La Societat Espanyola d’Infermeria Oncològica (SEEO, 2020) afirma que l’espectre social del càncer està canviant i que requereix d'estratègies de cures i de models d’organització més avançats. Els avenços en les estratègies de tractament, més agressives i multimodals, comporten efectes secundaris que, de vegades, son pitjors o iguals que la malaltia. El progrés en l’abordatge d'aquesta malaltia, crònica amb fases agudes i períodes crítics, és el responsable del canvi de rol de la infermeria oncològica, que té un paper essencial en la cura del malalt de càncer (Smith et al., 2006).
En l’actualitat, i des dels anys vuitanta, l’atenció infermera oncològica requereix d’una alta especialització i està considerada com una pràctica avançada a nivell internacional. A banda de la formació reglada, imprescindible en un pla reglat i estandarditzat, els graduats en infermeria disposen de formació específica en finalitzar els estudis generalistes, com els postgraus, màsters i/o doctorats, i de societats científiques nacionals, com la Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO), o internacionals, com l'European Oncology Nursing Society (EONS), que contribueixen al pes específic del rol de la infermeria oncològica (Montealegre Sanz, 2020). De fet, a causa de la seva complexitat s’ha proposat, en diverses ocasions, com una nova especialitat infermera (Ranchal et al., 2015).
La pràctica de la infermeria oncològica es defineix, per la SEEO, com la “prestació de serveis infermers professionals i competents, a l'individu, família o comunitat, en tot el contínuum salut-malaltia, des de la prevenció del càncer a les cures del malalt terminal” (SEEO, 2020). La infermera oncològica desenvolupa funcions d’assistència, docència, gestió, investigació i coordinació dins d'un equip multidisplinar, amb la finalitat de millorar els objectius terapèutics. Són identificats com els professionals més propers i la seva atenció és considerada com a integral, ja que respon a les necessitats de la persona i del seu entorn. Necessitats de l'individu que poden ser molt diferents, ja que depenen de les característiques personals (edat, sexe, mobilitat, situació sòcio-familiar, creences,..) i de les característiques del tipus de tumor, estadi, tractament previ i tractament en curs (Reñones Crego et al., 2016).
Comunicació, empatia i honestedat
Els infermers/es tenen un paper essencial en la cura del malalt oncològic durant tot el seu procés assistencial, des de la consulta específica en consultes externes, passant pel dia del tractament a l’hospital de dia fins al període d'ingrés en una unitat de hospitalització i/o en el seu domicili. La prevenció de complicacions (com els efectes secundaris) i els aspectes psicosocials de la persona i la seva família serien elements prioritaris, però no únics, a treballar per la infermeria oncològica (SEEO, 2020). Els infermers han de desenvolupar un domini de la comunicació, capacitat d’empatia, honestedat i coherència, no emetre judicis de valors i ser capaços de transmetre esperança. Les cures realitzades han de ser de qualitat (SEEO, 2020), continues i personalitzades amb l’objectiu d’afrontar adequadament el diagnòstic, prevenir complicacions, gestionar l’autocura, minimitzar la toxicitat dels diferents tractaments i identificar senyals d’alarma (Esfahani et al., 2020).
La consulta específica d'infermeria oncològica és una peça clau en tot el procés, de fet la que major càrrega assistencial presenta. És en aquesta consulta que el personal d'infermeria ha de ser capaç d’orientar la persona de tot el procés assistencial, garantint la seva qualitat de vida i la seva continuïtat (Vila et al., 2017). El programa ha d'incloure tres principis bàsics, com la prevenció, la promoció i l'educació sanitària, i ha de ser capaç de col·locar la persona en el centre del procés, durant el qual tots els professionals sanitaris estaran vetllant per unes cures de qualitat. La continuïtat en el procés assistencial no recau únicament en la consulta, sinó que el personal d'infermeria realitza un seguiment telefònic per tal de garantir la continuïtat de les cures, preveure i intervenir en els problemes de salut relacionats amb els possibles efectes secundaris derivats dels tractaments, la millora de la percepció de la qualitat de les cures i aconseguir una major adherència al tractament (Montealegre Sanz, 2020).
Dra. Cristina Garcia-Salido, professora del Grau en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa
Bibliografia
- Esfahani, K., Elkrief, A., Calabrese, C., Lapointe, R., Hudson, M., Routy, B., Miller, W. H., & Calabrese, L. (2020). Moving towards personalized treatments of immune-related adverse events. In Nature Reviews Clinical Oncology (Vol. 17, Issue 8, pp. 504–515). Nature Research.
- Montealegre Sanz, M. (2020). Papel de la enfermería oncológica en el manejo del paciente oncológico. Revisiones En Cáncer, 34(5), 289–292.
- Ranchal, A., Jolley, M., Keogh, J., Lepiesová, M., Rasku, T., Zeller, S., & Ranchal, A. (2015). The challenge of the standardization of nursing specializations in Europe Nursing Regulation and Organization.
- Reñones Crego, M. de la C., Fernández Pérez, D., Vena Fernández, C., & Zamudio Sánchez, A. (2016). Estrategias para la mejora del cuidado del paciente oncológico: Resultados del proyecto SHARE (Sesiones interHospitalarias de Análisis y Revisión en Enfermería). Enfermeria Clinica, 26(5), 312–320.
- Sociedad Española de Enfermería Oncológica (SEEO). (2020).
- Smith, E. L., Skosey, C., Armer, J., Berg, D., Cirrincione, C., & Henggeler, M. (2006). The Cancer and Leukemia Group B Oncology Nursing Committee (1983-2006): A history of passion, commitment, challenge, and accomplishment. In Clinical Cancer Research (Vol. 12, Issue 11 II).
- Vila, C., Reñones, C., Ferro, T., Peñuelas, M., del Mar Jiménez, M., Rodríguez-Lescure, Muñoz, M., & Colomer, R. (2017). Advanced breast cancer clinical nursing curriculum: review and recommendations. Clinical and Translational Oncology, 19(2), 251–260.
- WHO. (2022, February 2).
Afegeix un nou comentari