La violència masclista constitueix una greu vulneració dels drets humans i representa un problema de salut pública amb conseqüències importants per a la salut física, mental i social de les dones i dels seus fills i filles. El Parlament de Catalunya, mitjançant la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, estableix un marc jurídic per a la prevenció, la detecció i l’atenció d’aquest fenomen, i reconeix el dret de les dones a ser protegides i ateses en tots els àmbits, inclòs el sistema sanitari.
En aquest context, les infermeres i llevadores, com a professionals de referència en el seguiment de l’embaràs, esdevenen agents clau en la detecció precoç i l’abordatge de situacions de violència. L’any 2010, el Departament de Salut va publicar el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya: document operatiu d’embaràs, i des de l’any 2018, el Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya incorpora de manera sistemàtica el cribratge universal de la violència masclista a totes les dones gestants.
Prevalença i impacte de la violència durant l’embaràs
Diversos estudis internacionals han evidenciat que la violència pot iniciar-se o intensificar-se durant l’embaràs. La prevalença estimada oscil·la entre el 0,9% i el 20,2%, segons els estudis i contextos analitzats (Johnson, 2003; RCM, 2009). Aquesta violència pot manifestar-se en forma física, psicològica o sexual, i té repercussions greus tant per a la mare com per al fetus.
Efectes sobre la mare
- Retard en l’inici del control prenatal
- Trastorns emocionals com l’ansietat i la depressió
- Infeccions genitals i recurrència de malalties cròniques
- Conductes de risc com el consum de tabac, alcohol o altres substàncies
Efectes sobre la gestació i el part
- Avortament espontani
- Ruptura prematura de membranes
- Part prematur
- Despreniment prematur de placenta
- Major probabilitat de cesària
Efectes sobre el fetus i el nadó
- Baix pes en néixer
- Lesions físiques
- Risc de mort fetal
Aquests resultats posen de manifest que la violència masclista durant la gestació pot tenir una morbiditat i mortalitat igual o superior a altres patologies obstètriques prevalents, com la diabetis gestacional o la preeclàmpsia, i per tant requereix una atenció específica i prioritària en l’àmbit sanitari.
El cribratge universal i el rol professional
El cribratge universal es realitza mitjançant el Qüestionari de Cribratge per a la Violència de Parella (PVS), una eina validada que consta de tres preguntes breus i que s’ha d’aplicar almenys una vegada per trimestre, així com durant el postpart. Aquest procediment ha de dur-se a terme amb criteris d’intimitat, respecte i confidencialitat, generant un entorn segur per a la dona i adaptant-se al moment assistencial i a la seva situació personal.
Els professionals, i especialment les infermeres obstètriques i llevadores, han de saber identificar signes indirectes de violència, desenvolupar habilitats comunicatives i de detecció, i establir vincles de confiança. La intervenció no finalitza amb la detecció, sinó que implica una valoració del risc, segons el Protocol RVD-BCN 2011, i una actuació coordinada amb serveis socials, jurídics i de salut mental.
La importància d’un abordatge integrat
L’abordatge de la violència masclista en dones embarassades requereix una actuació interdisciplinària i una formació específica del personal sanitari, per garantir una resposta eficaç i respectuosa. Cada territori ha de disposar de circuits definits per a la coordinació i derivació, tal com estableix el Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut.
Les consultes d’embaràs i postpart constitueixen, doncs, una oportunitat privilegiada per a la detecció precoç, i les infermeres i llevadores hi tenen un paper estratègic i insubstituïble. La seva tasca no només incideix en la salut de la dona, sinó també en la del nadó i en la prevenció de la transmissió intergeneracional de la violència.
Esther Romero i Marta Jimenez, llevadores i docents del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Bibliografia
- Generalitat de Catalunya. Protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya [Internet]. Barcelona: Departament de Salut; 2018 [citat el 2 de juny de 2025]. Disponible a: https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/1204/protocol_seguiment_embaras_catalunya_2018.pdf
- Generalitat de Catalunya. Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya: document operatiu d’embaràs [Internet]. Barcelona: Departament de Salut; 2010 [citat el 2 de juny de 2025]. Disponible a: http://salutweb.gencat.cat/web/.content/_ambits-actuacio/Linies-dactuacio/Serveis-sanitaris/Altresmodels-anteriors-datencio-sanitaria/Abordatge-de-la-violencia-masclista/arxius/abord_embaras.pdf
- Parlament de Catalunya. Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista [Internet]. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya; 2008 [citat el 2 de juny de 2025]. Disponible a: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOGC-f-2008-90001
- Johnson JK, Haider F, Ellis K, Hay DM, Lindow SW. The prevalence of domestic violence in pregnant women. BJOG. 2003;110(3):272–5.
- Royal College of Midwives. Domestic abuse in pregnancy [Internet]. London: RCM; 2009 [citat el 2 de juny de 2025]. Disponible a: https://www.rcm.org.uk/media/2538/domestic-abuse-in-pregnancy.pdf
- Stewart DE, Cecutti A. Physical abuse in pregnancy. CMAJ. 1993;149(9):1257–63.
- Lynn M. Violence and pregnancy: systematic review of impact on maternal and fetal outcomes. J Perinatol. 1996;16(4):256–63
- Feldhaus KM, Koziol-McLain J, Amsbury HL, Norton IM, Lowenstein SR, Abbott JT. Accuracy of 3 brief screening questions for detecting partner violence in the emergency department. JAMA. 1997;277(17):1357–61.
- Garcia-Esteve L, Ascaso C, Ojuel J, Navarro P, Aguado J, Valdés M. Validación del cuestionario PVS para el cribado de la violencia de pareja en el embarazo en población catalana. Gac Sanit. 2011;25(5):410–5.
- 1Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona. Protocol RVD-BCN 2011: Protocol de valoració del risc de violència contra la dona per part de la seva parella o exparella. Barcelona: Departament de Salut; 2011