L’alumnat sènior d’UManresa descobreix el que s’amaga darrere d’un eclipsi en la darrera lliçó del curs
“És quan es fa fosc que hi veig clar: el que els eclipsis ens revelen” és el títol de la lliçó de comiat que es va poder escoltar en l’acte de cloenda del curs 2025-2026 del programa USènior. La va fer el professor Francesc Rota, que va explicar, de manera didàctica, l’oportunitat que suposa un eclipsi solar total, com el que es veurà a la Península Ibèrica el proper 12 d’agost, a l’hora de confirmar o desmentir teories com la de la relativitat. També va recordar l’excepcionalitat d’aquest esdeveniment: l’últim que es va poder veure a Catalunya va ser el 1905 i el proper, després d’aquest estiu, serà el 2180. Prop de dos-cents alumnes majors de 55 anys van seguir les seves explicacions, abans de rebre els diplomes que acrediten la formació rebuda al llarg del curs a la universitat. No eren pas pocs els que ja havien tingut ocasió d’escoltar el professor Rota anteriorment en algun dels monogràfics que imparteix en el programa sobre Física Quàntica, Cosmologia o les teories d’Albert Einstein.
Rota és doctor en Física Teòrica i el seu camp de recerca és la Cosmologia, la Física de Partícules i la Física d’altes energies. Actualment fa docència i tasques de divulgació a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha publicat diferents articles en revistes científiques de gran impacte i ha realitzat xerrades en centres científics de prestigi com el CERN o la Universitat d’Oxford, entre d’altres. És professor del programa USènior d’UManresa des del 2023.
Àngels Fusté, responsable del programa, va aprofitar per donar compte dels resultats d’un estudi sobre l’impacte de l’USènior entre l’alumnat i el professorat, realitzat durant aquest curs. El treball ha permès constatar que l’USènior aporta benestar i qualitat de vida a l’alumnat (amb una valoració de 8,2 sobre 10); que els genera una actitud positiva cap a l’aprenentatge; que activa la seva curiositat intel·lectual; i que els ajuda a guanyar seguretat a l’hora de plantejar-se nous reptes. El professorat també valora molt positivament l’oportunitat de fer-hi docència, amb una puntuació de 9,6 sobre 10. Una altra troballa de l’estudi és que, a mesura que van passant els anys, els alumnes modifiquen la seva percepció del programa. Si inicialment, s’hi acosten com una oportunitat per tornar a trepitjar una aula i incorporar nous coneixements, mica en mica s’adonen que participen en una comunitat d’aprenentatge on no només aprenen del professorat sinó també amb i dels companys i companyes.
L’acte va comptar amb la intervenció dels tres alumnes del curs d’Oratòria, Anna Caparrós, Francesc Parcerisas i Pere Sellarès, guanyadors de la lliga de debat per a sèniors universitaris organitzada per UManresa, en la qual van participar sis equips manresans més dos de la Universitat Pompeu Fabra. Els alumnes van expressar el goig que els proporciona aprendre “dels professors, dels altres, de nosaltres mateixos”. Participar de les activitat de l’USènior els permet “aprendre per saber més, per fer i transformar l’entorn, per ser més humans”.
La vicerectora de Territori i Compromís Social, Carlota Riera, va compartir amb els assistents diferents reflexions sobre el fet d’envellir. “Sovint s’associa a idees negatives, de pèrdua de facultats, de fragilitat, sense tenir en compte que també va de la mà de qualitats i fets positius com les lliçons apreses des de l’experiència o la perspectiva de vida que els anys aporten. L’energia i la força de la joventut no han d’eclipsar la capacitat de la vellesa d’aportar reflexió i saviesa”.
La regidora de Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa, Mariona Homs, va cloure l’acte enumerant tres reptes que té la societat d’avui en relació a la vellesa: “Combatre l’edatisme i considerar les persones grans com a membres actius de la societat amb una gran capacitat de transformació del seu entorn; prevenir les demències, adoptant hàbits saludables, entre els quals hi ha l’aprenentatge al llarg de tota la vida; i, finalment, lluitar contra la solitud no volguda generant espais que fomentin les relacions socials i generin sentiment de pertinença. Per donar resposta a aquests desafiaments, a Manresa, comptar amb un programa com l’USènior és un privilegi”.