Recentment he defensat la meva tesi doctoral en l’àmbit de la infermeria i la salut, centrada en l’educació per a la salut i, concretament, en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual (ITS). Aquest treball neix d’una doble mirada: la docent, com a professora de l’assignatura d’Educació per a la Salut al Grau d’Infermeria, i la clínica, com a infermera de pràctica avançada en l’àmbit d’infeccioses i patologia hepàtica.
La preservació de la salut sexual és un element essencial de la qualitat de vida i un repte prioritari de salut pública. Malgrat les campanyes de sensibilització i l’accés a la informació disponible, les ITS continuen augmentant, també a Catalunya. Aquesta realitat ens interpel·la com a professionals sanitaris i, especialment, com a infermeres i infermers: estem educant de manera efectiva? Arribem realment a tota la població?
Més enllà dels “grups de risc”
Tradicionalment, les intervencions en prevenció d’ITS s’han centrat en col·lectius considerats d’alt risc, com els homes que tenen sexe amb homes (HSH), les persones trans o els treballadors i treballadores sexuals. Sens dubte, aquests grups requereixen estratègies específiques. Però la meva recerca mostra una realitat que sovint queda invisibilitzada: el desconeixement i la baixa percepció de risc també són elevats en la població heterosexual, en dones i en persones majors de 40 anys.
Els resultats del nostre estudi transversal, realitzat a la consulta infermera especialitzada en VIH/ITS d’Althaia (centre de referència per a més de 270.000 persones a la Catalunya Central), evidencien que el nivell de coneixement sobre el VIH, altres ITS, hepatitis víriques i sobre eines preventives com la PrEP i la PEP és globalment baix. Aquest dèficit és especialment marcat en persones heterosexuals, dones, adults majors de 40 anys i en aquells amb menor nivell educatiu o menys recursos socioeconòmics.
Això ens obliga a replantejar el paradigma: no podem continuar associant el risc únicament a determinades identitats o pràctiques. La prevenció ha de ser inclusiva, transversal i adaptada a la realitat sociocultural de cada persona.
Comprendre la conducta per intervenir millor
La tesi ha analitzat els factors associats a la conducta sexual de risc utilitzant el model PRECEDE-PROCEED, que permet classificar-los en:
- Factors predisponents: consum de substàncies, multiplicitat de parelles, diagnòstic recent d’ITS, ús d’aplicacions per conèixer parelles, estigma, dificultats d’accés als serveis i salut mental.
- Factors facilitadors: relacions sexuals sense protecció o pràctiques de risc en contextos de consum.
- Factors reforçadors: diagnòstic precoç, ús de la PrEP i intervencions educatives estructurades.
Aquests factors interactuen amb variables com l’edat, la migració, el nivell d’estudis o la situació laboral, configurant una realitat complexa on el risc no és lineal ni homogeni.
Un dels aspectes més rellevants identificats és l’impacte de l’estigma. La por al judici, la vergonya o la discriminació continuen sent barreres importants per a la realització de proves diagnòstiques o per accedir a informació fiable. Per això, qualsevol intervenció ha d’incorporar una mirada culturalment competent, empàtica i lliure de prejudicis.
Individualitzar l’educació per transformar resultats
Una de les conclusions centrals del treball és clara: l’educació en salut sexual no pot ser uniforme. Cal dissenyar, implementar i avaluar intervencions infermeres adaptades al perfil de cada grup, amb llenguatge accessible, canals adequats i continguts ajustats al nivell de coneixement i percepció de risc.
En el cas de la població heterosexual, és prioritari reforçar la informació sobre vies de transmissió i mesures de protecció. En canvi, en alguns col·lectius amb més coneixement teòric però amb pràctiques de risc associades al consum de substàncies, cal integrar l’educació sexual amb l’abordatge de conductes addictives.
La infermeria de pràctica avançada té un paper clau en aquest escenari. Des de la consulta especialitzada en VIH/ITS, no només es realitza seguiment clínic, sinó també educació individualitzada, suport emocional, detecció precoç i promoció activa d’eines preventives com la PrEP i la PEP. Transformar la consulta en un espai d’empoderament i confiança és, probablement, una de les estratègies més potents per reduir noves infeccions.
De la recerca a la pràctica (i a l’aula)
Un element especialment significatiu per a mi és que els resultats d’aquesta recerca no s’han quedat en l’àmbit acadèmic. Les intervencions educatives que proposa la tesi ja s’estan implementant a la pràctica clínica. A més, els dos estudis principals derivats del treball han estat publicats en revistes científiques d’alt impacte, contribuint així a generar evidència internacional en infermeria i salut sexual.
Com a docent del Grau d’Infermeria, aquest procés també ha transformat la meva manera d’ensenyar. Quan a l’aula parlem d’educació per a la salut, parlem d’eines reals, basades en dades i aplicades en contextos assistencials concrets. L’alumnat pot veure que la infermeria no només executa protocols, sinó que genera coneixement, lidera canvis i impacta directament en la salut comunitària.
ideratge infermer per a una salut sexual més equitativa
En síntesi, els resultats aporten evidència sòlida que la pràctica infermera avançada, orientada a la personalització, la inclusió i l’educació, és una eina essencial per reduir la incidència del VIH i altres ITS.
Si volem frenar l’augment de les infeccions, hem d’abandonar enfocaments estandarditzats i apostar per intervencions adaptades, sensibles a l’estigma i centrades en la persona. La infermeria està en una posició privilegiada per liderar aquest canvi. La salut sexual no és només absència de malaltia; és informació, autonomia, equitat i capacitat de decisió. I en aquest camí, la recerca infermera té molt a dir i molt a fer.
Cristina Lao López, docent del grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa