La masticació és una funció orofacial essencial que s’adquireix progressivament durant el desenvolupament infantil. No és innata: cal aprenentatge, modelatge i pràctica. Una bona masticació contribueix a un desenvolupament adequat de l’òrgan bucofonador i de totes les estructures implicades en la parla, la deglució i la respiració. Les investigacions actuals en motricitat orofacial remarquen que la masticació adequada és clau per al creixement craniofacial, per a la funció muscular equilibrada i per establir patrons orofacials normals al llarg de la vida.
Per què és important mastegar bé?
Mastegar correctament és fonamental perquè permet:
- Afavorir el desenvolupament correcte de l’òrgan bucofonador, incloent llengua, llavis i mandíbula, imprescindibles per a la parla i la deglució.
- Enfortir la musculatura orofacial i adquirir patrons motors madurs, evitant disfuncions com la deglució alterada o la respiració oral.
- Contribuir a una correcta formació de les arcades dentàries i a l’estabilitat ortodòntica. Les evidències indiquen que la funció masticatòria influeix en el correcte desenvolupament dentoesqueletal.
- Crear un bol alimentari adequadament triturat i ensalivat, cosa que millora la digestió, l’absorció nutricional i la seguretat en la deglució.
- Estimular el creixement harmoniós de les estructures craniofacials, reduint el risc d’alteracions posteriors.
Aprenentatge i modelatge en la infància
Com que la masticació no és innata, cal ensenyar-la i practicar-la. Això inclou:
- Adoptar una bona postura asseguts.
- Aprendre a utilitzar els coberts adequadament.
- Saber quanta quantitat introduir a la boca.
- Aprendre on col·locar l’aliment, a quin ritme mastegar i com alternar els costats.
Les hores dels àpats han de ser un espai familiar compartit, ja que els infants aprenen per imitació: observen com els adults gestionen les textures, masteguen, tallen l’aliment i mantenen una actitud adequada davant del menjar.
Evolució i tipus d’aliments
És imprescindible no allargar l’alimentació triturada més enllà del necessari. La recerca actual confirma que les dietes excessivament toves afecten negativament el desenvolupament orofacial i dificulten l’adquisició d’un patró masticatori madur i estable.
Abans i durant l’erupció dentària, cal exposar els infants a:
- Aliments sencers, per afavorir el tall amb els incisius (poma, pera, fuet, pastanaga).
- Textures consistents, adequades a l’etapa dentària, per estimular la musculatura i els moviments mandibulars (entrepans amb pa de forn, pomes verdes, etc.).
Si la dieta es basa majoritàriament en aliments tous (galetes, pa de motlle, cremes, hamburgueses, fruita tallada fina…), la musculatura no desenvolupa prou força. Això pot generar:
- Mandíbula inestable
- Asimetries facials
- Alteració en la col·locació dental
- Dificultats en els moviments coordinats de masticació i deglució
Fases de la masticació
- Incisió: Tall de l’aliment amb els incisius.
- Trituració: L’aliment es porta cap als premolars, on es realitza una masticació bilateral alternada, lenta i controlada.
- Polvorització: Els molars posteriors acaben de triturar l’aliment fins a obtenir un bol alimentari homogeni, apte per a la deglució.
Control odontològic
La qualitat dental és essencial per aconseguir una bona masticació pel que cal fer revisions periòdiques per detectar càries, fractures o altres condicions que la dificultin.
Ester Rodríguez Leon, docent del grau en Logopèdia, coordinadora del màster en Motricitat Orofacial i coordinadora del Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària