Els sistemes d’ensenyament estan avui en dia sotmesos a noves pressions de quantitat, de diversitat i de velocitat d’evolució dels sabers. Ens trobem, a nivell global, en un moment en el qual, quantitativament, la demanda de la formació, tant a secundària com a les universitats, està desbordada, de la mateixa manera que ho estan les formacions professionals i la formació continuada.
Per altra banda, ens trobem que el cost de l’ensenyament (no de l’educació, que va per una altra banda) es veurà multiplicat per l’esforç pedagògic dels professors i dels formadors. La demanda de formació no coneix únicament un enorme creixement quantitatiu, també pateix una profunda mutació qualitativa en el sentit d’una necessitat creixent de diversificació i de personalització. Les persones suporten, cada vegada menys, seguir cursos uniformes o rígids que no es corresponguin amb les seves necessitats reals i amb l’especificitat de la seva trajectòria de vida.
Veiem com el nou paradigma de la navegació, del tot oposat al del cursus, es desenvolupa en les pràctiques de presa de decisions i aprenentatge cooperatiu al ciberespai, que afavoreix un coneixement més massiu, instantani, selectiu i personalitzat. Així doncs, ens trobem davant d'una situació en la qual els ensenyaments tradicionals seran cada vegada menys pertinents. Ens trobem davant de generacions del clic instantani, generacions que volen viure experiències vitals, com aquelles que els ofereixen el ciberespai, el Metavers o els jocs virtuals. Això succeeix perquè les noves generacions d'estudiants, coneguts com a Generació Z o Generació Alfa, han crescut en un món envoltats de tecnologia i estan molt acostumats a utilitzar dispositius digitals i aplicacions. Això ha canviat la manera com aprenen i es relacionen amb el coneixement.
Per aquest motiu, la funció principal dels docents no pot transferir cursos clàssics mitjançant la difusió memorística de conceptes . El docent s’està convertint en un animador de la intel·ligència col·lectiva dels grups que té al seu càrrec. El docent haurà de centrar la seva activitat en l’acompanyament i la gestió dels aprenentatges: la incitació a l’intercanvi de sabers, a partir de debats d’idees i posicionaments, a mesurar la racionalitat dels pensaments, la simulació dels actes que posteriorment es trobaran en la vida real, o la interpretació dels resultats dels casos reals d’estudi que puguin realitzar, com a pràctiques reals.
Aquestes activitats es troben dins del què coneixem com a innovació transformativa en l’ensenyament. Quan parlem d’innovació transformativa en l'ensenyament fem referència a l'adopció de nous models d'ensenyament i aprenentatge que tenen el potencial de canviar radicalment com s'imparteix i es rep l’ensenyament. Alguns exemples de nous models d'ensenyament transformatiu són: aprenentatge basat en projectes, on els estudiants aprenen a través de la solució de problemes i la realització de projectes pràctics; aprenentatge personalitzat, en el qual el contingut i el ritme d'aprenentatge s'adapten a les necessitats individuals de cada estudiant; aprenentatge basat en la tecnologia, que fa servir eines digitals per facilitar l'aprenentatge a distància o en línia; aprenentatge basat en la col·laboració, que fa que els estudiants treballin plegats per resoldre problemes i completar projectes.
Aquests nous models d’ensenyament es basen en la investigació sobre com aprèn el cervell humà i busquen aprofitar els avantatges de la tecnologia per fer que el procés d’aprenentatge sigui més efectiu i personalitzat. I aquí és on entra en joc la intel·ligència artificial aplicada a l’aprenentatge. La intel·ligència artificial és una tecnologia emergent que té el potencial de transformar l’ensenyament en permetre un aprenentatge personalitzat i adaptatiu, precisament el que busca la innovació transformativa. Algunes formes en les quals la intel·ligència artificial pot ser utilitzada en l'ensenyament inclouen: sistemes de tutoria automatitzats que proporcionen retroalimentació i ajuda personalitzada als estudiants; recomanació de contingut educatiu basat en el perfil i el rendiment dels estudiants; anàlisi de dades per avaluar el rendiment i el progrés dels estudiants i adaptar el contingut i l’enfocament de l’ensenyament en conseqüència. Tot i això, és important assenyalar que la intel·ligència artificial no ha de ser vista com una solució màgica o un substitut dels mestres i professors, sinó com una eina per millorar i donar suport al procés d'ensenyament i aprenentatge.
La necessitat dels professors d'adaptar-se a les noves tecnologies, però sobretot en els propers anys a l’ús de la intel·ligència artificial com a formes d'ensenyament, és cada cop més important a causa del canvi en l'entorn educatiu i les expectatives dels estudiants. L'adaptació dels professors a les noves tecnologies és essencial per proporcionar un ensenyament rellevant, transformatiu, disruptiu i efectiu a les noves generacions d'estudiants, al mateix temps que ens permet mantenir-nos al dia amb les tendències educatives actuals.
Marc Selgas i Cors, doctor en Estudis Interculturals, coordinador dels CFGS d’Empresa i professor d’ADE del campus Manresa de la UVic-UCC
Afegeix un nou comentari