Ecografia d’alta gamma en podologia: innovació diagnòstica i formativa al Campus Manresa (UVic-UCC)
La Clínica Universitària del campus Manresa de la UVic-UCC disposa, des de fa vuit anys, de diversos ecògrafs d’alta gamma integrats a les consultes de podologia, fisioteràpia i logopèdia. Aquests equips permeten realitzar exploracions en qualsevol moment de la visita clínica, facilitant la presa de decisions, la planificació terapèutica i l’acompanyament al pacient amb una informació visual immediata i de gran qualitat. L’ús sistemàtic de l’ecografia també enriqueix notablement la formació dels estudiants del Grau en Podologia, acostant-los a una tecnologia diagnòstica que cada cop ocupa un lloc més rellevant en la pràctica clínica podològica.
Imagen
L’ecografia és una tècnica d’imatge basada en l’ús d’ultrasons, que destaca per la seva capacitat d’estudi detallat dels teixits tous, pel seu caràcter no invasiu i per l’absència d’irradiació. Tanmateix, es tracta d’una tècnica dependent de l’operador, que requereix una bona corba d’aprenentatge i coneixements sòlids sobre anatomia, fisiologia i semiologia per obtenir i interpretar adequadament les imatges.
A la nostra clínica, els ecògrafs no només formen part de la pràctica assistencial diària, sinó que han estat emprats com a eina principal en diversos estudis, alguns dels quals ja han estat publicats en revistes internacionals d’alt impacte, tant en l’àmbit múscul-esquelètic com pediàtric. Aquest fet reforça el paper central d’aquesta tecnologia en una podologia moderna, basada en l’evidència i compromesa amb la generació de coneixement.
Principis físics
El so és una ona mecànica longitudinal que necessita un medi material per propagar-se. Entre les seves propietats físiques, cal destacar:
- L’amplitud, que fa referència a la intensitat del so i es mesura en decibels (dB).
- La longitud d’ona, que correspon a la distància entre dues crestes consecutives, mesurada en mil·límetres (mm).
- La freqüència, expressada en hertzs (Hz), que representa el nombre d’oscil·lacions per segon. Els ultrasons emprats en ecografia tenen una freqüència superior als 20 kHz, de manera que són inaudibles per a l’oïda humana.
Imagen
Interacció amb els teixits
Quan un feix d’ultrasons travessa els teixits corporals, la seva energia es modifica en funció de la impedància acústica dels diferents medis. Aquesta resistència al pas del so genera fenòmens com la reflexió, la refracció, la dispersió i l’absorció, que permeten construir la imatge ecogràfica. La reflexió és el fenomen clau: part del feix retorna a la sonda com un eco, i la intensitat d’aquest senyal es representa en escala de grisos; des de l’anecoic (negre) fins a l’hiperecoic (blanc).
Els teixits amb alt contingut aquós, com el múscul, acostumen a ser hipoecoics (generen poc eco), mentre que els més fibrosos, com els tendons o les fàscies, solen ser hiperecoics (generen molt eco). L’aigua és el medi que millor transmet l’ultrasò i genera una imatge anecoica. És per això que s’utilitza gel ecogràfic per garantir una transmissió òptima entre la sonda i la pell: la presència d’aire interfereix completament la imatge.
Imagen
Les sondes
Les sondes, o transductors, són l’element actiu de l’equip ecogràfic. Incorporen cristalls piezoelèctrics que generen i capten els ultrasons. A la Clínica Universitària, es disposa de sondes lineals (3–16 MHz) i convexes (2–8 MHz). La sonda lineal és la més utilitzada en podologia, ja que permet una excel·lent resolució en estructures superficials com tendons, fàscies, músculs i elements vasculars superficials. Per contra, la sonda convexa ofereix un camp visual més ampli i permet estudiar estructures més profundes, tot i que amb menor resolució.
Les sondes disposen d’una marca física que s’ha de col·locar correctament per orientar la imatge, habitualment en la part superior esquerra de la pantalla.
Imagen
Modes d'exploració
Els ecògrafs permeten diferents modalitats d’imatge. En podologia, les més utilitzades són:
- Mode B (2D): representa seccions bidimensionals en temps real. És el més utilitzat per valorar estructures anatòmiques i detectar lesions.
- Doppler color: útil per valorar el flux sanguini i distingir entre artèries i vene.
- Doppler polsat: permet analitzar la velocitat i l’espectre del flux.
- Power Doppler: molt sensible per detectar fluxos de baixa velocitat, com la microcirculació en teixits en fase de reparació (ferides, úlceres...)
Imagen
Aplicacions en podologia
L’ecografia ofereix nombroses aplicacions dins del camp podològic, tant en l’àmbit múscul-esquelètic com vascular:
- Diagnòstic i seguiment de fasciosis plantar, tendinopaties, lesions musculars, esamoïditis, exostosis, etc.
- Infiltracions eco-guiades, que milloren la precisió i redueixen riscos i efectes adversos.
- Cribratge vascular en pacients diabètics, amb valoració de flux arterial i venós de l’extremitat inferior.
- Seguiment de la cicatrització d’úlceres, mitjançant l’anàlisi de la vascularització del teixit de granulació.
Aquests usos clínics s’han integrat plenament en la pràctica assistencial de la nostra clínica, tot aportant valor afegit a l’atenció dels pacients. A més, com ja s’ha esmentat, l’ús sistemàtic d’aquesta eina en els darrers anys ha permès dur a terme estudis d’investigació propis que contribueixen activament a la literatura científica, validant noves metodologies d’exploració ecogràfica en l’àmbit pediàtric i múscul-esquelètic. Aquesta activitat investigadora consolida el paper de la Clínica Universitària com a espai assistencial, docent i també científic.
Conclusions
L’ecografia és una eina diagnòstica de gran valor: accessible, no invasiva, segura, amb un alt potencial informatiu per als teixits tous. Tant des d’un punt de vista clínic com acadèmic i investigador, el seu ús sistemàtic contribueix decididament a una podologia més precisa, més moderna i més compromesa amb l’evidència.
Xavier Ruiz
Podòleg de la Clínica Universitària i professor del Grau en Podologia
Facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa – UVic-UCC