Els conflictes del segle XXI: més enllà del cost humà

Els conflictes armats del segle XXI no només tenen conseqüències humanitàries devastadores, sinó que també alteren profundament l’arquitectura logística i energètica global.

Infraestructures estratègiques com a objectiu militar

Ports, trens i energia: exemples recents de destrucció

Les infraestructures logístiques i energètiques són, cada cop més, objectius prioritaris en conflictes armats. Aquesta tendència respon a la voluntat de paralitzar economies rivals, desorganitzar rutes comercials i afeblir el teixit industrial i civil. Els atacs sobre ports ucraïnesos del mar Negre, la destrucció de línies ferroviàries i subestacions elèctriques, així com els bombardeigs a infraestructures petrolieres a Síria, l’Iraq o el Iemen, en són exemples paradigmàtics.

Conseqüències directes en l'economia i la societat

Aquests danys tenen un doble efecte: en primer lloc, perjudiquen el país afectat, reduint la seva capacitat de resistència econòmica i social; en segon lloc, generen inestabilitat en mercats regionals i globals, especialment quan es tracta de nodes logístics clau o corredors energètics transnacionals.

Rutes comercials globals en transformació

El cas d’Ucraïna i el mar Negre

La guerra a Ucraïna ha transformat completament els fluxos de cereals i altres matèries primeres procedents de la regió del mar Negre, provocant pujades de preus a escala global.

L’estratègia marítima a la mar Roja i el canal de Suez

La inestabilitat a l’estret de Bab el-Mandeb, a la mar Roja, vinculada a accions dels rebels houthis del Iemen, ha obligat moltes navilieres a evitar el canal de Suez i recórrer a la ruta del cap de Bona Esperança, amb un increment de dies de navegació. Aquesta situació ha tingut un impacte directe sobre el preu del transport marítim, l’encariment dels productes finals i la disrupció de cadenes de subministrament globals, especialment en sectors com l’automoció, l’alimentació i la tecnologia.

Vulnerabilitat de les infraestructures energètiques

Oleoductes europeus sota amenaça

Les infraestructures energètiques constitueixen un dels punts més sensibles en aquest escenari, impactant en la seguretat energètica. L’oleoducte Druzhba, que connecta Rússia amb diversos països d’Europa Central, ha estat en el punt de mira durant el conflicte ucraïnès.

El preu del gas i el petroli davant la inestabilitat

El sabotatge del Nord Stream al Bàltic ha posat en evidència la fragilitat de les xarxes de subministrament energètic, fins i tot en contextos aparentment segurs. Pel que fa a l’Orient Mitjà, els danys a refineries, terminals d’exportació i gasoductes poden repercutir immediatament sobre el preu del cru i del gas, amb implicacions directes sobre la inflació global.

Conclusions: més enllà dels danys materials

Els conflictes armats tenen un efecte profund sobre les infraestructures internacionals i, en conseqüència, sobre l’estabilitat econòmica global. A més dels evidentment crucials costos humans, s’han de sumar aquests costos econòmics que afecten les empreses i la població. Cada dia que perdura un conflicte armat suposa un dia més de fracàs col·lectiu dels governs en la seva promesa de millorar la vida de la ciutadania.

Joan Freixanet Solervicens, doctor en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), consultor en desenvolupament internacional d’empreses i docent al grau en ADE de la Facultat de Ciències Socials de Manresa