Una tesi doctoral elaborada per la fisioterapeuta i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa (UVic-UCC), Mireia Campoy Vila, revela que les condicions laborals i socials tenen conseqüències en la salut física i mental de les cuidadores geriàtriques. 

Els estudis que ha realitzat en el marc de la tesi mostren que més del 70% de les cuidadores ha patit diversos trastorns musculoesquelètics, que el 44% presenta dolor lumbar persistent i que el 76% té una salut mental per sota de la mitjana de la població. L’autora de la tesi apunta que millorar els recursos disponibles, homogeneïtzar les condicions laborals i garantir temps suficient per completar les tasques podrien contribuir a reduir aquestes desigualtats estructurals.

Diferències segons la titularitat del centre

“Les desigualtats que hem detectat no són fruit de factors individuals. Responen a limitacions estructurals del model actual de cures, que comprometen tant la salut de les cuidadores com la qualitat de l’atenció a les persones grans.”, afirma l’autora de la tesi.

Una de les principals conclusions a les que ha arribat és que les condicions laborals de les cuidadores geriàtriques varien substancialment en funció de la titularitat del centre on treballen i que això es tradueix en més problemes de salut física i mental. En el cas de les professionals de les residències privades i concertades, fan jornades més llargues, tenen una distribució més irregular de les tasques, treballen a un ritme més intens i sostingut, disposen de menys temps per fer les tasques que tenen assignades i han de donar resposta a un major volum de demandes emocionals.

La tesi de Campoy també aporta altres dades sobre la salut de les cuidadores geriàtriques, com per exemple que el 59% tenen una salut física que està per sota de la mitjana de la població, xifra que augmenta fins al 76% quan es tracta de salut mental. La puntuació mitjana en aquest àmbit se situa al voltant dels 41 punts, lluny del valor de referència que és de 50. A més, un 70% de les cuidadores que van respondre el qüestionari elaborat en el marc de la tesi, van assegurar que havien experimentat més de quatre trastorns musculoesquelètics en el decurs del darrer any. Els problemes més habituals són el dolor cervical (83%) i el dolor lumbar (88%). L’estudi també ha permès constatar que un 80% senten esgotament emocional i consideren que treballen a un ritme elevat.
El treball qualitatiu que s’ha fet en el marc de la tesi ha permès confirmar que les cuidadores atribueixen el dolor lumbar tant a factors físics i posturals com a condicions organitzatives (massa tasques, falta de temps) i a aspectes psicosocials i personals.

Una mostra de mig miler de cuidadores a Espanya

Per a la seva tesi doctoral, Mireia Campoy va realitzar quatre estudis quantitatius a partir de les dades que va recollir en una enquesta sobre condicions laborals i salut que van respondre 508 cuidadores professionals geriàtriques d’arreu d’Espanya. La mostra estava formada majoritàriament per dones (95%), la majoria amb una trajectòria professional de més de 10 anys en la cura de persones grans. Les dades permeten constatar que el 38% de cuidadores treballa en torns rotatius i que el 28% té jornades que superen les 40 hores setmanals. També es va realitzar un estudi qualitatiu utilitzant la metodologia participativa Concept Mapping que va donar veu directa a 93 treballadores per identificar i prioritzar les causes percebudes del dolor lumbar. 

Les dades quantitatives constaten que tant el dolor lumbar persistent com la mala salut mental s’associen a factors socials i laborals, com l’edat, un context socioeconòmic familiar i territorial desfavorable, l’absència d’altres feines remunerades i la manca de temps per completar les tasques laborals. En el cas del dolor lumbar, també hi influeixen la poca experiència, les demandes físiques elevades i el conflicte feina-família. Així mateix, la mala salut mental s’associa també a la gestió freqüent de problemes aliens, l’exigència de treballar molt ràpid i l’esgotament emocional derivat de la feina. 

Un sector precari i feminitzat

La recerca posa de manifest la precarietat estructural d’un sector essencial i profundament feminitzat. Les cuidadores geriàtriques desenvolupen la seva activitat en condicions de gran exigència física i emocional, amb poca capacitat d’autonomia i un reconeixement insuficient. Les dades demostren que les desigualtats en salut que experimenten no són fruit de factors individuals, sinó del funcionament global del sistema de cures i d’atenció a la dependència.

Els resultats d’aquesta tesi assenyalen la necessitat d’impulsar intervencions integrals que vagin més enllà de les accions individuals o assistencials tradicionals. És imprescindible garantir un sistema públic i universal de cures, allunyat de la lògica de la privatització i el lucre, que reconegui i garanteixi els drets laborals, l’estabilitat, la promoció professional i l’equitat territorial. Aquestes polítiques haurien de reconèixer les cures com un dret i apostar per un model de cures basat en l'atenció centrada en la persona, la prevenció de la institucionalització i el suport comunitari. En paral·lel, també assenyala la necessitat de reforçar la formació, millorar les condicions contractuals i dotar els centres dels recursos necessaris. Tot plegat contribuiria a garantir una atenció digna, segura i de qualitat a les persones grans, ja que les problemàtiques de les cuidadores tenen un impacte directe en la qualitat de l’atenció que reben.