Paper de la càpsula posterior en els llançadors i el seu estirament
Les lesions a l’espatlla per sobreús tenen una alta incidència en atletes que practiquen esports de llançament. L’evidència científica fa referència sobretot a jugadors de beisbol, però també d’handbol i voleibol. El gest de llançament es pot dividir en 3 grans fases (o 5 segons els autors):
- Armament del braç: abducció de 90° i màxima rotació externa de l’espatlla.
- Acceleració: l’atleta porta l’espatlla cap a rotació interna i adducció amb gran velocitat per llançar la pilota.
- Desacceleració: frena el moviment ràpid i acaba amb màxima rotació interna i adducció.
Canvis anatòmics i risc de lesió
Les repeticions excessives d’aquest gest provoquen modificacions anatomo-fisiològiques. El canvi més observat és la disminució de la rotació interna glenohumeral, coneguda com GIRD (Glenohumeral Internal Rotation Deficit). Aquesta disminució sol anar acompanyada d’un augment de rotació externa, explicat per:
- Augment de retroversió humeral (superior als 30° habituals).
- Forces de tracció sobre el sistema càpsulo-ligamentós posterior, que generen cicatrius i engrossiment de la càpsula postero inferior.
Aquestes alteracions poden provocar translació antero superior del cap humeral, reduint l’espai subacromial i augmentant el risc de síndrome subacromial o internal impingement. Diversos estudis relacionen aquesta rigidesa amb dolor i lesions per sobreús.
Estiraments per prevenir lesions
Per prevenir o tractar aquestes alteracions, els llançadors poden realitzar estiraments específics:
- Sleeper Stretch: en decúbit homolateral, amb flexió de colze i glenohumeral de 90°, aplicant força cap a rotació interna. 3 repeticions de 30 segons.
- Cross-Body Stretch: dues variants:
- Decúbit supí amb flexió de 90° i adducció horitzontal, amb fixació de l’escàpula per una persona externa.
- Decúbit tres quarts lateral, recolzant l’escàpula i fent el mateix moviment. Es recomana fer entre 3 i 5 repeticions de 30 segons.
Rémi Gontié, docent del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i coordinador del Màster universitari en Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic.