratòria crònica i toxicitat per inhalació de vapors. Hipoclorit de sodi i formaldehid Eliminació d'ampli espectre de gèrmens patògens, espores i fongs en superfícies no poroses. Irritació severa de vies respiratòries, exacerbació d'asma preexistent i risc al·lergènic. Rentat freqüent i antisèptics cutanis Antisèpsia ràpida de mans per a la prevenció d'infeccions creuades i nosocomials (OMS). Èczema de mans laboral, alteració de la microbiota autòctona i dermatitis al·lèrgica de contacte.
4. Racionalització de l'ús i mesures de prevenció actualitzades
Per evitar «abusar de la prevenció en pro de la tranquil·litat institucional», la literatura científica recent i la normativa de salut laboral emfasitzen la necessitat de passar d'una desinfecció indiscriminada a una desinfecció basada en el risc. Les comissions hospitalàries han d'avaluar en quines àrees o moments es poden substituir els agents químics potents per productes de neteja menys agressius (com detergents neutres o sistemes de microfibra i vapor).
Així mateix, és imprescindible garantir el compliment estricte de les mesures de prevenció individual i col·lectiva:
- Protecció respiratòria i cutània específica: ús de guants de protecció química adequats (que evitin la permeació) i mascaretes amb filtres adaptats per a vapors orgànics (COVs) quan es manipulin amonis quaternaris o glutaraldehid en espais de poca ventilació.
- Protecció integral de tots els col·lectius: aquestes mesures han de protegir el personal de neteja, auxiliars d'infermeria, infermeres, metges, cirurgians i portalliteres, evitant sensibilitzacions cròniques que deriven en baixes laborals perllongades i dificultats de reincorporació.