David Casellas és responsable del desplegament del nou grau en Dret que impartirà, a partir del curs 2026-2027, la Facultat de Ciències Socials de Manresa. Advocat, i degà del Col·legi d’Advocats de Manresa des del 2021, aposta per uns estudis pràctics, connectats amb el territori i orientats a formar juristes amb una visió global de la professió. Una formació que combinarà coneixement teòric amb metodologies actives, contacte directe amb el sector i el desenvolupament de competències clau per afrontar els reptes del dret del futur.
Per què és important tenir estudis de Dret al territori?
Aquesta era una necessitat històrica. Els estudis de Dret ja s’estan impartint a totes les capitals de província, fet que ha provocat que moltes persones del territori de la Catalunya Central, com jo mateix, hàgim hagut de marxar per estudiar a universitats de fora. D’altra banda, el Dret, malgrat ser una matèria universal, s’ajusta o s’hauria d’ajustar a la realitat de l’entorn, perquè no és el mateix si s’exerceix en un context industrial o bé rurals, en ciutats grans o mitjanes, ja que no és el mateix el teixit empresarial que hi ha al darrere ni les necessitats de les persones, que també són diferents. Per tant, formar alumnes de Dret a la nostra ciutat crec que pot acostar-nos molt a donar aquest servei a la societat.
“El dret, malgrat ser una matèria / aquest servei a la societat”
Quins seran els elements diferencials d’estudiar Dret a UManresa?
Seran uns estudis que adoptaran les metodologies que ja estan funcionant amb èxit als graus d’Empresa de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, i que poden aportar molt de valor a aquests estudis. El Dret s’aprèn a les aules, amb professors que l’expliquin, però també s’aprèn practicant-lo de manera proactiva i directa. També llegint i després discutint sobre allò que s’ha llegit, argumentant, sabent parlar i sabent contraargumentar l’argument d’algú altre. Són metodologies que no són gaire habituals en els estudis de Dret que s’imparteixen en general a les universitats. L’alumne que faci Dret durant quatre anys a UManresa tindrà, en totes les seves assignatures, dinàmiques de treball que van més enllà de l’aula, com participar en debats o en simulacions de judicis, conèixer jutges, advocats i notaris reals i podran anar als llocs on aquests professionals treballen. I, evidentment, també fer-hi pràctiques externes. Creiem que aprendre Dret amb aquesta metodologia ha de permetre que hi hagi persones que surtin molt ben formades d’aquesta universitat.
“El dret s’aprèn a les aules / formades d’aquesta universitat”
Quin tipus de juristes necessita el nostre territori?
L’advocat es forma a les universitats i després continua formant-se en el seu exercici professional, en funció de la matèria que tracti, en funció del tipus de despatx on treballi... Hi ha molts tipus d’advocats. En una ciutat com la nostra, els advocats són molt multidisciplinaris. És important l’advocat generalista, que no hauria de ser un concepte menystingut, perquè un advocat ha de tenir una idea global del Dret que li permeti adreçar el client al millor assessorament, encara que no el pugui donar directament. Un bon professional del Dret ha de saber interpretar les necessitats d’un client, avaluar els riscos i, si escau, adreçar-lo a un altre advocat que li pugui donar aquest servei. Per això, crec que un advocat que hagi d’exercir a Manresa ha de tenir aquesta visió global molt interioritzada, que conegui els despatxos d’aquí, com es treballa, que conegui els jutjats d’aquí, quins tipus d’assumptes s’hi tracten, i que també conegui una qüestió molt important, que és que al final som gestors de conflictes. Moltes vegades, els millors conflictes són els que es resolen reduint l’impacte que poden tenir en les persones o en la societat que els pateix i que, per tant, s’han de resoldre de la manera més ràpida i amistosa possible. Per tant, és important que els alumnes que surtin d’aquí, els futurs advocats, tinguin aquesta visió i l’apliquin en la seva trajectòria futura.
En el sector jurídic i judicial del territori, com s’ha rebut la implantació d’aquests estudis?
Quan ho vam donar a conèixer entre els sectors professionals, tots es van mostrar molt interessats en la idea i, per tant, que els seus despatxos, gabinets i bufets puguin acollir alumnes. Estem pensant a fer visites en grup perquè l’alumnat conegui què fan, per exemple, un notari, un registrador, un advocat, un procurador o un jutge. Hem trobat una molt bona predisposició dins del sector a facilitar aquest tipus de contactes amb els juristes en formació. Més endavant, quan aquests alumnes estiguin acabant el grau, la idea és mimetitzar bastant el que està funcionant en altres graus: que empreses del territori, que saben quin tipus de professional del futur necessiten, acullin estudiants en estades de pràctiques curriculars. Estic convençut que serà un win-win que anirà molt bé al nostre sector.
Com s’adaptaran els estudis per garantir les habilitats i competències que ha de tenir el jurista del futur?
Les professions jurídiques no són alienes als canvis que hi ha a la societat a nivell tecnològic, a nivell de digitalització, a nivell de coneixement de llengües... I, per tant, tot això està aplicat al grau en Dret a UManresa. El pla d’estudis preveu que, més enllà de conèixer el Dret en les àrees històriques de tota la vida —tant en els seus fonaments, bàsicament a primer curs, com després les diferents matèries: civil, penal, administratiu i laboral—, els alumnes adquireixin altres competències. Els futurs juristes han de saber negociar; han de saber parlar i comunicar-se; han de saber vendre’s —aquesta part comercial l’han de tenir, perquè les persones i els professionals ens venem contínuament—; han de saber moure’s a les xarxes socials; evidentment, també han de saber on trobar la informació; han de saber utilitzar i aplicar la intel·ligència artificial, que en el nostre sector és fonamental. La intel·ligència artificial no els ha de fer la feina ni evitar-los adquirir coneixements, però han de saber utilitzar-la per ser millors professionals del futur.
“més enllà / professionals del futur”
El foment de l’ús del català en l’àmbit jurídic serà també un tret diferencial dels estudis?
Efectivament, el català és una llengua que pateix en molts entorns de la societat i pateix molt especialment en el sector de l’Administració de Justícia. Tant el català com el castellà són llengües oficials a l’Administració de justícia i qualsevol persona té dret a fer-ne ús, però encara està instal·lada en la ment de molta gent la idea que el Dret s’aprèn en castellà, perquè en molts casos s’imparteix en castellà i perquè molts dels manuals estan editats en castellà. A tot això, a UManresa li volem donar un tomb. Tots els docents que impartiran classe en aquest grau saben que el component lingüístic és fonamental i que, per tant, quan un alumne es matriculi, sabrà que l’assignatura s’impartirà en la llengua triada, que, en el nostre cas, volem que sigui el català. Això va lligat també amb la connexió dels estudis amb el territori. La Catalunya Central és dels llocs on la llengua ha retrocedit menys, on encara es pot viure en català i encara es pot exercir la professió en català sense problemes, si prediques amb l’exemple i si fas esforços, això sí. Però aquí es tracta que això es faci d’una manera molt natural, no imposada, no estranya.
“Encara està instal·lat / exercir la professió en català”
Quin serà el perfil del docent del grau en Dret?
Hem tingut molt bona resposta de persones que són professionals de l’àmbit jurídic del territori, que estan exercint i que imparteixen docència universitària, per incorporar-se al nou projecte d’UManresa i poder fer classes al nostre grau. Ens anirà molt bé comptar amb ells, que són persones amb experiència docent. També comptarem amb docents que són professionals amb molt de prestigi i també jutges o perfils de rellevància a l’administració pública que, per exemple, poden impartir matèries com dret administratiu des de l’experiència de viure la matèria en la seva feina diària. També comptarem amb perfils docents per treballar altres habilitats com la negociació o l’expressió oral.
La implantació del nou grau es complementarà amb formació continuada en aquest àmbit?
El Dret s’aprèn a les aules de la universitat, però després s’ha de continuar aprenent sempre, cadascú en el seu àmbit d’exercici professional. En el cas de Manresa, la Universitat pot ser perfecta per oferir estudis de postgrau i màsters, alguns dels quals són preceptius per poder exercir algunes professions jurídiques, com l’advocacia o la procuradoria. Actualment, la Catalunya Central no té aquesta oferta i cal anar a universitats de l’àrea metropolitana o a col·legis professionals que disposen d’escola de pràctica jurídica, però aquest no és el cas del Col·legi a Manresa. Mirant a llarg termini, crec que podrem oferir aquesta opció.