La síndrome postvacacional no existeix! 9 consells per fer més lleuger el retorn a la feina

S'ha escrit molt sobre la síndrome postvacacional. De fet, fins i tot alguns professionals mediàtics hi afegeixen simptomatologies associades: que si insomni, que si ansietat, que si malestar general, que si irritabilitat... Però el cert és que la síndrome postvacacional no existeix. Malauradament, la terminologia de la psicologia s'utilitza cada vegada més en el dia a dia i això ha fet que es parli de moltes síndromes i denominacions inventades. Sovint són alimentades pels mateixos professionals que intervenen en programes de televisió, a les ràdios o que són actius a les xarxes socials. Però no cal ni etiquetar ni psicologitzar problemes que són d’allò més normals en el nostre dia a dia. Una cosa és normalitzar la necessitat d’ajuda en salut mental i una altra és que qualsevol situació vital mereixi un nom com si fos un diagnòstic de Psicopatologia.

Tornar a la feina costa, però no existeix una síndrome postvacacional

És cert que tornar a la feina costa, que se'ns fa una muntanya, perquè normalment durant les vacances hem estat bé, hem descansat i ens hem desconnectat de la rutina i del dia a dia de la resta de l'any. També és veritat que a algunes persones els costa més que a les altres reincorporar-se a la feina. Això depèn de si ens sentim bé en l'entorn laboral, de si la feina ens motiva, de si les condicions de treball són bones, del context laboral, etc. És normal que tornar a una feina que ens estressa, on no hi estem a gust amb companys i/o caps i que no ens motiva ens generi aversió. Evidentment no és massa saludable viure amb neguit de forma permanent un dia a dia en aquest entorn, però també és cert, com es diu sovint entre el col·lectiu, que molts problemes que ens arriben als professionals de la salut mental que estan relacionats amb el món laboral requereixen més d'un bon sindicat que d'un psicòleg.

Totes les feines tenen associades tasques que no ens agraden i de vegades ens toca superar moments de certa complexitat, però en conjunt, la feina s'hauria de viure de manera més positiva, ja sigui perquè és una feina que fem de manera vocacional o perquè és una font de recursos per guanyar-nos la vida. Com que no sempre és fàcil que es compleixin tots els requisits per viure el dia a dia laboral de manera positiva, hem preparat un llistat de recomanacions per fer més agradable la tornada a la rutina. No parlem de cap teràpia, sinó de recursos que podem utilitzar.

9 maneres de fer més fàcil la tornada a la feina després de les vacances

1. Com a norma general, cal intentar que les vacances siguin un espai real de relax o desconnexió. Si mentre les fem seguim molt connectats amb el nostre món laboral, és difícil que quan haguem de tornar ens sentim en forma i descansats per poder emprendre amb ganes el nou any laboral. Si és possible, doncs, millor no consultar correus, missatges...de la feina.
2. Sempre que es pugui, cal que les vacances siguin el més llargues possible. Sovint hi ha gent que les parteix o divideix perquè li sembla que seran més aprofitades, però la realitat ens diu que si els períodes no són una mica llargs, costa la desconnexió, ja que quan es deixa de pensar en la feina i temes pendents després de l’últim dia de feina, gairebé ja toca tornar-hi. Hem de preveure, sempre depenent de cada situació individual, uns dos-tres dies d’inici de vacances (de vegades més) en que encara tindrem al cap tasques o activitats que hem deixat a mitges, que ens preocupen o que ens impliquen molt.
3. Sempre que vinguin al cap temes relacionats amb la feina, cal fer un exercici d’apartar-los del pensament, ja que cal intentar una desconnexió total, o si més no, acostar-s’hi.
4. Pocs dies abans de la tornada, pot ser bo començar a fer rutines similars a les que tenim quan anem a treballar. Els horaris, per exemple. Si durant l’estiu ens hem acostumat a llevar-nos una mica més tard, començar a anar-nos regulant perquè el primer dia no sigui tan difícil matinar. 
5. L’anterior també val pels hàbits. De vegades, durant les vacances, canviem els hàbits alimentaris o altres. Pot ser positiu anar recuperant paulatinament els dels dies laborables.
6. No prendre decisions sempre és un mal assumpte. Abans de començar les vacances hem d'haver decidit si obrirem el correu electrònic de la feina, si mirarem missatges, si contactarem amb companys poc abans de començar, o si ho volem deixar pel primer dia de feina. Tot és igual de vàlid, però estar dubtant, com passa moltes vegades, entre si obrir o no el correu, genera més estrès. Si es decideix d'obrir-lo abans perquè es prefereix anar preparat (persones que necessiten controlar les situacions), està bé, per exemple fer-ho 1 o 2 dies abans. Si no, també està bé, però no cal anar donant-hi voltes.
7. De cara al primer dia està bé posar l’alarma amb prou temps per despertar-se i anar-se preparant amb tranquil·litat. Procurar sortir amb temps per anar tranquils i arribar sense sorpreses ni presses.
8. Si tenim una mica d’ansietat per com anirà tot, mentre anem a la feina, podem respirar de manera adequada: pel nas, recollint aire cap a la panxa per omplir el màxim de capacitat respiratòria, i traient-lo a poc a poc per la boca, mentre mentalment ens proveïm de sensació de control.
9. Si és possible, dedicar un temps del primer dia per explicar les vacances i saludar-se entre els companys. Cal aprendre a escoltar el que els altres ens expliquen, no només explicar les nostres experiències durant l’estiu. Tothom vol parlar de les seves i, de vegades, per entusiasme, no parem atenció als altres. Aquest exercici és una bona intersecció entre vacances i feina, tornar a veure els companys però no començar ja la interacció sobre temes laborals.

Cadascú ha de trobar les seves maneres d’afrontar la tornada, però, sobretot, és molt important reflexionar sobre la feina que fem. Per suposat la vida de vegades és complexa i no és fàcil emprendre canvis, però si de forma persistent la feina implica quelcom negatiu, que genera malestar i ansietat, i del que ens costa molt desconnectar per excés de preocupacions, cal plantejar-se si allò és el que un realment vol/pot fer, i preparar estratègies per fer un canvi.

Bona tornada!

Tània Estapé Madinabeitia, psicòloga i docent de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa