Parlar dels drets de la infància és parlar del lloc que donem als infants al món; és aprendre a mirar-los amb la dignitat que els és pròpia, una dignitat que no s’ha de merèixer, sinó reconèixer.
Com treballar els drets de la infància a l’escola?
La resposta és aparentment senzilla: els drets s’aprenen quan es viuen. No n’hi ha prou que algú expliqui un conte, pengi un mural o proposi una manualitat atractiva; passen per la manera com l’infant és acollit, mirat i acompanyat cada dia. És en aquests gestos —el to de veu, l’escolta real, la paciència, la manera com se’l parla i se’l tracta— on es fa evident el dret a ser tingut en compte, a ser protegit i a ser escoltat (Fabrés & Vidiella, 2023).
Quan reconeixem que el valor d’un infant no prové del que fa, sinó del que és, la manera de mirar-lo es transforma. La presència de l’infant —la seva manera de pensar, de fer-se preguntes, de buscar-nos amb els ulls— es converteix en lloc des d’on educar. Amb les paraules de Sargatal (2024), això implica reconèixer el seu dret a pensar, a sentir i a expressar-se tal com és. Aquesta manera d’entendre la infància demana una educació que no parteixi d’allò que l’adult espera, sinó d’allò que l’infant és i necessita.
Aturar-se per respectar els drets dels infants
Aturar-se vol dir aturar les nostres presses i afluixar la necessitat de tenir-ho tot controlat. Vol dir també posar pausa al desig constant d’anar d’un lloc a un altre per simple inèrcia, sense presència i recuperar la consciència del moment present.
Aturar-se significa fer espai; fer espai perquè l’infant pugui repetir una acció tantes vegades com necessiti per aprendre a fer-la sol; perquè pugui explorar un objecte des de diferents llocs i maneres; perquè pugui mirar o escoltar un mateix conte una i altra vegada fins que en trobi el sentit.
Aturar-se també vol dir observar per comprendre què necessita realment l’infant. No es tracta només de mirar què fa —si construeix, si apila, si enderroca—, sinó d’intentar entendre com ho fa i per què ho fa. Quina pregunta està resolent? Quina curiositat està obrint? Quina emoció l’està movent?
Aquesta manera d’observar no busca controlar ni corregir, sinó entendre el sentit intern de l’acció. L’infant que construeix i desfà no està perdent el temps: està explorant l’equilibri, comprovant la causa i l’efecte, intuint el pes de les peces… i, al capdavall, formulant hipòtesis sobre el món. L’infant que repeteix un gest està buscant seguretat i significat. Comprendre això és el que permet adaptar els materials de manera adequada: oferint allò que sosté la seva exploració, allò que acompanya la seva necessitat, allò que l’ajuda a anar un pas més enllà sense imposar-li el camí.
És en aquest engranatge fi de temps, espai i materials on tot pren sentit: quan el temps no s’interromp constantment, quan l’espai acompanya i quan els materials conviden a explorar. És aquí on els drets dels infants es fan reals, en la calma de la vida quotidiana i en allò que permet a cada infant créixer al seu ritme.
Quantes vegades hem sentit en boca de professionals que centrar l’acció educativa en el joc lliure i en les cures “al final és no fer res”? Ho reivindiquem amb tota la convicció: observar i aturar-se no és deixar de fer, ni molt menys retirar els límits. Aquestes estones aparentment petites —on l’infant juga, es renta les mans amb calma, menja amb tranquil·litat o es posa la jaqueta al seu ritme— són educació en estat pur. I, al capdavall, tot es resumeix en una idea tan simple com profunda que Emmi Pikler va deixar escrita: «…quan tractem un infant amb respecte, li garantim el dret més essencial: ser reconegut com a persona».
Muntsa Benlliure Moltó, diplomada en Educació Infantil, psicopedagoga i docent del CFGS d’Educació Infantil del Campus Professional UManresa
Referències
- David, M., & Appell, G. (2010). Lóczy: Una insòlita atenció personal. Barcelona: Octaedro.
- Fabrés, M., & Vidiella, R. (2023, octubre). Escola 0-3. Els drets dels infants. Cap a la difusió d’una cultura d’infància. Infància. Educar de 0 a 6 anys, (255).
- Sargatal, E. (2024). Els drets dels infants en la vida quotidiana. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.