Mig centenar de persones van participar el dia 10 d’abril en la segona edició de la Jornada Intercàtedres d’UManresa, una jornada coorganitzada per les càtedres de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) que tenen la seu a Manresa: la de Salut Mental, la de Lideratge en Valors i la de Simulació i Seguretat del Pacient. La jornada, que va comptar amb la col·laboració de la Fundació Althaia, es va centrar enguany en l’estigma a l’entorn de la salut mental. Entre les conclusions de la jornada destaca la constatació que cal un compromís de tots els professionals per canviar la cultura de les organitzacions i els models d’atenció perquè siguin més inclusius i contribueixin a erradicar l’estigma cap a les persones que pateixen problemes de salut mental. Ho deia el director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors, Valentí Martínez, que assegurava que la jornada «no es pot quedar en un exercici aïllat, sinó que s’ha de transformar en un compromís actiu».

A banda d’aquest compromís, els assistents a la jornada també van concloure que per combatre l’estigma en salut mental cal apel·lar a quatre valors: la dignitat, la humilitat, l’empatia i la confiança. La dignitat, perquè l’estigma desposseeix les persones de la seva identitat i perquè el respecte cap a les persones és bàsic per a la seguretat dels pacients. La humilitat dels professionals per acceptar que hi ha comportaments inconscients que poden aixecar murs. En el cas de l’empatia, els assistents van coincidir que és necessària per acompanyar els processos d’acompanyament, i en el de la confiança, perquè l’estigma davant la salut mental genera silencis i el temor dels pacients a ser jutjats pels professionals i, en el cas dels professionals, el temor a equivocar-se. Per aquest motiu, es va assenyalar la necessitat de generar espais que facin que el pacient se senti segur per parlar sense el temor de ser etiquetat.

L’estigma, el pitjor enemic de la recuperació

Àurea Autet, directora de Salut Mental d’Althaia i membre de la Càtedra de Salut Mental, va ser contundent en la seva intervenció: «L’impacte de l’estigma és tan enorme que pot arribar a condicionar més la vida d’una persona que no pas el fet de tenir un trastorn mental». Per això, va afegir, és tan important treballar aquesta qüestió i evitar així que l’estigma acabi impregnant la manera de treballar dels professionals.

Precisament, la xerrada de Miquel Juncosa, director de l’entitat ObertaMent, va girar a l’entorn tant de les causes com de les conseqüències de l’estigma i va aportar algunes reflexions sobre com lluitar-hi. Juncosa va defensar intervencions transversals, que aportin coneixements, però que també permetin modificar tant les actituds com els comportaments. La fórmula, va dir, passa per impulsar accions que incideixin en el conjunt de la societat, però també entre els professionals de la salut. En aquest sentit, va dir que és imprescindible la formació per eliminar prejudicis i canviar les pràctiques actuals, i també promoure la transformació dels serveis de salut mental per orientar-los a la recuperació, basant-los en els drets de les persones ateses. A més, va afegir, és important posar l’accent en els casos d’èxit i donar-los visibilitat.

Experiències en primera persona

La jornada va comptar amb la participació de dues persones que tenen problemes de salut mental i que han viscut l’estigma en primera persona: l’exalcalde de Badalona, Àlex Pastor, i el fotoperiodista Santi Roset. Tots dos van intervenir en una taula rodona que van compartir amb la professional de la salut mental Rosa Giralt, autora d’una tesi sobre l’estigma en els professionals de la salut.

Pastor va explicar que l’estigma és resultat de la deshumanització del pacient, de veure els símptomes de la malaltia mental i no la persona. «Per a mi —va dir—, el més important és que ens adonem que darrere de la malaltia hi ha una persona». De la seva banda, Roset va reivindicar la necessitat de treballar la prevenció. En aquest sentit, va dir que és important que la gent perdi la por a demanar ajuda professional o fins i tot a prendre medicació «perquè no els passi com a mi, que entre els 20 i els 30 anys no vaig somriure. Sense medicar-me, segurament avui no podria ser aquí».

Pel que fa al sistema sanitari, tots dos van coincidir que fa falta molta empatia per part dels professionals, així com un bon acompanyament i més sensibilitat. «Parlar amb una persona amb depressió no és el mateix que parlar amb algú que pateix una tendinitis», va afirmar Santi Roset.

Tot i reconèixer les mancances del sistema i d’alguns professionals, Rosa Giralt va posar l’accent en els canvis que s’estan produint en relació amb la salut mental. Segons Giralt, cada vegada se’n parla més i cal aprofitar els nous canals de comunicació, així com les xarxes, perquè siguin aliats de la lluita contra l’estigma. A més, va afegir, cal més formació i coneixement dels professionals perquè perdin la por a la salut mental.

Simulació per reconèixer l’estigma

El mig centenar d’assistents a la jornada van participar en una activitat basada en la metodologia de la simulació per fomentar la reflexió dels professionals sobre actituds i comportaments inconscients davant la salut mental. Aquesta part de la jornada va ser organitzada per la Càtedra de Simulació i Seguretat del Pacient amb l’objectiu de reflexionar sobre aquests comportaments i actituds i d’aportar elements de millora. Segons Carmen Gomar, aquesta és una metodologia que permet que el professional s’explori a ell mateix i sigui conscient d’automatismes adquirits que cal canviar per millorar l’atenció als pacients.