La revolució de la IA en l’àmbit d’urgències i emergències
En els darrers anys, la intel·ligència artificial (IA) ha anat guanyant presència rellevant en diversos àmbits de la medicina, i el camp de la medicina d’urgències i emergències (MUiE) no n’és cap excepció. Aquesta branca de la salut, caracteritzada per l’atenció immediata, la pressió constant i la necessitat de decisions crítiques, pot beneficiar-se enormement de les capacitats d’anàlisi, predicció i suport que ofereixen els sistemes d’IA. No obstant això, aquesta revolució tecnològica obre també interrogants ètics, operatius i humans, i ens obliga a repensar el paper que seguiran jugant els professionals sanitaris en aquest nou escenari.
Es reconeix que les oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial en la MUiE contemplen un ampli ventall de millores que comprenen àmbits, entre d’altres, com el diagnòstic ràpid i automatitzat, especialment en diagnòstic per la imatge i electrocardiografia; la millora del triatge en base a algoritmes entrenats amb gran volum de dades; la predicció del deteriorament clínic mitjançant el registre i anàlisi continu dels paràmetres que permeten la detecció precoç del deteriorament activant mesures preventives i, també, l’optimització logística de la gestió de llits, ambulàncies i equips que afavoreixen una distribució eficient dels recursos.
Reptes, riscos i dilemes ètics en la implementació de la intel·ligència artificial
Per altra banda, hi ha reptes i limitacions que cal tenir en consideració. Hi poden haver biaixos i errors en bases de dades prèvies que continguin biaixos racials, de gènere o socioeconòmics. A més, l’ús de dades sensibles en temps real pot afectar la privacitat i seguretat, fet que requereix l’exigència de mesures de protecció i compliment normatiu.
Així mateix, existeix el risc d’una dependència tecnològica excessiva que afecti la capacitat i el judici clínic així com fer menys exercici de pensament crític, especialment en situacions no previstes pels algoritmes. Finalment, també cal tenir en compte que hi poden haver reticències a la incorporació de la IA per desconeixement, per por a perdre autonomia o llocs de treball o per percebre que el factor humà es veurà reduït.
El valor insubstituïble dels professionals sanitaris
En aquest entorn, el paper dels professionals continuarà essent essencial, no només pel que fa referència a l’acte assistencial mateix, sinó en molts altres àmbits. L’atenció d’urgència sovint implica situacions complicades, pacients amb quadres complexos i la necessitat de prendre decisions en segons. L’empatia, la intuïció clínica i la capacitat d’improvisació no poden ser substituïdes per cap algoritme.
Cal que els professionals juguin un paper cabdal en el control i la supervisió de la intel·ligència artificial, fet pel qual cal formar-se en competències digitals, entendre com funcionen els sistemes d’IA i saber interpretar les recomanacions i detectar possibles errors. Això encara dona més importància a la capacitat de mantenir i aplicar el pensament crític. La relació amb el pacient, especialment en aquests moments, en els quals el suport emocional i la comunicació clara poden marcar la diferència, no és substituïda per la intel·ligència artificial. Tanmateix, els professionals han de participar en el disseny i validació dels sistemes, aportant coneixement clínic i les necessitats reals de l’entorn assistencial.
Cap a una col·laboració efectiva entre intel·ligència artificial i experiència humana
Cal tenir present que el futur de la medicina d’urgències no és una dicotomia entre humans i màquines, sinó una col·laboració on la tecnologia reforça —i no substitueix— l’expertesa humana. La tecnologia pot automatitzar tasques, però la capacitat de pensar, prioritzar, acompanyar i decidir seguirà essent humana.
La feina de les urgències és altament contextual, emocional i complexa: la IA pot ser una eina de suport, però no el cervell ni el cor del sistema. Per tant, cal aprofitar l’oportunitat que ofereix la IA en la millora de l’eficiència, la precisió i la seguretat assistencial, però només si s’integra amb visió ètica, criteri clínic i respecte pel valor del treball humà.
Fermí Roqueta - Coordinador del Màster en Emergències Extrahospitalàries de l'Escola de Postgrau en Salut del campus Manresa de la UVic-UCC
Afegeix un nou comentari