L’exercici terapèutic és essencial per al tractament no farmacològic de les cefalees primàries, especialment en casos de migranya crònica, però fins avui es desconeixia com s’estaven implementant les recomanacions d’exercici a Catalunya. En l’article, titulat Recomendaciones de ejercicio terapéutico  para el tratamiento de las cefaleas primarias:  una aproximación cualitativa a las unidades  de cefalea en Cataluña, i publicat a la Revista Española de Salud Pública per Jordi Padrós-Augé, doctorand d’UManresa, juntament amb Gemma V. Espí-López (Universitat de València), Marta Pi-Martín (UVic-UCC), Cristian Justribó-Manion (Universitat Abat Oliba CEU) i Rafel Donat-Roca (Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC), s’han obtingut evidències sobre aquest tema.

Per a l’elaboració de l’estudi, Jordi Padrós va entrevistar 27 professionals sanitaris vinculats a les unitats de cefalea i consultes monogràfiques del territori català, incloent-hi principalment neuròlegs i personal d’infermeria de 10 unitats. Les dades recollides mostren que, tot i que el 100 % dels professionals recomanen l’exercici terapèutic, posant especial èmfasi en l’exercici aeròbic d’intensitat moderada, la seva aplicació és limitada.

L’estudi conclou que, en l’actualitat, no hi ha programes estructurats ni seguiment específic de l'activitat física que realitzen els pacients, fet que en dificulta l’adherència. Un dels aspectes rellevants de l’estudi és la identificació de barreres i facilitadors per a la realització d'exercici. D’una banda, la freqüència elevada d’episodis de cefalea, altres problemes de salut que causen dolor, com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o el dolor cervical i lumbar, i la manca d’oferta adaptada a les necessitats de cada pacient actuen com a barreres. D’altra banda, els factors que faciliten als pacients la realització d’exercici són haver tingut experiències prèvies positives amb l’activitat física i comptar amb el suport d’un professional que supervisi i guiï l’exercici terapèutic.

Segons l’estudi, la figura del fisioterapeuta és clau per al disseny de programes adaptats i per fer-ne el seguiment, ja que actualment aquesta funció no està integrada malgrat ser un recurs desitjat per totes les unitats.

L’article conclou que les dues estratègies principals per revertir aquesta situació inclouen incorporar fisioterapeutes especialitzats a les unitats de cefalea i utilitzar eines tecnològiques per facilitar el seguiment i la flexibilitat dels programes. Aquestes mesures podrien contribuir a reduir l’ús excessiu de medicació, disminuir els dies de cefalea al mes, reduir l’impacte de la cefalea i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Aquest treball s’emmarca en la tesi doctoral de Jordi Padrós, que se centra en les recomanacions d’exercici com a tractament de les cefalees primàries. Tant el tema com la revista on es publica indiquen l’interès per al canvi de polítiques de salut pel que fa a l’ampliació de la cartera de serveis per als pacients amb cefalea, la qual cosa optimitzaria els recursos actuals i en reduiria el cost del tractament. Padrós ha estat un dels dos primers beneficiaris de les beques predoctorals d’UManresa, una iniciativa que dona suport a la recerca i a la formació avançada en salut.