Una recerca liderada per investigadors i investigadores de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa ha identificat dos grans perfils d'estudiantat universitari en relació amb l'assistència a classe i conclou que l'absentisme no es pot atribuir simplement a la manca d'interès o de motivació. L'estudi mostra que una part important de l'alumnat pren la decisió d'assistir o no a classe després d'avaluar constantment si el temps invertit li aporta un valor afegit respecte a l'estudi autònom. Els resultats s'han publicat recentment a la revista International Journal of Educational Research amb el títol Classroom desertification: Understanding university attendance through students' perspectives using a mixed-methods approach.

L'article ha estat elaborat per Laia Sallés, investigadora i docent del grau en Fisioteràpia; Júlia Jubany, coordinadora del grau en Fisioteràpia, i Guillem Jabardo-Camprubí, investigador, antropòleg i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. 

La recerca ha analitzat el fenomen de la denominada "desertització de les aules" a partir d'un estudi mixt que combina dades quantitatives i qualitatives. En la primera fase es van recollir enquestes de 184 estudiants del grau en Fisioteràpia i registres d'assistència a classe. Posteriorment, es van organitzar cinc grups de discussió amb 35 estudiants per aprofundir en les causes i motivacions que expliquen els comportaments detectats.

Dos perfils d'estudiantat davant l'assistència a classe

L'estudi identifica dos grans perfils. D'una banda, els estudiants "responders", que adapten la seva assistència segons el valor que perceben en cada assignatura, el tipus de docència, la relació amb el professorat o el clima de l'aula. De l'altra, els "non-responders", que mantenen patrons més estables i tendeixen a assistir sempre o a no fer-ho gairebé mai amb independència de la metodologia docent.

Segons els investigadors, els primers són els que expliquen bona part dels canvis en l'ocupació de les aules observats en els darrers anys. Es tracta d'un col·lectiu que analitza contínuament la relació entre el temps invertit i els beneficis acadèmics obtinguts.

Les classes pràctiques tenen més capacitat d'atracció

Les dades quantitatives mostren diferències importants segons el tipus de sessió. Les activitats pràctiques són les més valorades per fomentar l'assistència: un 74,46% de l'alumnat les considera molt rellevants en les assignatures teoricopràctiques. També obtenen una alta valoració les activitats d'avaluació i els espais de resolució de dubtes. En canvi, les classes magistrals són les menys apreciades. Més de quatre de cada deu estudiants les consideren poc o gens rellevants a l'hora de decidir si assisteixen a classe.

Els registres d'assistència recollits durant la recerca també mostren que les assignatures amb més component pràctic presenten nivells de participació clarament superiors als de les matèries més teòriques.

Estudiar a casa es percep sovint com una alternativa més eficient

L'estudi evidencia que una part de l'alumnat considera més eficient dedicar el temps a l'estudi autònom que assistir a determinades sessions presencials. En concret, un 64,67% afirma que treballar de manera independent des de casa o des de la biblioteca és, en alguns casos, una opció més eficient. A més, un 66,12% reconeix que deixa d'assistir a classe per preparar exàmens o completar treballs d'altres assignatures.

La investigadora i docent del grau en Fisioteràpia, Laia Sallés, explica que el resultat de la recerca demostra que "L'absentisme sovint no és una mostra de desinterès, sinó el resultat d'una decisió estratègica: l'estudiantat avalua contínuament si el valor que obté a l'aula compensa el temps que hi ha d'invertir."

El clima de l'aula també condiciona l'assistència

La importància dels factors relacionals i emocionals és un altra de les conclusions destacades de la investigació. En aquest sentit, l'alumnat manifesta una major predisposició a assistir a sessions que afavoreixen la participació, la comunicació bidireccional i la resolució de dubtes.

Per contra, les classes percebudes com a monòlegs unidireccionals o els entorns excessivament rígids, jeràrquics o poc receptius afavoreixen la desconnexió. Segons Guillem Jabardo-Camprubí, investigador, antropòleg, ocent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i coautor de l'estudi, "l'educació no consisteix simplement a transmetre continguts o ensinistrar en unes competències determinades, sinó a construir camins d'aprenentatge conjuntament. Quan l'aula es converteix en un espai excessivament jeràrquic, amb poc marge per al diàleg, l'error o l'adaptació a les necessitats reals del grup, alguns estudiants deixen de percebre-la com un espai educatiu i busquen altres formes d'aprenentatge que consideren més significatives".

L'estudi també posa de manifest que més d'un terç de l'estudiantat (33,7%) veu condicionada la seva assistència per responsabilitats laborals o familiars.

Fer que anar a classe valgui la pena

Les conclusions de la recerca apunten que les estratègies per incrementar l'assistència haurien de centrar-se menys en mecanismes coercitius i més en augmentar el valor percebut de la presencialitat.

Entre les propostes plantejades hi ha integrar activitats pràctiques i espais de resolució de dubtes dins les sessions teòriques, fomentar metodologies més participatives, afavorir una comunicació més oberta entre professorat i estudiantat, tenir en compte els condicionants quotidians que afecten les persones que estudien i revisar aspectes organitzatius com els horaris o les pauses entre classes.

Segons Júlia Jubany, coordinadora del grau en Fisioteràpia i coautora del treball, "la clau no és obligar l'alumnat a assistir a classe, sinó aconseguir que la seva presència tingui sentit i aporti un valor que no es pugui obtenir fàcilment fora de l'aula".