La torsió femoral és un paràmetre essencial per descriure el perfil rotacional de l’extremitat inferior. Alteracions en aquest valor poden influir en la marxa, la distribució de càrregues i el risc de patologies musculoesquelètiques, com el dolor femoro-patel·lar o patrons de marxa com l’“in-toeing” en edat pediàtrica. Fins ara, la quantificació precisa d’aquest paràmetre en infants depenia de tècniques com la tomografia computada o la ressonància magnètica, que comporten limitacions importants: exposició a radiació, costos elevats i menor accessibilitat en entorns assistencials. Davant d’aquest repte, l’ecografia es presenta com una alternativa segura i accessible, però la seva fiabilitat en pediatria era poc documentada amb les tecnologies actuals.
L’estudi liderat per Xavier Ruiz-Tarrazo, docent i responsable de l’equip de Podologia de la Clínica Universitària UManresa, publicat a la revista Gait Posture, aporta evidència actualitzada sobre aquesta qüestió. La recerca valida un protocol ecogràfic innovador que integra un sensor inercial acoblat al transductor, amb l’objectiu d’aconseguir mesures més precises i estandarditzades.
Objectius i metodologia
L’estudi va analitzar la fiabilitat intraobservador i interobservador de la mesura ecogràfica de la torsió femoral en infants d’entre 7 i 9 anys, comparant dues metodologies:
- Referència única proximal: estima la torsió a partir de la inclinació de la tangent entre el cap femoral i el trocànter major quan les cames pengen verticalment fora de la llitera.
- Doble referència proximal-distal: combina la mesura proximal amb una segona sobre la tangent posterior dels còndils femorals amb les cames estirades sobre la llitera.
Es van incloure 20 infants sans (40 fèmurs) i es van realitzar mesures repetides per dos observadors amb experiència diferent en ecografia musculoesquelètica. També es va valorar la coherència biomecànica correlacionant les mesures amb el rang de rotació passiva del maluc i la tolerància del procediment per part dels participants.
Resultats principals
- Fiabilitat excel·lent per a ambdues metodologies (ICC > 0,91).
- Diferència sistemàtica entre mètodes: el de referència única proximal tendeix a donar valors més elevats.
- Correlacions coherents amb la biomecànica esperada (a més torsió femoral interna, més rotació interna coxo-femoral).
- Alta acceptació per part dels infants, amb mínima molèstia durant l’exploració.
Què aporta aquest estudi?
Aquest protocol ofereix una alternativa fiable, no invasiva i lliure de radiació per avaluar la torsió femoral en pediatria. Pot contribuir a:
- Millorar la caracterització del perfil torsional en infants amb alteracions de la marxa.
- Donar suport a la presa de decisions clíniques en podologia.
- Facilitar estudis sobre la relació entre torsió femoral, marxa i simptomatologia.
Consulta l’article complet en accés obert aquí
Xavier Ruiz Tarrazo, docent del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i responsable del servei de Podologia de la Clínica Universitària