HISTÒRIA | Rosi Balaguer, graduada en Fisioteràpia

Rosi Balaguer Franch forma part de la promoció 2022 del grau en Fisioteràpia d'UManresa. No en va ser el millor expedient acadèmic, però es va quedar molt a prop de ser-ho. Va ser una de les guanyadores dels Premis Talent UManresa que atorga la Fundació Caixa Enginyers pel seu treball titulat "Estudi comparatiu de l'efectivitat de les intervencions de telerehabilitació domiciliària versus rehabilitació convencional en pacients greus post-covid-19. Proposta d'intervenció". Diu que va arribar a la fisioteràpia "de carambola", després d'haver estudiat Humanitats i assegura que la formació que ha rebut a UManresa, especialment a través de la metodologia de la simulació, l'ha preparat per incorporar-se al món laboral sense pors.

Com fas el pas d'Humanitats a la Fisioteràpia?

Havia estudiat Humanitats i música i feia de professora. Mentre exercia la docència, vaig començar a estudiar medicina xinesa i vaig acabar dedicant mitja jornada a fer de docent i l'altra meitat a exercir la medicina xinesa. La docència va anar quedant relegada i em vaig anar concentrant, bàsicament, en la pràctica de l'acupuntura i va ser llavors que vaig decidir començar a estudiar Fisioteràpia. Em vaig adonar que m'agradava molt el tema de la salut i pensava que si realment volia dedicar-m'hi havia de tenir uns estudis avalats de l'àmbit de les ciències de la salut. Com que ja feia treball manual, perquè m'havia format en el quiromassatge, i era una cosa que m'agradava, vaig pensar que Fisioteràpia eren els estudis que em podien donar més força en el meu desenvolupament professional, més que no pas Medicina o Infermeria, que no complementaven tant el que havia estat fent.I em vaig decicir per UManresa per proximitat, perquè visc a Calders, i perquè en tenia bones referències de persones que havien estudiat aquí.

Com és l'experiència de ser una estudiant amb un perfil tan diferent al de la majoria d'estudiants de fisioteràpia?

La veritat és que el que em feia més respecte i més m'espantava d'iniciar una carrera a la meva edat era com seria acceptada pels companys. Però en només dos dies em vaig sentir del tot integrada i vaig estar molt bé amb tothom. El que em va sorprendre va ser que hi hagués tants estudiants francesos. I el que més em va agradar va ser la familiaritat. És com formar part d'una gran família, perquè els professors són molt propers, molt comprensius i mai et sents un número. A nivell de contingut, l'experiència també ha estat molt positiva, sobretot pel que fa a la part pràctica, la simulació i els casos clínics reals que els docents portaven a l'aula perquè accedíssim a coneixements no només a través de la memòria, sinó també de la pràctica i de l'experiència de casos reals. De fet, podria dir que aquesta proximitat de la que parlo s'ha de fer extensiva a tothom que treballa a la Universitat, perquè tothom és molt proper i té moltes ganes d'ajudar. La humanitat de la institució no es troba a tot arreu i a mi m'ha facilitat molt les relacions durant els estudis, amb els companys i també amb el professorat.

Estar amb gent força més jove que jo va fer que al final fóssim una pinya. De fet, vaig deixar de veure les diferències entre ells i jo, perquè lluitàvem pels mateixos interessos i en les mateixes guerres. Em feia molta gràcia l'ambient festiu i les històries de flirteig que m'explicaven. Jo això ja ho havia viscut i m'ho mirava amb distància. Aquí és on hi havia més contrast, però anava a sopar amb ells i em van acollir molt bé. A l'hora de les copes, però, jo ja em retirava per no espantar-los la clientela. 

Parla'ns de la simulació i de com t'ha servit en el teu aprenentatge

Per a mi, la simulació és una assignatura 10! Recull totes les branques de tots els continguts que hem treballat, especialment quan ja estàs al quart curs de la carrera. Ho recull tot: la part de continguts, la d'habilitats, la de pràctica i, a més, tota la part de raonament crític. A mi em va desmuntar tot el que havia après en els quatre anys d'estudis per donar-li sentit. La simulació és la peça clau del puzle de totes les assignatures. A més, de cara a l'entrada al món laboral, és una eina de molta solidesa. T'ajuda a estar més segura, a ser capaç de fer un diagnòstic, a anar més enllà en coses que potser no et plantejaries i et dona un grau de reflexió que en les altres assignatures no veus de manera tan clara. És com la unificació de tot el que hem fet en una sola assignatura.

Ha estat difícil compaginar feina i estudis?

No ha estat fàcil, no. Han estat quatre anys de molt d'esforç, de deixar de banda molta vida social, de matinar molt... Treballava als matins i estudiava a la tarda. Vaig arribar a quart curs amb l'aigua al coll, però tot i ser molt complicat, ha estat molt i molt gratificant.

Com ha estat l'aterratge al món laboral?

Als quatre dies d'acabar la carrera, ja estava treballant. He passat per moltes feines fent substitucions, però ara no dic que no a res. He treballat en residències, a l'Hospital Parc Taulí, a l'Hospital de Berga i en una clínica  privada a Santa Coloma de Gramenet. M'he incorporat a l'exercici de la professió sense cap mena de por. Em sento totalment segura. Tinc tots els apunts de les assignatures a mà i els consulto quan cal, però sense cap por de trobar-me que no sé què fer. Tinc la sensació que estic molt ben preparada, que he rebut una formació teòrica i pràctica molt bona.

Quina t'agradaria que fos la teva evolució dins de la professió?

El que més m'agradaria és treballar en un hospital. Quan hi vaig fer les pràctiques ja em va agradar molt. A l'hospital pots conèixer i tractar moltes tipologies de pacient, pots estar en contacte amb altres professionals i aprendre d'ells i créixer en la teva feina i penso que estar en un entorn hospitalari també t'incentiva més a formar-te i a estar al dia. També m'agradaria tenir el meu propi centre de fisioteràpia i poder aplicar tots els meus coneixements i el meu bagatge en l'àmbit de la salut.