Els efectes adversos de la quimioteràpia no només impacten en l'estat general de les pacients amb càncer de mama, sinó que també poden afectar de manera significativa la salut dels peus. Això es tradueix en una disminució de la mobilitat i, en conseqüència, en una pitjor qualitat de vida.
Aquesta és una de les principals conclusions del treball de final de grau de Valldeflors Pifarré Prats, estudiant del grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa, que analitza les repercussions podològiques dels tractaments amb capecitabina, docetaxel i paclitaxel. El treball revisa l'evidència científica disponible, identifica les complicacions més habituals i recull les estratègies més efectives per prevenir-les i tractar-les.
| TIPUS D'ALTERACIÓ | MANIFESTACIONS PRINCIPALS | FÀRMACS ASSOCIATS |
|---|---|---|
| Pell | Eritema, descamació, síndrome mà-peu | Capecitabina, taxans |
| Ungles | Onicolisi, fragilitat, paroníquia | Paclitaxel, docetaxel, capecitabina |
| Neurològiques | Formigueig, cremor, pèrdua de sensibilitat | Taxans |
| Musculoesquelètiques | Dolor plantar, rigidesa, debilitat | Taxans |
| Altres | Hiperqueratosi, fissures, infeccions | Capecitabina, taxans |
Quadre resum dels principals efectes adversos
Complicacions freqüents però sovint infradiagnosticades
La revisió posa de manifest que la neuropatia perifèrica és un dels efectes adversos més habituals dels taxans, amb una incidència que pot arribar al 70%. Aquesta alteració es manifesta amb dolor, formigueig, pèrdua de sensibilitat i dificultats en la marxa, afectant directament l'autonomia de les pacients.
En el cas de la capecitabina, aproximadament un 34% de les pacients desenvolupen la síndrome mà-peu, que provoca envermelliment, inflamació, descamació i dolor tant als peus com a les mans. En els casos més severs, aquesta complicació pot arribar a limitar les activitats quotidianes i obligar a ajustar els tractaments oncològics.
Imagen
Imagen
Imagen
Manifestacions clíniques del Sd mà-peu
La detecció precoç, clau per minimitzar l'impacte
El treball destaca la importància d'identificar aquestes alteracions de manera precoç. Instruments com el TNSc o el qüestionari EORTC QLQ-CIPN20 permeten avaluar l'afectació neurològica i el seu impacte funcional.
En aquest sentit, l'atenció podològica juga un paper rellevant. Les mesures preventives, l'educació sanitària, la cura de la pell i de les ungles i l'adequació del calçat poden reduir les complicacions i contribuir a millorar el benestar de les pacients al llarg del tractament.
El podòleg, un perfil a integrar en els equips oncològics
Una de les aportacions més destacades de l'estudi és la necessitat d'incorporar el podòleg dins dels equips multidisciplinaris d'oncologia. La intervenció especialitzada permet detectar precoçment les alteracions podològiques, preservar la funcionalitat dels peus i afavorir la continuïtat dels tractaments.
Com a resultat, el treball proposa una guia pràctica per a professionals de la podologia que recull recomanacions específiques per a la prevenció, la valoració i el maneig de les principals complicacions associades a aquests tractaments quimioteràpics.