La diabetis és una malaltia crònica que pot afectar de manera important els peus. Amb el pas del temps, els nivells elevats de glucosa a la sang poden provocar alteracions en els nervis (neuropatia diabètica) i en els vasos sanguinis (angiopatia).
Què li passa al peu de la persona diabètica?
- Pèrdua de sensibilitat (neuropatia): el pacient pot deixar de percebre el dolor, la pressió o la temperatura. Això fa que petites ferides, cremades o butllofes passin desapercebudes.
- Problemes circulatoris (angiopatia): la sang arriba amb més dificultat als teixits, cosa que retarda la cicatrització de les ferides i afavoreix les infeccions i la necrosi.
- Canvis en la pell i les ungles: la pell pot tornar-se seca i més susceptible a les infeccions per fongs o bacteris.
- Deformitats i alteracions biomecàniques: els dits en urpa, el hallux valgus (galindó) o la presència de punts de pressió poden provocar callositats o ferides per fricció amb el calçat.
- Risc d’úlceres i infeccions: quan coincideixen neuropatia i mala circulació, augmenta molt el risc d’úlceres, que poden esdevenir complicacions greus si no s’atenen a temps.
Davant d’aquesta realitat, la figura del podòleg esdevé essencial per a la prevenció, la detecció precoç i el tractament de les complicacions associades al peu diabètic.
El podòleg forma part de l’equip multidisciplinari que treballa per a la salut de la persona amb diabetis, juntament amb metges, infermers i nutricionistes. La seva intervenció no només tracta problemes existents, sinó que prevé complicacions greus, redueix hospitalitzacions i ajuda a mantenir la qualitat de vida.
En concret, la seva intervenció es basa en:
- Detectar signes precoços de neuropatia o d’alteracions vasculars.
- Prevenir lesions mitjançant l’educació del pacient en la cura i inspecció del peu i la correcció de deformitats amb tractaments a mida.
- Tractar ferides o úlceres diabètiques amb tècniques específiques i materials segurs i personalitzats.
Consells bàsics per tenir cura dels peus de les persones diabètiques
- Revisar els peus cada dia, incloses les plantes i entre els dits.
- Rentar els peus diàriament amb aigua tèbia i sabó neutre, i assecar-los bé, sobretot entre els dits.
- Hidratar la pell amb crema específica, però evitar aplicar-la entre els dits per prevenir la humitat excessiva.
- Tallar les ungles rectes i sense arraconar les cantonades, i no intentar eliminar durícies un mateix.
- Utilitzar calçat còmode i adequat, amb prou espai per als dits i sense costures internes que puguin fer ròssec.
- Evitar fonts directes de calor (bosses d’aigua calenta, estufes, etc.) per evitar cremades sense adonar-se’n.
Davant qualsevol dubte, és necessari consultar un podòleg, que, a més de contribuir a millorar la qualitat de vida i el benestar dels pacients, pot evitar complicacions severes, com úlceres o amputacions.
Yvonne Alonso Roca, podòloga, docent del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i membre de l’equip professional del servei de Podologia de la Clínica Universitària.