Jordi Tarragona i Coromina és conseller de famílies empresàries i advocat. Professor d’Empresa Familiar al Grau en Administració i Direcció d'Empreses (ADE) a UManresa, autor de quatre llibres i de centenars d’articles sobre empresa familiar, ha estat empresari i director general de diferents companyies familiars durant més de 40 anys. Per aquest motiu, entén perfectament la problemàtica de les famílies empresàries i coneix la implicació de qualsevol decisió en les diferents àrees. Disposa d’una àmplia experiència executiva en elaboració del protocol familiar, relleu generacional, separació de socis o creació d’estructures de govern. Impecable en les formes i el vestir, la seva sola presència física imposa. Ofereix un pla de formació per a propietaris d’empresa a UManresa. Píndoles formatives de duració trimestral, de 50 hores de durada en total, amb sessions setmanals de 4 hores on es tractaran unes 15 problemàtiques empresarials. L’enfocament, eminentment pràctic i aplicat, es basa en el mètode del cas.
Més del 85% de les empreses amb seu a Catalunya són familiars. Quins són els reptes de l’empresa familiar?
En primer lloc, que el negoci funcioni i que la família sigui feliç. Després, que l’empresa continuï en mans de la família a la següent generació, tenint present que continuar és una opció, no una obligació. Per superar tots aquests reptes és necessari planificar, actuar i fer un seguiment. La família empresària pot externalitzar moltes coses en relació amb l’empresa, però hi ha decisions que són fonamentals: decidir quina mena d’empresa familiar es vol ser, amb quina estructura de govern, i establir l'estratègia de creació de valor. Tot això es pot fer confiant en els astres o coneixent quines són les millor pràctiques per adaptar-les a les circumstàncies concretes. Per trobar les solucions a cada cas concret de família empresària, cal partir dels seus valors i de la seva trajectòria històrica. El que és recomanable en general, pot no ser el més adequat per a un cas concret.
La direcció i propietat de les empreses familiars està menys professionalitzada que en les no familiars. Quines implicacions té aquest fet?
A les empreses familiars la direcció general està majoritàriament en mans de membres de la família. Poques empreses familiars tenen confiada la direcció a un professional que no pertanyi a la família. A cada empresa familiar hi treballen una mitjana de 3 familiars, dels quals un 90% ocupen càrrecs directius i la resta, altres càrrecs o funcions. La participació de les famílies en el capital és molt dominant i, per tant, el control sobre l’empresa també. En 8 de cada 10 empreses, la participació de la família en el capital és del 100%. Només en un 2,5% de les empreses la participació de la família és inferior al 50% del capital. La continuïtat de l’empresa familiar depèn, en gran mesura, de la professionalitat dels seus directius i propietaris. Cal que sàpiguen què és i com funciona una empresa. Un estudi de Credit Swiss demostra que les empreses familiars cotitzades presenten, de forma sostenible, millors resultats que les no familiars. Entre família i empresa hi ha vasos comunicants, s’influeixen mútuament. I aquesta influència no pot deixar-se en mans dels astres o de l’atzar, sinó que ha de planificar-se.
Tots hem sentit a dir, en relació a l’empresa familiar, que l’avi la crea, el fill la manté, i el net la tanca. O també que pare treballador, fill vividor, net captaire.
La immensa majoria de les empreses són familiars i, per tant, és lògic que la majoria de les que tanquen siguin familiars. Les empreses no són eternes, però la família també pot ser una font de fortaleses per a la seva continuïtat. La visió a llarg termini és una de les fortaleses que la propietat familiar pot aportar a una empresa. Però per aprofitar-la és necessari conèixer el seu contingut. I la millor manera de donar-ho a conèixer és construint un pla estratègic de la família empresària, la qual cosa és una mostra de la professionalització d’aquesta. Si l’avi va fundar l’empresa amb 30 anys i va estar-ne al capdavant fins als 70 i si el fill se’n va fer càrrec amb 50 fins als 70, això vol dir que el nét rep un negoci amb 60 anys d’antiguitat. I els negocis, igual que les persones, tenen un cicle de vida: neixen, creixen i maduren. Però tenen la capacitat de reinventar-se. Una qüestió clau és si el nét va rebre un negoci amb futur o un regal enverinat. Va rebre un negoci que mira el futur o que viu del passat? S’ha analitzat, abans de traspassar-lo, si el millor és continuar, vendre o tancar? Els continuadors tenen les capacitats necessàries per fer front als reptes del futur? Tenen la voluntat realment lliure de continuar? S’han creat les estructures i sistemes adequats pel futur pel que fa a reptes i lideratge? En moltes ocasions, el problema de l’empresa no és decidir quin camí prendre, sinó dur a terme els plans d’acció.
Aquestes i altres qüestions són les que planteges explicar en un programa de formació a UManresa. Quines són les característiques del curs?
Fins fa poc, a nivell global, les empreses havien de preocupar-se només pels temes operatius i les transformacions eren lentes. Les que feien planificació estratègica formal ho feien amb un calendari a llarg termini. Però els temps han canviat i ara els canvis són molt més ràpids i, en alguns casos, disruptius. Oferim un programa de formació per a propietaris, presents o futurs, responsables d’empresa, impartit per professorat d'UManresa i amb un plantejament eminentment pràctic, basat en la metodologia de la discussió de casos. Consistirà en una sessió setmanal de 4 hores de durada, en format presencial, divendres tarda o dissabte matí. Cada setmana es tractarà un tema monogràfic d’interès. La durada de la formació serà trimestral. Al final, per tant, els assistents hauran rebut formació pràctica d’interès sobre uns 15 temes per ajudar a ser propietaris responsables i millorar la rendibilitat i continuïtat de l’empresa familiar.
Les persones interessades en aquest programa formatiu poden escriure un correu a cvazquez@umanresa.cat
Afegeix un nou comentari