Vés al contingut

El personal d’infermeria, clau en l’educació sobre el VIH

Imagen

27/11/2023

La infermeria, una professió centrada en les cures tant autònomes com col·laboratives, juga un rol crucial en l'educació sobre el VIH. Aquesta malaltia afecta globalment a prop de 37,7 milions de persones, amb un major impacte en dones i nenes. Des de l'aparició de l'epidèmia a la dècada dels 80, el tractament i la gestió del VIH han evolucionat significativament, especialment amb l'arribada de teràpies antiretrovirals al 1996. Tot i que el tractament no cura la malaltia, permet als pacients viure una vida llarga i de qualitat. La tasca del personal d'infermeria és fonamental en tot el procés: des del diagnòstic, on s'aborden temes com la culpabilitat i la incertesa, fins a l'educació sobre la transmissió, tractaments i adherència a aquests.

La infermera com a promotora de salut

El personal d'infermeria té un paper clau en les cures i la promoció de la salut. És una professió que abasta les cures adreçades a persones de totes les edats, famílies, grups, comunitats, persones malaltes i persones sanes, en tots els contextos. La seva tasca inclou la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i les cures dels malalts, discapacitats i persones moribundes. Llegint aquesta definició ja ens podem imaginar la complexitat de “donar aquestes cures” i de la importància que per la població representa el personal d’infermeria.

L'enfocament i l'orientació que els serveis sanitaris tenen és empoderar a la persona i la família en la seva malaltia i la seva salut, entenent que les persones han d’adquirir el protagonisme de les decisions que afecten la seva atenció, fet que s’aconsegueix augmentant la seva autonomia i la seva autogestió. Els professionals d’infermeria som els que disposem d’eines per a l’educació sanitària i per plantejar estratègies d’autogestió (1).
 

Més nenes i dones infectades de VIH


El virus d'immunodeficiència humana (VIH) és un retrovirus que infecta les cèl·lules del sistema immune, especialment les CD4+ i els macròfags. La fase més avançada del VIH s'anomena Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) (2). La prevalença a nivell mundial de persones afectades per aquesta malaltia és d'aproximadament uns 37,7 milions de persones, de les quals 36 milions són adults i la resta infants. Cal destacar que el 53% dels infectats són dones i nenes (3).
L'epidèmia de VIH comença al llarg de la dècada dels 80, quan es van detectar els primers casos en éssers humans als Estats Units. La població afectada va estar formada principalment per persones homosexuals i drogoaddictes. Fins l'any 1996, quan van arribar les noves teràpies antiretrovirals, els pacients ingressaven amb patologies molt greus i amb el seu sistema immunitari ja molt feble, incapaç de controlar les malalties oportunistes.

L'estigma social que implica la malaltia de la SIDA suposa una barrera per diagnosticar i prevenir-la. Alhora, suposa un estigma intern per a les mateixes persones, propiciant la vergonya que pot derivar en conductes d'aïllament, comportaments addictius i antisocials (4).

Hi ha diferents tractaments pel VIH (5) sent els més eficaços els antiretrovirals. Tot i que el tractament no és curatiu, és l'única manera per frenar la infecció i permet a la persona amb VIH viure molts anys i amb una bona qualitat de vida, motiu pel qual s’intenta una adherència del 100% a aquest tractament.

La recomanació per iniciar el tractament és determinar el nivell de CD4 i la càrrega viral. En el tractament antiretroviral es combinen 3 o 4 fàrmacs que actuen en diferents punts del cicle de replicació del virus del VIH. Aquestes combinacions es coneixen com a Teràpia Antiretroviral Altament Activa (TARAA). Per començar aquest tractament, cal fer una valoració integral del pacient abastant els aspectes físics, psicològics i socioculturals. El tractament amb immunomoduladors restauren el sistema immunològic.

L'ús de vacunes ha disminuït la morbiditat d'algunes malalties infeccioses. Les persones que tenen VIH són més susceptibles de patir aquestes malalties.

El paper de la infermera des del diagnòstic fins al tractament


El paper de la infermera (4) és molt important en el moment del diagnòstic del VIH. Apareixen les culpabilitats, les pors, la incertesa de com serà la vida a partir de la diagnosi. El paper de la infermera passa per intentar que les persones aprenguin a viure amb el VIH, que no vegin el diagnòstic com una cosa terrible.

Tenim un paper molt important tant en la intervenció amb la persona diagnosticada com en la família o l'entorn. Han de quedar clares quines són les vies de transmissió del VIH per viure amb tranquil·litat, quines pràctiques poden tenir risc i quines no. Així mateix, les infermeres reforcem la informació que ha donat un metge sobre la malaltia i la seva evolució, què són els CD4+ i la càrrega viral, els tractaments, la importància d'una bona adherència al tractament per a la qualitat de vida futura, entre d'altres qüestions. També ens oferim, si cal, a ajudar a comunicar el diagnòstic a la família o a la parella.

L'atenció al pacient amb VIH/sida des de la infermeria ha anat evolucionant al llarg del temps. Les persones seropositives han esdevingut pacients crònics i aquests professionals han hagut d'anar adaptant la pràctica clínica a la nova situació.

Entre tots podem disminuir la incidència de malalties cròniques previsibles. I aquest canvi només és possible empoderant la població, amb la participació i el plantejament d’estratègies d’autogestió. En aquest context, el personal d’infermeria té les eines necessàries per aconseguir aquest canvi.

Mireia Vilafranca Cartagena, professora del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

 

Referències 

1. Castro-Meza AN, Perez-zumano SE, Salcedo-Alvarez RA. La enseñanza a pacientes con diabetes: significado para profesionales de enfermería. Enferm. univ. 2017; 14(1):39-46
2. Castillo M, Sancho E, Subías V, Belmonte I, Lombera C, Artiaga P. Desarrollo del sida; cuidados enfermeros en el paciente con VIH+. Revisión sistemática. RSI [Internet]. 2023;4. Available from: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8965545
3. ONUSIDA[Internet]. Estimaciones epidemiológicas del Sida 2021. Hoja informativa 2021 Estadísticas mundiales del VIH. Disponible en: https://www.unaids.org/sites/default/files/media_asset/UNAIDS_FactSheet_es.pdf
4. Farago D, Triantafilo J, Marti M, Perry N, Quiñones P, Di Silvestre c. VIH/SIDA: definición, significado y vivencias. Rev Chil Salud Pública [Internet]. 2018; 22(1): 21-30. Disponible en: https://revistasaludpublica.uchile.cl/index.php/RCSP/article/view/51017/54208
5. Cabrera Dutan K, Cabrera Dutan WA, Ordoñez Ortiz AN, Pinchao Obando DR. Infección por virus de inmunodeficiencia humana. Rev Reciamuc [Internet]. 2021; 5(4): 118-128. Disponible en: https://reciamuc.com/index.php/RECIAMUC/article/view/735/1114

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte