L’any 2019 es deia que la RFID era «la gran desconeguda» en l’àmbit sanitari. L’any 2026, però, es pot afirmar que s’ha consolidat com una tecnologia clau per a la traçabilitat de pacients, equips i medicació, especialment gràcies a la seva integració amb la intel·ligència artificial (IA). Aquesta combinació permet registrar dades, predir comportaments i optimitzar processos clínics i de gestió.
De la identificació segura a la traçabilitat en temps real
Actualment, la utilitat de la RFID s’orienta principalment cap a la identificació mitjançant braçalets de persones i materials, fet que contribueix a reduir errors de medicació i transfusió. A això s’hi afegeixen els armaris intel·ligents, que registren automàticament quin material quirúrgic i quins fàrmacs es consumeixen, així com els sistemes de localització en temps real (RTLS), que permeten saber on es troben els pacients i els equips biomèdics en cada moment.
Aquesta tecnologia promou una millora significativa de la coordinació als serveis d’urgències, quiròfan i hospitalització, i facilita una presa de decisions més àgil i informada.
Experiències pioneres als hospitals
En centres de referència com l’Hospital Clínic de Barcelona, s’han implantat sistemes pioners de gestió integral de material basats en RFID, capaços de rastrejar milers de referències i moviments diaris, des del magatzem fins al quiròfan. Aquest tipus de solucions alliberen temps del personal administratiu i contribueixen a reduir pèrdues i caducitats.
Un altre exemple destacat és el sistema SIGHT de l’Hospital de Cabueñes, que utilitza RFID EPC per localitzar pacients a urgències i connectar automàticament la seva història clínica. La combinació de traçabilitat en temps real i anàlisi de dades permet accelerar tractaments, reduir temps d’espera i anticipar problemes de flux assistencial.
El valor afegit de la intel·ligència artificial
Paral·lelament, diverses iniciatives d’IA en hospitals espanyols —com prototips per a la detecció de malalties pulmonars o escàners d’imatge amb algoritmes integrats— obren la porta al fet que la intel·ligència artificial interpreti els fluxos de dades provinents de la RFID. D’aquesta manera, es poden predir necessitats de material, riscos d’infecció o patrons d’ús dels equips.
La potència d’aquesta integració es manifesta en tres grans avantatges:
- Major seguretat del pacient, gràcies a una identificació correcta i al seguiment de lots combinats amb models que detecten riscos d’error o retard.
- Més eficiència operativa, en aplicar la IA sobre dades de RFID per anticipar fallades dels equips (manteniment predictiu) i evitar ruptures d’estoc de fàrmacs crítics.
- Una gestió més intel·ligent de l’inventari, en què la IA ajusta els nivells de material segons l’estacionalitat, les campanyes preventives i els patrons de consum, sense intervenció manual.
Reptes ètics i de privacitat
Tanmateix, aquesta evolució no està exempta de desafiaments ètics. El registre continu de la ubicació i el moviment dels pacients mitjançant RFID pot interpretar-se com una forma de vigilància constant, que genera preocupació per la privacitat i la sensació de pèrdua d’intimitat.
Des del punt de vista ètic, cal tenir en compte que molts pacients, professionals i usuaris no saben que les seves dades estan sent rastrejades ni com s’utilitzen. Per aquest motiu, és imprescindible garantir el consentiment informat, la transparència i la possibilitat de negar-s’hi sense veure penalitzada l’atenció rebuda. A més, cal recordar que no existeix el risc zero de derivació de dades o de vulnerabilitats de seguretat.
A tot això s’hi suma el fet que els models d’IA que prenen decisions basades en dades RFID poden reproduir biaixos estructurals o esdevenir «caixes negres» difícils d’explicar. Per això, és necessari incorporar marcs ètics clars que protegeixin l’autonomia del pacient, dels usuaris i de les persones treballadores, així com la justícia en la distribució de recursos i la responsabilitat professional.
Tecnologia al servei de les persones
En darrer terme, la RFID i la intel·ligència artificial en sanitat no s’haurien de veure només com avenços tecnològics, sinó com eines que cal dissenyar i regular a partir de principis ètics sòlids. Només així la transformació digital podrà reforçar la qualitat assistencial sense comprometre la confiança i la dignitat de les persones.
Daniel Garcia Gutiérrez, docent del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa