Matemàtiques o Infermeria? Aquest va ser el meu dilema en acabar el batxillerat. Optar per les Matemàtiques em permetia quedar-me en una universitat del País Basc. Estudiar Infermeria volia dir buscar plaça en un altre lloc, lluny de casa. Una amiga em va dir: "Imagina't fent d'infermera. Com et sents?". "Feliç", vaig dir. "Aleshores, has d'estudiar Infermeria". Però on?
La mare d'aquesta amiga era infermera i coneixia companys de feina que havien estudiat a UManresa. "És un bon lloc. T'agradarà". Tenia un munt de dubtes: estudiar en un idioma nou, lluny de casa... Ho provaré durant un any i després demanaré el trasllat de l'expedient, vaig pensar.
El primer curs va ser molt intens. Vaig aprendre un munt de coses i no només sobre Infermeria. Vaig superar les meves pors, vaig guanyar autonomia i vaig començar a entendre el català. No em va faltar el suport dels professors i dels companys.
L’experiència va ser tan intensa que, quan va ser l’hora de demanar el trasllat d’expedient, no vaig poder signar els papers. Vaig decidir que em quedava. I va ser la millor decisió que podia prendre.
Aquest curs, he demanat de fer pràctiques a Vitòria. Un cop allà, compartint hores de feina i aprenentatge amb companys d’altres universitats, m'he adonat que les classes amb grups reduïts, el sistema de rotació de les pràctiques per àmbits i l’enfocament pràctic dels estudis d'UManresa han donat bons fruits i que puc desenvolupar el meu rol de professional de la salut amb seguretat i eficàcia.
Estic a punt de finalitzar els meus estudis. Tanco els ulls i recordo la sensació de felicitat que vaig sentir quan imaginava com seria ser infermera. I no és igual. És millor.
Afegeix un nou comentari