Quan pensem en ciència, sovint ens venen al cap infants més grans, capaços de formular preguntes, expressar idees i comprendre explicacions complexes. Però l'interès per entendre el món apareix molt abans. De fet, els primers indicis de pensament científic es poden observar en infants que encara no parlen o que tot just comencen a fer-ho.
Aquesta és una de les conclusions d'una recerca que hem desenvolupat a l'espai d'experimentació «Explora 0-3» de l’escola bressol d’UManresa, la Upetita, i que s'ha publicat recentment a la revista European Early Childhood Education Research Journal. L'estudi analitza com infants d'entre 6 i 36 mesos interactuen amb una proposta basada en el magnetisme i com evolucionen les seves formes d'exploració a mesura que creixen.
De l'exploració sensorial a l'acció intencionada
Durant la recerca vam observar una progressió molt clara. En els primers mesos, l'exploració és eminentment sensorial: tocar, manipular, colpejar, observar o portar-se els objectes a la boca. A poc a poc, però, aquestes accions deixen de ser aleatòries. Els infants repeteixen experiències, es fixen en els resultats, proven alternatives i ajusten les seves actuacions en funció del que descobreixen. Amb el temps, l'exploració esdevé cada vegada més intencionada.
Algunes de les situacions observades resulten especialment significatives. Hi ha infants molt petits que anticipen què passarà, que seleccionen uns objectes i en descarten uns altres segons les seves característiques o que busquen noves maneres d'aconseguir allò que es proposen quan una acció no dona el resultat esperat. En alguns casos, fins i tot utilitzen objectes com a eines per resoldre un problema. Són accions que ens parlen de capacitats relacionades amb l'observació, l'anticipació, la relació causa-efecte i la resolució de problemes; és a dir, amb algunes de les bases del pensament científic.
El paper clau dels materials
La recerca també ens ha confirmat la importància dels materials. Les possibilitats d'aprenentatge no depenen només de l'activitat proposada, sinó també de les característiques dels objectes que els infants tenen al seu abast. Materials visualment semblants, però que es comporten de manera diferent davant dels imants, o objectes que ofereixen resistències diverses, generen preguntes, sorpreses i nous reptes que alimenten el procés d'exploració.
Tot plegat ens porta a replantejar una idea encara força estesa: que la ciència és massa complexa per a les primeres edats. El que hem observat és que els infants no esperen a ser grans per començar a investigar el món que els envolta. Ho fan des dels primers mesos de vida, a través de les seves accions, de la curiositat i del desig de comprendre allò que passa al seu voltant.
Per això, més que preguntar-nos si els infants de 0 a 3 anys poden fer ciència, potser ens hauríem de preguntar quins entorns els oferim perquè aquesta capacitat es pugui desplegar. Espais pensats per explorar, materials seleccionats amb intencionalitat educativa i una persona adulta que acompanya sense avançar respostes poden convertir-se en un terreny fèrtil per al desenvolupament de les primeres pràctiques científiques. La ciència, en aquestes edats, no és un contingut afegit: és una manera de conèixer i interpretar el món.
Loli Vázquez-Carrasco, Anna Marbà-Tallada i Montserrat Pedreira, autores de l'estudi Exploratory behavior of children aged 0–3 with a magnetism-based activity