Vés al contingut

L’estabilitat del turmell proporcionada per l’acció muscular

Imagen

turmell
24/10/2022

En el procés d’atenció en fisioteràpia de les lesions músculoesquelètiques del peu i el turmell, utilitzem tècniques propioceptives per tal de restablir la inestabilitat articular i funcional que a vegades es genera. Sovint, les tècniques que s’utilitzen són resultat de l’experiència, la intuïció o la pràctica diversa, pero la professió ha d'avançar en la pràctica clínica basada en l'evidència científica. Un bon exemple d'això és un estudi elaborat per fisioterapeutes i podòlegs sobre l'estabilitat del turmell que posa de relleu i justifica la necessitat del treball interdisciplinari entre diferents professionals.

Konradsen, Ravn i Sørensen (1993) van realitzar un estudi titulat: “Proprioception at the ankle:the effect of anaesthetic blockade of ligament receptors”, en el qual van analitzar la capacitat de col·locar el peu en una posició prèviament marcada quan aquest es trobava en situació de normalitat o sota anestèsia local. La intenció de l’estudi va ser determinar la capacitat propioceptiva que podien aportar les estructures passives (càpsula i lligaments) i les actives (musculatura). Els resultats d’aquest estudi són altament clarificadors. Quan el peu es trobava sota anestèsia i la col·locació de la posició es feia de manera passiva, l’error estàndard va ser de 4º. En canvi, realitzant el mateix test de manera activa, és a dir, amb contracció de la musculatura, l’error va ser de 0.1º.

Per això es creu que sota anestèsia, els receptors articulars queden anul·lats i fan difícil la percepció de la posició, però en canvi els receptors musculars (múscul i tendó) poden compensar perfectament aquesta circumstància. Per aquest motiu, tot i tenir una lesió important a nivell càpsulo-lligamentós, és possible tenir la sensació de la posició correcta del turmell, gràcies als receptors actius.

Gràcies a aquest estudi podem justificar la necessitat d’entrenar la coordinació i la força muscular per tal de tenir més estable aquesta articulació, i per tant el conjunt de la nostra extremitat inferior.

Olga Borao Soler, docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

Afegeix un nou comentari

Comparteix a les xarxes:

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte