La docent del grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, Mounia Rachdi Errachdi, ha obtingut una qualificació d’excel·lent cum laude en la seva tesi doctoral, titulada Aprender ciencia en un espacio familiar - Vivencias y experiencias con niñas, niños y madres magrebíes, un enfoque etnográfico-narrativo. Rachdi va defensar la tesi a UManresa el passat 18 de setembre, en el marc del programa d’Innovació i Intervenció Educatives de l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC. El seu treball ha rebut finançament del Programa de Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

Dirigida pels doctors Gabriel Lemkow Tovias i Núria Simó Gil, aquesta tesi estudia la percepció i l’experiència de mares i infants de contextos socioculturals magribins en relació amb les propostes de ciència d’un espai familiar de Manresa. La recerca, de caire etnogràfic i narratiu, parteix del dia a dia d’aquestes famílies i de les històries que comparteixen per comprendre millor la seva realitat.

L’objectiu és fer més accessibles i inclusius els espais de ciència adreçats a infants, especialment per a aquelles famílies que sovint hi troben barreres per participar-hi. Alhora, la investigació vol oferir eines i estratègies a educadores i mestres, tant d’espais de ciència com d’espais familiars, per entendre millor les necessitats i coneixements de les mares d’origen magribí i afavorir la seva implicació en aquestes activitats amb els seus fills i filles.

La tesi destaca la importància de crear espais estimulants i segurs, on les mares se sentin escoltades i partícips. Això implica desenvolupar estratègies comunicatives que vagin més enllà de la simple informació logística i que fomentin la participació conjunta de mares i infants. També s’hi assenyala la necessitat d’adaptar les activitats a la realitat de cada entorn familiar, reconèixer el paper fonamental de les mares en l’aprenentatge i fomentar propostes de ciència basades en el joc, l’interès dels infants i els sabers culturals i migratoris de les famílies.

Finalment, la recerca subratlla la rellevància d’incorporar una mirada intercultural i de gènere en aquests espais. D’aquesta manera, les mares poden trobar un lloc on relacionar-se entre elles, compartir interessos i neguits i construir xarxes de suport informal, tot guanyant protagonisme com a agents clau en l’educació dels seus fills i filles.