La incontinència urinària d’esforç (IUE) és una disfunció que afecta moltes dones, incloses esportistes joves i físicament actives. Malgrat aquesta realitat, continua sent un tema poc visibilitzat i sovint silenciat per vergonya o desconeixement. En disciplines com la gimnàstica artística, on el cos està en constant exposició i sotmès a impactes elevats, la por a les pèrdues d’orina pot influir tant en el rendiment com en el benestar emocional de les esportistes. Alhora, però, cada cop hi ha més evidència que reforça la utilitat d’abordatges com la gimnàstica abdominal hipopressiva per prevenir i reduir aquestes pèrdues, millorant la qualitat de vida i la confiança de les gimnastes.
Prevenció i abordatge de la incontinència urinària d’esforç en esportistes
Amb l’objectiu de contribuir a normalitzar aquesta problemàtica i oferir eines útils per al seu abordatge, Carla Font, graduada en Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, ha dut a terme el seu Treball de Final de Grau (TFG) centrat en l’efectivitat de la gimnàstica abdominal hipopressiva (GAH) com a complement als exercicis de Kegel, tradicionalment utilitzats per enfortir el sòl pelvià.
L’objectiu principal de l’estudi ha estat avaluar si la combinació d’exercicis hipopressius i de Kegel pot ajudar a reduir la incontinència urinària d’esforç i a millorar la qualitat de vida en gimnastes d’entre 18 i 30 anys. Aquesta població s’ha escollit per la seva exposició constant a moviments d’alt impacte, que poden debilitar el sòl pelvià i afavorir les pèrdues d’orina.
Exercicis de Kegel i gimnàstica abdominal hipopressiva com a intervenció combinada
Pel que fa a la metodologia, l’estudi s’ha dissenyat com un assaig clínic amb aleatorització per conglomerats i amb una durada total de 12 setmanes. Hi han participat 24 gimnastes federades de diferents clubs de Catalunya, totes amb diagnòstic previ d’IUE. Les participants es van dividir en dos grups: un grup va realitzar només exercicis de Kegel, enfocats en la contracció voluntària del sòl pelvià, i l’altre grup va combinar els exercicis de Kegel amb sessions de gimnàstica abdominal hipopressiva. Les sessions es van fer tres cops per setmana i s’integraven dins la rutina habitual d’entrenament. Els hipopressius es van realitzar en diferents posicions (supina, quadrúpeda, en sedestació, entre altres) i incloïen tècniques de respiració, apnea i activació del transvers abdominal.
Les variables analitzades van ser la força de contracció del sòl pelvià, mesurada amb un perineòmetre; la quantitat de pèrdues urinàries, avaluada amb el Pad test, i la qualitat de vida, valorada amb el King’s Health Questionnaire. Els resultats més destacats mostren que el grup que combinava hipopressius amb Kegel va experimentar una reducció més gran de les pèrdues d’orina i una millora més significativa de la qualitat de vida en comparació amb el grup que feia només Kegel. Tot i que la força muscular del sòl pelvià no va augmentar de manera significativa en cap dels dos grups, les millores percebudes per les participants es van reflectir sobretot en l’àmbit funcional i emocional: menys inseguretat, més confiança en entrenar i menor interferència de la incontinència en la vida diària.
Com a conclusió, els resultats del TFG suggereixen que incorporar la gimnàstica abdominal hipopressiva en la preparació física de les gimnastes pot ser una eina útil i efectiva per prevenir i tractar la incontinència urinària. Per tant, es recomana incloure protocols d’entrenament del sòl pelvià en l’entorn esportiu, no només com a resposta a una disfunció ja establerta, sinó també com a mesura preventiva. Aquest treball pretén contribuir a trencar el silenci al voltant de la IUE en dones esportistes i posar sobre la taula la necessitat d’un abordatge integral, interdisciplinari i visible dins el món de l’esport femení.
Carla Font, graduada en Fisioteràpia a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Afegeix un nou comentari