Vés al contingut

Notícies

Imagen

Les adolescents no fan prou exercici físic

Dues de cada tres noies adolescents no fan l'activitat física recomanada

Les adolescents no fan prou activitat física: dues de cada tres noies d'entre dotze i divuit anys no compleixen les recomanacions de pràctica d'activitat física diària indicades per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). És una de les conclusions principals de la primera onada del projecte DESKcohort, en la qual han participat investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i del campus Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

En concret, aquest treball conclou que entorn del 63 % de les menors no compleixen amb l'activitat física recomanada, mentre que en el cas dels nois aquest percentatge se situa en un 40 %. "En la població femenina, l'entorn físic i social té més influència sobre la pràctica d'activitat física", detallen Marina Bosque i Laura Esquius, ambdues professores i investigadores dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i Rémi Gontié, investigador del campus Manresa de la UVic-UCC.

El projecte DESKcohort és un estudi en què es fa un seguiment al llarg del temps dels adolescents de dotze a divuit anys escolaritzats en centres educatius de la Catalunya Central per analitzar el comportament o altres factors rellevants que poden afectar diferents aspectes socials de la vida, l'educació o la salut d'aquest col·lectiu.

"En l'adolescència, l'activitat física permet millorar la forma física i evitar problemes de tensió arterial o obesitat, però també millora la salut òssia, els resultats cognitius i els resultats acadèmics, així com la salut mental. A més, fer esport té beneficis d'aprenentatge i socials, com ara aprendre a competir, treballar en equip, etc.", apunta Esquius.

Factors influents en l'activitat física

Quant als factors que poden influir en la pràctica d'activitat física en l'adolescència, destaquen aspectes com el nivell socioeconòmic o l'entorn de residència. "Les dades mostren que el municipi o barri en què viu el jovent podria influir sobre el nivell d'activitat física. Que hi hagi equipaments esportius pròxims o que hi hagi transport per arribar a aquests equipaments seria una cosa que en fomentaria la pràctica; en cas contrari, suposaria una barrera", detalla Bosque.

Així mateix, també s'observa que els adolescents de famílies més desfavorides són els que incompleixen més les recomanacions d'activitat física. Això pot estar relacionat amb diferents barreres d'accés a l'activitat física, com ara la falta de recursos econòmics per fer activitats extraescolars, la dificultat per desplaçar-se fins als centres esportius o aspectes relacionats amb la participació en esports d'equip, com ara el fet de sentir-se rebutjat pel grup. De la mateixa manera, cal tenir en compte que en les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix és més freqüent que els progenitors tinguin horaris de treball rotatius, de nit, en caps de setmana o festius. "És una circumstància que provoca que els germans grans s'hagin de fer càrrec dels petits i, per tant, no puguin dedicar el temps lliure a activitats d'oci", apunta Gontié.

Pel que fa a la falta d'activitat física de les noies adolescents, a tots aquests aspectes cal afegir-hi el pes de la tradició cultural i la promoció esportiva. "Tradicionalment, en la nostra cultura, les joves solen fer activitats més sedentàries que els nois, com ara llegir o estudiar. A més, acostumen a tenir menys suport a casa per dur a terme activitats esportives. Amb l'edat, les noies solen prioritzar altres activitats —com els estudis, les amistats o la família— abans que l'esport", explica Bosque.

Riscos de la falta d'activitat física

Segons els experts, fer activitat física és important en totes les etapes de la vida per ajudar el desenvolupament motor, evitar problemes de salut i mantenir una bona forma física. A més, el sedentarisme està directament relacionat amb certes patologies i quadres clínics, com ara l'obesitat, les malalties cardiovasculars, la pressió arterial alta, el colesterol alt, la diabetis tipus 2 i, fins i tot, alguns tipus de càncer.

"Els adolescents que no fan prou activitat física tenen més tendència al sobrepès i més probabilitats de patir malalties no transmissibles en edat adulta, així com més risc de patir trastorns com ara depressió i ansietat", adverteixen els experts.

Segons l'OMS, durant l'adolescència es recomana fer almenys una hora d'activitat física moderada o intensa cada dia de la setmana. D'aquestes hores, tres a la setmana haurien de ser d'activitats vigoroses o d'activitats que reforcin els músculs i els ossos per mantenir un bon estat de salut en aquestes etapes de la vida.

"Els menors actius són adults actius. Per aquest motiu, l'activitat física és un comportament que s'hauria d'adquirir des de la infància", explica Gontié.

Alternatives per evitar el sedentarisme


La falta d'activitat física en l'adolescència i l'absència de rutina esportiva donen lloc a joves i adults més sedentaris i amb més probabilitats de patir problemes de salut. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet, el 2019, mostra que el 83 % dels adolescents de l'Estat practiquen menys de seixanta minuts d'activitat física al dia.

Per evitar el sedentarisme, els experts assenyalen que l'educació sobre els beneficis de l'activitat física a l'escola i la potenciació de l'esport són factors fonamentals. Això sí, cal tenir els recursos necessaris: no només cal l'espai adequat, sinó també activitats adequades, variades, adaptades, inclusives i satisfactòries per a tothom.

No obstant això, l'activitat física no ha de ser una activitat exclusiva de l'escola. Fora de l'horari escolar es poden fer activitats extraescolars, es pot practicar algun esport, caminar en els desplaçaments, pujar escales i, sobretot, convé evitar passar moltes hores assegut davant d'una pantalla.

"Les persones amb un estil de vida més sedentari són les que, a més, solen tenir hàbits d'alimentació menys saludables i viceversa. Per aquest motiu, és fonamental conscienciar la societat sobre la importància de mantenir hàbits saludables des de la infància", conclouen els investigadors.

El projecte DESKcohort està liderat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament d'Educació. A més, també hi col·laboren altres entitats, com l'Agència de Salut Pública de Catalunya, el Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT).

  • DESKcohort
  • salut pública

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte