Vés al contingut

Notícies

Imagen

Kaleb Rashad i Eduard Vallory durant la seva intervenció a l'Àgora 2022

Kaleb Rashad i Eduard Vallory tanquen els diàlegs de l’Àgora 2022 defensant una educació més humana

El sentit humà, l’humanisme, hauria de ser l’element essencial de l’educació. Així ho han defensat avui Kaleb Rashad, director Executiu de la xarxa d'escoles High Tech High de San Diego i impulsor del Centre for Love and Justice, i Eduard Vallory, analista social i gestor del canvi, president de CATESCO i director del Barcelona Institute of Science and Technology. Tots dos han estat els protagonistes del darrer dels diàlegs de l’Àgora Educació 2022, una iniciativa d’UManresa que forma part del programa commemoratiu dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, Manresa 2022. Tant Rashad com Vallory han dit que per transformar l’educació és imprescindible transformar els educadors i que la creativitat docent i la innovació en l’àmbit escolar no tenen sentit si no van acompanyades de la humanitat. 

“L’ésser que tens davant importa”, ha dit Rashad, que defensa que qualsevol persona que es dediqui a l’educació ha de ser capaç de desenvolupar relacions significatives, d’implicar-se i d’empènyer els límits als quals estan sotmesos alguns col·lectius i cultures, com la comunitat  afroamericana dels EUA. “Quan estableixes un diàleg partint de la humanitat, quan et mostres vulnerable i comparteixes, quan ets transparent, tot allò que comparteixes pot ajudar altres persones a replantejar-se les coses”, ha defensat aquest reconegut consultor en educació. 

En aquest sentit, Rashad ha dit que una de les bases de la seva feina és establir un diàleg amb els equips docents. Ha defensat que “si ets un líder educatiu, t’has de posicionar moralment i convidar les persones que formen part del teu equip a implicar-se”. Segons Rashad, tothom s’ha de preguntar qui és, què fa i per què ho fa i en qui es converteix i fer-se aquestes preguntes individualment i col·lectivament convida al diàleg i al posicionament moral. Això, escoltar les persones d’una comunitat per saber què senten, és expressar amor i és important custodiar aquest sentiment i treballar a partir del que importa les persones, perquè “les comunitats, quan saben allò que és important, ja no hi ha qui les aturi”. 

Transformar les persones que eduquen

En relació amb la humanització de l’educació, Eduard Vallory ha afirmat que per transformar l’educació és imprescindible transformar primer les persones que eduquen. “És molt difícil per als adults crear amor amb els nens si no han experimentat amor”, així com també és imprescindible treballar “una masculinitat que mutila la transmissió de sentiments”. Vallory ha defensat també que l’educació hauria de tenir un sentit més comunitari. Tradicionalment, “l’educació s’ha centrat en l’èxit individual i no en el benestar de les comunitats i no podem resoldre els reptes comuns basant-nos en l’èxit individual, perquè hem de construir coneixement comú, perquè el coneixement ens pertany a tots i el construïm entre tots”. 

Durant el diàleg, Rashad ha dit que tota escola hauria de treballar per identificar quins són els seus valors. “Els principis i els valors són més importants que les regles” i les pràctiques i les estructures que permeten aplicar-los s’han de posar al seu servei. A més dels valors, segons Rashad hi ha també tota una part espiritual a la qual no es pot renunciar. Quan les coses són difícils, “jo penso en els meus avantpassats, africans que van arribar a Amèrica com a esclaus, i en tot el que van viure ells, m’hi connecto i això m’ajuda a tirar endavant”.

Als valors i principis que ha de tenir tota escola i projecte educatiu, Vallory hi ha afegit el propòsit. L’escola ha de tenir com a propòsit servir per donar oportunitats educatives a tothom perquè pugui construir un projecte de vida, però l’educació és un mirall de la societat i mentre aquesta no sigui equitativa i inclusiva, l’educació tampoc ho serà. 

El cas d’èxit del model educatiu de Portugal

La segona part del diàleg s’ha dedicat a la presentació de les grans línies del model educatiu de Portugal, un país que ha aconseguit millorar els resultats de l’estudiantat amb un sistema innovador. La presentació ha anat a càrrec de Lília Silva, directora de l’Agrupamento de Escolas n1 de Gondomar, Manuela Neves Garrido, subdirectora de l’Agrupamento de Escolas n1 de Gondomar i professora, Ana Maria Coelho, representant d’Autonomia i Flexibilitat del Centro de Formaçao de Associaçao de Escolas Júlio Resende. Cristina Palma, cap d’Equip de Seguiment i Desenvolupament Curricular de la Direcció General d’Educació i Antonieta Ferreira, adjunta del Gabinet del Ministre d’Educació.
Durant la seva intervenció s’ha explicat l’experiència de l’agrupament d’escoles Gondomar, situat prop de la ciutat d’Oporto i integrat per un conjunt d’escoles disperses en el territori. En aquest agrupament escolar hi ha 2.100 alumnes i hi treballen 250 docents de comunitats molt diverses. El projecte educatiu té en compte totes aquestes especificitats amb l’objectiu d’oferir un ensenyament que ofereixi una atenció individual a cada alumne.  Es tracta, han explicat, d’una proposta una mica radical i diferent, que parteix del currículum del ministeri, respectant-ne l’estructura, però adaptant-lo al context de cada escola. Per això, per tirar-lo endavant s’han creat noves assignatures i s’ha transformat l’avaluació perquè l’objectiu sigui la construcció d’aprenentatge. Això ha implicat molt de diàleg amb tota la comunitat educativa i també la formació dels docents en aquestes noves metodologies. 

Amb tot plegat, han explicat, s’aconsegueix un aprenentatge més significatiu i les dades que n’avaluen els resultats, de moment, són positives. Al mateix temps, des del Ministeri es fa un acompanyament i s’ha dissenyat una estructura institucional de suport a aquestes metodologies innovadores, que s’han traduït en menys fracàs i  menys abandonament escolar.

Malgrat tot,ha dit Antonieta Ferreira, adjunta al Gabinet del Ministre d’Educació, “encara no hem acabat perquè l'exigència de la qualitat ens hi obliga, perquè el projecte creix i canvia cada dia i perquè encara hi ha molts problemes d'equitat”. 
 

  • educació
  • Àgora 2022

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte