Durant el mes de maig hem tingut l’oportunitat de participar a HELIX Mèxic 2026, un espai internacional impulsat pel campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), juntament amb altres institucions acadèmiques, hospitals i organitzacions de salut compromeses amb la innovació en educació contínua, aprenentatge i desenvolupament del talent humà en salut.
A continuació, compartim deu idees força sorgides d’aquest espai de trobada:
1. L’educació contínua esdevé estratègia
Un dels missatges més presents durant HELIX va ser que l’educació contínua ja no es pot entendre únicament com un catàleg de cursos o activitats formatives aïllades. Cada vegada més, les organitzacions de salut integren l’aprenentatge com a part de la seva estratègia institucional, connectada amb la transformació, el lideratge, l’experiència del pacient, la innovació, la seguretat clínica, la sostenibilitat, etc.
2. Aprenentatge immersiu i experiencial
La tendència és clara: l’aprenentatge en salut avança cap a models més experiencials, on els professionals puguin practicar, experimentar, equivocar-se i prendre decisions en contextos segurs i connectats amb la realitat assistencial. La simulació, la realitat virtual, la gamificació, els entorns digitals i les metodologies immersives han tingut un paper protagonista en moltes de les experiències compartides.
3. Innovació tecnològica amb mirada humana
Sí a la intel·ligència artificial, la salut digital i les tecnologies emergents, però sempre connectades amb la seva capacitat per millorar l’experiència humana, ajudar a humanitzar l’atenció, personalitzar l’aprenentatge i facilitar millors decisions professionals i organitzatives.
4. Col·laboració i intel·ligència col·lectiva
La cooperació entre universitats, hospitals i organitzacions es consolida com una de les claus per afrontar els reptes futurs. Universitats, hospitals, empreses tecnològiques, associacions i professionals han de treballar conjuntament per dissenyar solucions innovadores i respondre a problemes cada vegada més complexos. La intel·ligència col·lectiva esdevé un actiu estratègic per a la transformació del sector salut.
5. Evolució cap a ecosistemes d’aprenentatge
Els hospitals i les organitzacions de salut evolucionen cap a entorns de generació de coneixement, innovació i desenvolupament professional continu, integrant plataformes i estratègies on convergeixen assistència, recerca, tecnologia, simulació, lideratge i transformació organitzativa. Aquesta mirada connecta amb el concepte d’organitzacions que aprenen i amb la necessitat d’integrar l’aprenentatge dins la cultura institucional.
6. Lideratge amb valors a les organitzacions de salut
Cal desenvolupar nous models de lideratge en salut, amb competències vinculades al pensament sistèmic, l’adaptabilitat, la innovació, la gestió del canvi, la col·laboració transversal i la capacitat d’impulsar cultures d’aprenentatge continu i ecosistemes de desenvolupament. Tot plegat, fonamentat en la integritat, l’ètica i els valors.
7. Noves habilitats i capacitats
Les habilitats transversals (soft skills, power skills o com les vulguem anomenar) són essencials en el desenvolupament professional futur. Cal integrar-les i connectar-les amb les competències tècniques per potenciar l’adaptabilitat necessària per donar resposta als escenaris actuals de canvi i transformació, així com a la incertesa i la imprevisibilitat de l’entorn.
8. Diversitat cultural i intergeneracional
El treball col·laboratiu multidisciplinari i la transdisciplinarietat passen també per integrar en els equips nous rols i perfils professionals (experts en ciència de dades, especialistes en disseny de processos organitzatius, etc.). Això implica desenvolupar diversitat, equitat i inclusió, també des de la perspectiva generacional, que és un dels reptes clau actuals per la varietat d’expectatives i necessitats de les diferents generacions que comparteixen espai laboral.
9. Aprenentatge basat en l’evidència
L’educació contínua i l’aprenentatge organitzacional en salut han de demostrar transferència i impacte real, més enllà de les hores impartides o la satisfacció immediata. L’educació contínua comença a orientar-se cap a la millora real de pràctiques, el rendiment professional, els processos organitzatius, els resultats clíics i l’experiència de pacients i equips.
10. Cultura d’aprenentatge continu
El futur dels sistemes sanitaris dependrà en gran mesura de la seva capacitat per aprendre de manera contínua. La velocitat dels canvis tecnològics, científics, socials i organitzatius obliga a construir sistemes capaços d’adaptar-se, actualitzar-se i evolucionar permanentment. L’educació contínua deixa de ser únicament un àmbit de suport per esdevenir una infraestructura clau de resiliència, innovació i sostenibilitat.
En definitiva, HELIX Mèxic 2026 ha deixat una idea clau: transformar la salut implica necessàriament transformar com aprenen les persones i les organitzacions.
La propera trobada a HELIX Colòmbia 2027 continuarà ampliant aquesta conversa internacional sobre el futur de l’aprenentatge i el desenvolupament del talent en salut.
Valentí Martínez i Òscar Dalmau, membres de la Càtedra de Lideratge en Valors i representants d’UManresa a HÈLIX Mèxic