Passar moltes hores asseguts és una realitat habitual en la vida universitària. Entre classes, estudi, treballs i temps davant de les pantalles, el sedentarisme ocupa una part important del dia a dia dels estudiants. Però afecta igual tothom?
Una recerca desenvolupada per investigadors d'UManresa amb estudiants del grau en Fisioteràpia mostra que la relació entre el sedentarisme i el benestar emocional és més complexa del que sembla. Els resultats indiquen que no només importa quant temps passem asseguts, sinó també com vivim aquesta experiència.
1. El sedentarisme forma part de la realitat universitària
L'estudi va observar que els estudiants passen aproximadament dues terceres parts de les hores de vigília en activitats sedentàries. Aquesta dada coincideix amb altres investigacions que descriuen la població universitària com un dels col·lectius que passen més temps asseguts durant el dia.
Tot i això, la recerca no va trobar diferències significatives entre dones i homes pel que fa al temps total asseguts. Els patrons de sedentarisme eren molt semblants en tots dos grups.
2. No és tant el temps assegut, sinó com s'acumula i com es viu
Un dels resultats més destacats de l'estudi és que homes i dones cisgènere passen un temps molt similar asseguts al llarg del dia. De fet, no es van observar diferències significatives ni en el temps sedentari total ni en la manera com distribuïen aquest temps.
Malgrat això, entre les dones sí que es va identificar una relació clara entre els patrons de sedentarisme i el benestar emocional:
- Les estudiants que acumulaven períodes llargs d'inactivitat, de més de 60 minuts seguits, mostraven nivells més baixos de benestar.
- Aquelles que interrompien més sovint el temps assegut i acumulaven períodes sedentaris més curts presentaven millors indicadors de benestar emocional.
Aquesta associació no es va observar en els homes participants. Els resultats suggereixen, per tant, que no només importa quantes hores passem asseguts, sinó també com es distribueix aquest temps al llarg del dia i quina experiència emocional hi associem.
3. Les expectatives socials travessen el cos i transformen la manera de viure el sedentarisme
Per entendre per què un mateix comportament sedentari pot tenir conseqüències diferents en dones i homes, l'estudi va combinar els resultats quantitatius amb grups de discussió i observacions realitzades en diferents espais de la universitat, com ara aules, zones comunes i espais de relació entre estudiants.
Aquesta aproximació va permetre observar que el temps sedentari no és només una qüestió de minuts passats asseguts. També està influït per les normes socials, les expectatives i les responsabilitats que les persones interioritzen al llarg de la seva vida.
Culpa, productivitat i descans: dues vivències diferents
Les estudiants participants explicaven que sovint associaven els moments d'estar assegudes amb l'estudi, les tasques acadèmiques i l'obligació de ser productives. Descansar sense una finalitat concreta els generava, en molts casos, sentiments de culpa, ansietat o la sensació que estaven desaprofitant el temps.
Per contra, molts estudiants descrivien els períodes sedentaris com espais legítims de desconnexió, recuperació o oci, sense experimentar el mateix nivell d'autoexigència.
La perspectiva de la corporeïtat
Per interpretar aquestes diferències, la investigació es va basar en la perspectiva de la corporeïtat. Des d'aquest enfocament, les experiències socials no es queden només en les idees o les creences, sinó que travessen el cos i s'incorporen a la manera com les persones viuen el món. Les expectatives sobre la productivitat, el rendiment acadèmic o els rols de gènere acaben influint en com es perceben i es senten activitats tan quotidianes com descansar, estudiar o simplement estar assegut.
Així, l'estudi suggereix que les diferències observades en el benestar emocional no depenen únicament del comportament sedentari en si mateix, sinó també de com aquest és viscut i interpretat. Tot i passar un temps molt similar asseguts, dones i homes poden experimentar aquest temps de formes molt diferents perquè les expectatives socials s'incrusten en l'experiència corporal i condicionen emocions com la pressió, la tranquil·litat, la culpa o el descans.
Més enllà de promoure l'activitat física
Els resultats apunten que les universitats poden tenir un paper important en la promoció del benestar emocional. A més de fomentar l'activitat física, cal pensar en entorns que facilitin les pauses, redueixin els períodes prolongats de sedentarisme i ajudin a normalitzar el descans com una part necessària de l'aprenentatge.
El projecte continua en marxa i s'ampliarà a nous campus i titulacions. Paral·lelament, l'equip investigador treballa en futures intervencions i en l'elaboració d'una guia de recomanacions que contribueixi a crear entorns universitaris més saludables, actius i favorables al benestar de tota la comunitat universitària.
