Vés al contingut

El paper essencial de les infermeres al bàndol republicà durant la Guerra Civil

Imagen

Infermeres al bàndol republicà clau a la Guerra Civil
25/06/2025

L’organització sanitària manresana durant la Guerra Civil espanyola va ser clau per atendre milers de ferits evacuats del front. En aquesta organització, les dones infermeres, sovint sense formació prèvia, van ser una peça imprescindible. Aquest és un dels principals resultats del treball de final de grau de Carla Ortega Farriol, estudiant d’Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. El treball, titulat Anàlisi del rol de les dones vinculades a la professió infermera i del funcionament sanitari del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), és una anàlisi del funcionament del sistema sanitari del bàndol republicà a la ciutat de Manresa entre els anys 1936 i 1939 i del paper central que hi van tenir les infermeres.

Les dones manresanes van veure com una gran oportunitat per involucrar-se en la guerra el fet de poder exercir com a infermeres a la ciutat. "...les dones ocuparem el lloc de treball que els homes deixaran per agafar les armes a l’avantguarda de la lluita. Les dones volem, amb valentia, [...] ajudar a vèncer el feixisme: primer perquè som poble, i segon, perquè podem amb intel·ligència ocupar els llocs de responsabilitat".

Les tasques que van dur a terme eren molt variades: des de transportar pacients fins a preparar gases de guix. Passaven molta estona amb els pacients, de manera que també es van veure involucrades en el component psicològic que afectava els pacients durant la guerra.

L’arribada de les infermeres

Abans de l’esclat de la guerra, l’Hospital Sant Andreu de Manresa estava en mans de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. El personal sanitari d’aquell moment eren monges, moltes d’elles republicanes, que, un cop començada la guerra, van fugir del centre (dirigit per la República).

L’absència d’infermeres va provocar una gran necessitat de noves incorporacions a la ciutat de Manresa. És així com l’alcalde del moment, Francesc Marcet, va publicar un article al diari El Dia fent una crida a totes aquelles dones manresanes disposades a exercir com a infermeres durant la guerra. Els requisits eren els següents: ser major de 35 anys, tenir bona conducta i saber llegir i escriure. Es donaria preferència a aquelles dones amb la titulació d’infermeria.

A l’Arxiu Comarcal del Bages hi ha constància de 24 sol·licituds acceptades el dia 10 d’agost de 1938. D’aquesta manera, consten 24 dones manresanes que van exercir com a infermeres durant la Guerra Civil a Manresa.

Concretament, van començar a treballar el dia 17 d’agost de 1936.

Imagen

El paper essencial de les infermeres al bàndol republicà durant la Guerra Civil

Manresa com a ciutat hospitalària

A l’inici de la Guerra Civil, a Manresa no hi va arribar gaire afluència de ferits. No va ser fins al 1938, amb l’ofensiva de les tropes franquistes al front d’Aragó, que Manresa va començar a rebre un gran nombre de soldats evacuats.

Aprofitant la seva ubicació estratègica, Manresa es va convertir en la ciutat base dels hospitals d’evacuació de l’exèrcit de l’Est. Davant la necessitat d’espais, es van adaptar diversos establiments i es van equipar com a centres sanitaris. Aquests van ser l’Hospital Base (Sant Andreu), el Grup Saleses (convent de les Saleses), el Grup Natura i l’Institut de Segon Ensenyament (actual Institut Lluís de Peguera).

El conjunt de els 4 establiments sumava 1.000 llits, aproximadament. Per altra banda, la Clínica Sant Josep i el Sanatori La Culla (actual Sant Joan de Déu), van funcionar com a hospitals civils (2).

El trasllat i triatge dels ferits del front a la ciutat Base

Els ferits del front arribaven a Manresa en vehicles, normalment de la Creu Roja, però majoritàriament ho feien en tren. D’aquesta manera, l’Estació del Nord de la ciutat es va convertir en una zona de valoració i triatge dels ferits evacuats. Només arribar a l’estació, als ferits se’ls penjava un cartell al coll amb el nom, el diagnòstic i l’hospital on ingressarien.

Segons els dies d’hospitalització que requeria cada pacient, se subclassificaven de la manera següent:

  • Menys de 10 dies ingressats: Hospital Base
  • De 11 a 30 dies ingressats: Hospital Militar Z (centre de rehabilitació de Montserrat)
  • Més de 30 dies ingressats: Barcelona

Aquesta classificació es feia amb l’objectiu que a l’Hospital Base sempre hi hagués llits lliures per poder atendre les necessitats d’altres grans grups de ferits que poguessin arribar del front, ja que es tractava d’un hospital d’evacuació.

Imagen

El paper essencial de les infermeres al bàndol republicà durant la Guerra Civil

Cures i tractaments sanitaris

Les patologies més habituals als hospitals de Manresa foren les infeccions (febre tifoide, pneumònia, tuberculosi, sífilis, blennorràgia) i les ferides de metralla.

Per tractar aquestes ferides es duien a terme dues tècniques: la cura oclusiva i les amputacions (en cas de sèpsia). Segons el doctor traumatòleg manresà Francesc Sant, les dues tècniques esmentades anteriorment van ser molt utilitzades i millorades durant l’època estudiada.

Els remeis per tractar les infeccions eren majoritàriament simptomàtics: compreses fredes, cataplasmes, injeccions de calci, rentats d’uretra o desinfeccions amb Dakin.

Recursos sanitaris durant la Guerra Civil a Manresa

Catalunya es trobava en una posició favorable respecte de la resta de l’Estat espanyol pel que fa als recursos, segons explica el doctor Sant.

A l’Arxiu Comarcal del Bages hi consten documents que demostren l’estratègia que va utilitzar la ciutat de Manresa per obtenir recursos destinats a equipar els nous establiments sanitaris durant l’època. Aquesta va consistir a fer comandes de material (llits, coixins, mantes, matalassos…) a tots els pobles de l’entorn manresà, segons el nombre d’habitants de cada municipi.

Imagen

El paper essencial de les infermeres al bàndol republicà durant la Guerra Civil

 

Carla Ortega Farriol, graduada en Infermeria

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna pregunta, nosaltres tenim la resposta

Contacte